Sar
Sar[2] (en rus <phonos file="ru-tsar.ogg">царь</phonos>, transliterat a l'alfabet llatí com tsar; en búlgar, macedonio i serbocroata цар, car), que prové del llatí caesar, -ăris, en femení sarina/zariza (царица, transliterat a l'alfabet llatí com tsaritsa; en serbocroata, carica), era el títul usat per monarques eslaus, pel Imperi búlgar (913-1396) i el Regne de Bulgària (1908-1946), pel Imperi rus entre 1547 i 1917 (encara que des de 1721 la forma oficial va ser la d'emperador), pero també per dos governants de Sèrbia (1346-1371). El primer governant en usar el títul sar va ser Simeón I el Gran, monarca búlgar. L'última persona fins a la data en tindre el títul de sar, i l'única persona viva en l'actualitat que ha tingut este títul, és Simeón II de Bulgària.


Com a molts atres títuls nobiliarios, s'usa figurativamente en el parla normal per a referir-se a persones o institucions que posseïxen gran poder i actuen com autócratas.[3]
Etimologia
La paraula sar deriva del llatí cessar, pres del títul dels emperadors romans des de Octavio César Augusto (Augusto), que ho va usar com a successor i parent de Cayo Juli Cèsar (Juli Cèsar).[4][5] L'equivalent grec de la paraula llatina imperator era el títul autokrator'. El terme basileus era un atre terme per al mateix càrrec, pero s'utilisava de forma diferent segons es tractara d'un context polític contemporàneu o d'un context històric o bíblic.
Sars de Bulgària
- Artícul principal → Sar de Bulgària.
Els primers governant de Bulgària varen utilisar el títul kan, despuix kniaz per un breu periodo i posteriorment sar.
El títul de sar, la forma eslava del llatí César, per primera volta en l'història va ser adoptat i usat en Bulgària per Simeón I el Gran, despuix d'una victòria decisiva sobre l'Imperi bizantí en 913. També va ser utilisat per tots els successors de Simeón I fins a la caiguda de l'Imperi búlgar baixe el domini otomà en 1396. Despuix que Bulgària va obtindre el seu autonomia dels otomans en 1878, el seu primer monarca Alejandro I va adoptar el títul de kniaz. No obstant, quan la verdadera independència es va proclamar en el seu successor Fernando en 1908, el títul va ser elevat a sar una volta més. L'ús de sar va continuar baix Fernando i despuix baixe els seus hereus Boris III i Simeón II fins a l'abolició de la monarquia en 1946.
Mentres que el títul de sar es traduïx com a «emperador» en el Primer i Segon Imperi búlgar, este es traduïx com a «rei» en la moderna Bulgària.
En les poques cartes reals medievals, els monarques de Bulgària es nomenaven a sí mateixos com «En Crist Senyor Fidel Emperador i Autócrata de tots els Búlgars» o variacions similars, a voltes incloent «... i Romans, Grecs, o Valacos».
Sars de Sèrbia
El títul de Sar va ser usat en Sèrbia, pero solament dos governants li'l arrogaron —Esteban Dushan i Esteban Uroš V— abdós en el XIV per uns 25 anys en total entre 1346 i 1371. El 16 d'abril de 1346 Esteban Dušan va ser coronat emperador en Skopie en una assamblea a la que varen assistir el recent ordenat primer patriarca serbi, el patriarca de Bulgària i l'arquebisbe de Ohrid. El seu títul imperial va ser reconegut pel Imperi búlgar i atres varis veïns i socis comercials, pero no pel Imperi bizantí. Els demés monarques medievals del territori varen usar el títul de rei (краљ, kralj).
Alguns atres governant serbis varen usar també el títul, pero sense que se'ls puga considerar com a tals:Plantilla:Por qué
Lliberada del domini otomà, Sèrbia va tornar a ser un regne, pero el seu sobirà no va ser coronat com a Sar; la fòrmula de proclamació real va ser : Po milosti Božjoj i volji narodnoj kralj Srbije («Per la gràcia de Deu i la voluntat de la nació, Rei de Sèrbia»). De la mateixa manera quan, despuix de la Primera Guerra Mundial,la dinastia sèrbia va ampliar els seus dominis a Croàcia, Bòsnia i Eslovènia tampoc es va usar el títul de Sar.
Sars de Rússia
El títul de sar va ser adoptat per primera volta en 1547 per Iván IV com a símbol del canvi de naturalea del Principat de Moscou a Zarato moscovita.
En 1721, Pedro I va adoptar el títul d'emperador de l'Imperi rus (imperátor, puix els russos se sentien hereus de l'Imperi bizantí) que des de llavors va ser l'oficial, encara que es va seguir usant la forma de sar.
L'extensió de l'Imperi rus va dur a l'emperador a crear atres títuls de sar que va usar junt al títul d'emperador:
- Es va proclamar sar de Kazán, com a hereu del Kanat de Kazán, cristianizando el títul de Eurasia central.
- Un atre títul secundari de l'emperador va ser el de sar de Sibèria, a pesar de que mai existira tal regne abans (encara que va existir un Kanat de Sibèria d'importància secundària).
- Es va crear el regne vassall de Geòrgia, a on els membres de l'antiga família real, ara somesa a l'emperador, varen seguir governant com a sars durant alguns anys.
- Entre juny de 1815 i el 5 de novembre de 1916, l'emperador va governar també sobre una part de Polònia, el Zarato de Polònia, que nominalmente va ser un regne aparte. Encara que l'emperador es declarava sar del territori, també va usar la fòrmula król o rei d'acort a la tradició del país.
Títul complet dels monarques russos
El títul complet dels emperadors russos era: Божию Милостию, Император и Самодержец Всероссийский (Bózhiyu Mílostiyu, Imperátor i Samodérzhets Vserossíyski; «Per la Gràcia del Senyor, Emperador i Autócrata de tota Rússia»).
A esta forma li seguien la llista de territoris regits pels sars, que la Constitució russa de 1906 definia aixina:
- Божію Поспѣшествующею Милостію МЫ, НИКОЛАЙ ВТОРЫЙ ИМПЕРАТОРЪ и САМОДЕРЖЕЦЪ ВСЕРОССІЙСКІЙ
- Московский, Кіевскій, Владимірскій, Новгородскій,
- Царь Казанскій, Царь Астраханскій, Царь Польскій, Царь Сибирскій, Царь Херсониса Таврическаго, Царь Грузинскій,
- Государь Псковскій, и
- Великій Князь Смоленскій, Литовскій, Волынскій, Подольскій и Финляндскій;
- Князь Эстляндскій, Лифляндскій, Курляндскій и Семигальскій, Самогитскій, Бѣлостокский, Корельскій,
- Тверскій, Югорскій, Пермскій, Вятскій, Болгарскій и иныхъ;
- Государь и Великій Князь Новагорода низовскія земли, Черниговскій, Рязанскій, Полотскій,
- Ростовскій, Ярославскій, Бѣлозерскій, Удорскій, Обдорскій, Кондійскій, Витебскій, Мстиславскій и
- всея Сѣверныя страны Повелитель; и
- Государь Иверскія, Карталинскія и Кабардинскія земли и области Арменскія;
- Черкасскихъ и Горскихъ Князей и иныхъ Наслѣдный Государь и Обладатель;
- Государь Туркестанскій;
- Наслѣдникъ Норвежскій,
- Герцогъ Шлезвигъ-Голстинскій, Стормарнскій, Дитмарсенскій и Ольденбургскій, и прочая, и прочая, и прочая.
Transliteració<br>
- Bózhiyu Pospeshéstvuyuscheyu Mílostiyu:
- MY, NIKOLÁI VTORYI IMPERÁTOR i SAMODÉRZHETS VSEROSSÍYSKIY
- Moskovskiy, Kíevskiy, Vladímirskiy, Novgoródskiy,
- Tsar Kazanskiy, Tsar Astrajánskiy, Tsar Pol'skiy, Tsar Sibirskiy, Tsar Jersonesa Tavrícheskago, Tsar Gruzinskiy,
- Gosudar' Pskovskiy, i Velikiy Knyaz' Smolenskiy, Litovskiy, Volynskiy, Podol'skiy i Finlyandskiy,
- Knyaz' Estlyandskiy, Liflyandskiy, Kurlyandskiy i Semigal'skiy, Samogitskiy, Belostokskiy, Korel'skiy,
- Tverskiy, Iugorskiy, Permskiy, Vyatskiy, Bolgarskiy i inyj,
- Gosudar' i Velikiy Knyaz' Novagóroda nizovskiya zemlí, Chernígovskiy, Ryazanskiy, Pólotskiy,
- Rostovskiy, Yarolslavskiy, Belozerskiy, Udorskiy, Obdorskiy, Kondiyskiy, Vítebskiy, Mstislavskiy i
- vseya Sévernyia strany Povelítel', i
- Gosudar' Iverskiya, Kartalinskiya i Kabardinskiya zemlí i óblasti Armenskiya,
- Cherkásskij i Górskij Knyazéi i inyj Naslednyi Gosudar' i Obladátel,
- Gosudar' Turkestanskiy, Naslédnik Norvezhskiy,
- Guértsog Shlézvig-Golstinskiy, Stormarnskiy, Ditmarsenskiy i Ol'denburgskiy, i próchaya, i próchaya i próchaya.
Traducció
«El títul de el seu majestat és com seguix: Nos, Nicolás, per la gràcia de Deu, Emperador i Autócrata de Totes les Rússies, de Moscou, Kiev, Vladímir, Nóvgorod, Sar de Kazán, Sar d'Astracán, Sar de Polònia, Sar de Sibèria, Sar del Quersoneso Táurico, Sar de Geòrgia, Senyor de Pskov, i Gran Duc de Smolensk, Lituània, Volinia, Podolia, i Finlàndia, Príncip d'Estònia, Livonia, Curlandia i Semigalia, Samogitia, Białystok, Carelia, Tver, Yugra, Perm, Vyatka, Bulgària, i atres territoris; Senyor i Gran Duc de Nizhni Nóvgorod, Chernígov; Regente de Riazán, Pólatsk, Rostov, Yaroslavl, Belozersk, Udoria, Obdoria, Kondia, Vítebsk, Mstsislav, i atres territoris del nort; Regente d'Iberia, Kartalinia, i les terres de Kabardina i Armènia; Regente i Senyor hereditari dels circasianos i uns atres; Senyor de Turquestán, Hereu de Noruega, Duc de Schleswig-Holstein, Stormarn, Dithmarschen, Oldemburgo, i aixina successivament i aixina successivament i aixina successivament».
Títuls de la família imperial russa
- Sarina (царица, lliteralment tsaritsa): femení de sar, va ser usat tant per la consort de l'emperador com per la pròpia emperatriu, si esta era dòna (com Catalina I). Com en el títul de sar, a partir de 1741 la forma oficial va ser emperatriu (Императрица imperatritsa).
- Zarévich (Цесаре́вич, lliteralment tsesarévich) (en rus, és el patrónimo que significa «fill del sar») era el terme usat per a l'hereu. La forma protocolària completa era hereu zarévich (Naslédnik Tsesarévich, Наследник Цесаревич), encara que coloquialment es reduïa a l'Hereu» (Naslédnik). Note's que el terme Царевич, encara que també usualment traduït per zarévich, era usat per a tots els fills, que tenien el ranc de Gran príncip (Veliki kniaz Великий князь).
- Zarevna (Цесаре́вна, lliteralment tsesarevna o царе́вна, lliteralment tsarevna) era el títul d'una filla o neta del sar o sarina. Despuix de proclamar-se emperador el sar Pedro I de Rússia, el títul zarevna es va convertir en velíkaya kniaguinya (великая княгиня, versió femenina del títul veliki kniaz), o «gran duquesa» o gran princesa.
Llista de sars
Sars de Sarat rus (1547-1721)
- Iván IV (Iván el Terrible) (1547-1584)
- Simeón Bekbulátovich (1575-1576) (en el títul de gran príncip de totes les Rusias, governant fictici designat i dirigit per Iván)
- Teodoro I (1584-1598), últim de la Dinastia Rúrika
- Borís Godunov (1598-1605)
- Teodoro II (1605)
- Dimitri I (1605-1606)
- Basilio IV (1606-1610)
- Ladislao IV de Polònia (1610-1613; en 1634 oficialment va terminar les seues demandes)
- Miguel I (Miguel III de Rússia) (1613-1645), el primer Románov
- Aleix I (1645-1676)
- Teodoro III (1676-1682)
- Sofia, regente (1682-1689)
- Iván V (1682-1696) (sobirà mutu en Pedro I)
- Pedro I (1682-1721) (sobirà mutu en Iván V)
Emperadors de l'Imperi rus, 1721-1917
- Pedro I (1721-1725)
- Catalina I (1725-1727)
- Pedro II (1727-1730)
- Ana (1730-1740)
- Iván VI (1740-1741)
- Isabel I (1741-1762)
- Pedro III (1762)
- Catalina II (1762-1796)
- Pablo I (1796-1801)
- Alejandro I (1801-1825)
- Nicolás I (1825-1855)
- Alejandro II (1855-1881)
- Alejandro III (1881-1894)
- Nicolás II (1894-1917)
Els sars russos eren i es proclamaven "autócratas", és dir, amos de tot el poder polític i econòmic, Protectors de l'Ortodòxia, la confessió ortodoxa russa. Eren, per això, emperadors, reunien el poder absolut en Rússia fins a l'adopció de la primera constitució, la Constitució russa de 1906, i la consegüent creació de la Duma Imperial de Rússia.
El sarisme va ser la forma de govern que varen adoptar el Principat de Moscovia (Великое княжество Московское), el Sarat rus (Русское царство) i despuix l'Imperi rus (Российская империя) o Rússia (Россия, cridada aixina des del regnat del Pedro I de Rússia).
Sars vassalls
En Geòrgia
Despuix de l'establiment del protectorat rus sobre Geòrgia en el XIX l'emperador rus li va reconéixer al seu vassall georgiano els següents títuls:
- Per ad ell: el «príncip i sobirà hereditari» fins a l'anexió, va usar la següent forma: El Serenísimo Sar (nom), per la Gràcia del nostre Senyor, Sar de Kartli, Sar de Kajetia, Príncip Hereditari de Samtsjé-Saatabago, Príncip regente de Kazán, Borchalo, Shamshadilo, Kak, Shaki, i Shirvan, Príncip i Senyor de Ganja i Ereván, encara que esta forma protocolària típicament russa no va tindre molt èxit. Es varen seguir usant les formes antigues de el Mepe-Umaglesi el seu alteza real nom, Per la Gràcia del Senyor, Mepe-Mepeta dels abjasios, kartvelianos, ranianos, kajetianos i els armenis, Shirvanshah i Shahanshah i Senyor de l'est i l'oest (a on Mepe-Mepeta és una forma georgiana de dir «Rei de reis», i Shirvanshah i Shahanshah són títuls d'orige persa).
- Per als seus fills, inclós l'hereu: Zarévich (nom patronímico, és dir, patrónimo) Gruzinski.
Vore també
- Kàiser (té igual etimologia que sar)
- César (títul)
- Anex:Monarques de Bulgària
- Anex:Monarques de Sèrbia
- Anex:Sars de Rússia
- Govern zarista
Referències
- ↑ Ivan Biliarsky, Palabra y poder en la Bulgaria migeval, Europa centro-oriental y oriental en la Edad Media, 450-1450, Brill, 2011, ISBN 9004181873, p. 211.
- ↑
- ↑ https://www.ecured.cu/T%C3%ADtulos_eslavos
- ↑ https://www.etymonline.com/word/tsar
- ↑ «Diccionario de etimología en línea». etymonline.com.
Bibliografia adicional
- Michael and Natasha, The Life and love of the Last Tsar of Russia, Rosemary & Donald Crawford, Weidenfeld & Nicolson, London 1997. ISBN 0-297-81836-8. (anglés)
- George Alexandrovič Ostrogorsky, "Avtokrator i samodržac", Glas Srpske kraljevske akadamije CLXIV, Drugi razdred 84 (1935), 95-187
- John V.A. Fine, Jr., The Early Medieval Balkans, Ann Arbor, 1983 (anglés)
- John V.A. Fine, Jr., The Clapix Medieval Balkans, Ann Arbor, 1987 (anglés)
- Robert O. Crummey, The Formation of Muscovy 1304–1613, New York, 1987 (anglés)
- David Warnes, Chronicle of the Russian Tsars, London, 1999 (anglés)
- Matthew Lang (Editor), The Chronicle - $10 Very Cheap, Sydney, 2009/10 (anglés)
- (1990) Sémiotique de la culture russe, études sur l'histoire (en francés), L'Âge d'Homme. ISBN 978-2-8251-0017-2.
- (2016) La Russie des Tsars. D'Ivan le Terrible à Vladimir Poutine (en francés), Éditions Perrin, pp. 357.