Pozzuoli
Pozzuoli és un municipi d'Itàlia localisat en la ciutat metropolitana de Nàpols, regió de Campània. Conta, en una població de 81.630 habitants[1] en 43,44 km².

El territori municipal conté les frazioni (subdivisions) d'Arc Felice, Campana Annunziata, Cuma, Licola Centre, Licola Lido, Lucrino, Montenuovo, Monterusciello, Pisciarelli i Toiano. Llimita en els municipis de Bacoli, Giugliano de Campània, Nápoles i Quarto.
El port està situat en un llauger clavill de la llínea costera en l'extrem noroeste del golfo de Nápoles, cridada golfo de Pozzuoli, i és el embarcadero per a Isquia i Procida junt al Puerto de Nápoles.
És la ciutat principal dels Campos Flégreos.
Història
El nom llatí era Puteoli (‘pocitos’, en latín), provablement pels pous d'aigua volcànica (les aigües de Pozzuoli) reputada des de l'antigüedad per véncer la esterilidad.
La colónia grega de Dicearquia (‘lloc a on regna la justícia’), situada en el territori i potser en un assentament més antic de la propenca i amiga Cumas, deu la seua fundació a gent fugida de Samos entorn al 530 a. C. a causa de la tirania de Polícrates.
El centre va tindre una funció preeminentemente mercantil durant tot el periodo de l'hegemonia grega sobre la regió flégrea i, com Cumas, despuix va passar baix el domini dels samnitas i posteriorment en el IV a. C., baix el romà prenent el nom llatí de Puteoli.
En el 194 a. C., superat el perill de l'invasió cartaginesa en l'Itàlia meridional, allí es va fundar una colónia romana, i la ciutat es va convertir no solament en el port comercial més important de la península, sobretot pel comerç en Oriente, sino en un dels més actius de tot el Mediterràneu.
Estava dotat el port en unes dàrsenes comunicants (comparables a un esclusa), un espigón, a partir del II a. C., ho protegia dels vents del sur. Tenia un chicotet mercat de comestibles, cridat Templo de Serapis, i el Anfiteatro Flavio, construït en temps de Vespasià (emperador romà del 69 al 79).
El decliu de Pozzuoli com a nuc comercial va tindre inici en l'ordenació de l'época de Claudio del gran port de Roma al nort d'Ostia i solament va anar breument interrompuda per l'obertura de la Vía Domitia que, juntant-se en la Vía Apia junt a Sinuessa, permetia un recorregut més ràpit entre Pozzuoli i Roma.
De tots modos, Pozzuoli va seguir sent el principal port de la Campània fins al moment de les invasions dels bàrbars.
Puteoli va ser el gran emporio per als barcos de cereal d'Alejandría, i d'atres barcos de tot lo món romà. També era el principal centre per a les exportacions de Campània, incloent vidrio soplado, mosaicos, hierro forjado, i marbre. L'armada romana albergada en la propenca Miseno era la major flota naval de l'antiguetat.
Puteoli va ser la localisació de l'espectacular fet en 37 per l'excèntric Calígula, qui sent emperador va ordenar un pont flotant temporal usant barcos com pontones, estenent-se 2 km des de la ciutat fins a la famosa Bayas, sobre el qual va passar montant al seu cavall, en desafiu la predicció d'un astròlec que dia "no més sòrt per a l'emperador que cavalque un cavall creuant el golf de Bayas."
L'apóstol Pau va desembarcar ací en el seu viage a Roma, de la que estava a 180 km de distància. Ací va permanéixer durant sèt dies i despuix en els seus companyers varen començar el seu viage per la via Apia cap a Roma.
San Procolo va ser martirisat ací en els seus companyers en el IV. Els sèt caps d'àguila de l'escudo de armas de Pozzuoli, s'ha dit que representen a sèt d'eixos màrtirs. Sant Procolo va ser afectuosament malnomenat 'o pisciasotto ("pantalons borrachos") perque el 16 de novembre és a sovint el dia del raïm. Els ciutadans també celebren la seua festa el segon dumenge de maig.[2]
En el XVII, el bisbe de la ciutat va fer construir una catedral utilisant l'estructura del temple d'Augusto, a fi de borrar els vestigis «paganos».
Des d'agost de 1982 a decembre de 1984 la ciutat va experimentar centenars de tremolació i bradisisme, que va alcançar el seu pico el 4 d'octubre de 1983 danyant 8000 edificis del centre de la ciutat. El fondo de la mar es va alçar casi 2 m, i va deixar a la baïa de Pozzuoli massa poc profunda per a un gran barco.
La colonia romana
Disponem dels grans vestigis de la ciutat romana, que ha borrat casi per complet les chafades dels assentaments precedents.
La topografia general del poblat romà llamentablement solament és reconstruible gràcies a antics documents: una pintura trobada en una vila d'Estabia i, en particular alguns gots de vidre (fabricats en els tallers de vidre de la mateixa Pozzuoli). En esta garrafa de vidre està ilustrada en claritat la distribució de l'emplaçament urbà acompanyada d'inscripcions que indiquen en precisió el destí dels principals monuments: dos amfiteatres, un teatre, un solarium (un pòrtic que sostenia un terrat), les termes, el moll, columnes per a recolzar estàtues, un temple en una divinitat representada en l'interior (Serapis o potser l'estàtua d'un emperador divinizado).
El núcleu originari de la colónia romana (com també de la ciutat grega i samnita) estava situat sobre l'altura hui nomenada Castello o Rione Terra, a on durant l'Edad Media els habitants de nou varen tornar a protegir-se per a escapar dels inconvenients creats en la zona per les oscilacions del terreny i l'alvanç del paludisme.
Allí seguixen sent identificables el característic esquema de l'emplaçament viari pertanyent a l'época romana i els restants del temple d'Augusto, transformat en el curs del XI en el duomo de Sant Procolo.
Els treballs de restauració de l'iglésia, iniciats en 1963 despuix d'un incendi, han permés traure a la llum les antigues estructures del temple romà, relativament encara ben conservades. Aixina s'ha pogut saber que el temple antic era un seudoríptero d'orden corinti en les parets de fals aparelle quadrat i dotat en la part lateral d'un accés escalonat. Una inscripció indica com a constructor a l'arquitecte Lucio Coceio Aucto, en tota probabilitat identificable en l'autor de les grans galeries de Nàpols i de Cumas i potser també d'atres anàlecs passages subterràneus de la zona flégrea.
Divisió administrativa
Pozzuoli està dividida en 9 fraccions comunals:
- Arc Felice
- Campana Annunziata
- Licola Centre
- Licola Lido
- Lucrino
- Montenuovo
- Monterusciello
- Pisciarelli
- Toiano.
Comunas limítrofes
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 11 190 | 11 464 | 12 322 | 17 017 | 20 388 | 23 079 | 27 042 | 29 690 | 41 457 | 51 308 | 59 813 | 69 861 | 75 142 | 78 754 |
Patrimonio
La ciutat té numeroses atraccions turístiques. Són les següents:
- El Macellum o Temple de Serapis, considerat el símbol de la ciutat. El nom deriva de l'estàtua trobada del deu Serapis en 1750. Inclou tres majestuoses columnes de marbre cipolino, que mostra l'erosió de moluscs, quan el nivell de la terra estava més baix que en l'actualitat.
- Amphitheatrum Flavium, el tercer en tamany despuix del Coliseo i l'amfiteatre de Capua. Va ser construït provablement pels mateixos arquitectes que varen dissenyar el Coliseu, baix Vespasià i Tito. Podia contindre fins a 20.000 espectadors. En els subterràneus hi ha restants de les rodes dentades usades per a alçar les gàbies dels animals salvages dels espectàculs. L'estructura era elíptica, i media 147 × 117 metros. L'arena pròpiament dita media 72,22 × 42,33 m.
- Solfatara (cràter volcànic en fumarolas actives).
- Foro Romano
- Santuari de San Gennaro. És un dels dos llocs ―junt en la catedral de Nápoles― a on va ocórrer el presunt milacre de la liqüefacció de la sanc del sant.
- Llac Averno, en el que Virgilio, en el llibre VI de el seu Eneida, va situar l'entrada de l'infern. El nom deriva del griego, i significa ‘sense pardals’, referint-se a l'absència de pardals pel gas que emana allí. Prop estan:
- el temple d'Apolo
- la Grotto Coceio, una galeria excavada pels romans que conecta Lucrino en Cumas. Va ser danyada durant la Segunda Guerra Mundial i ya no és visitable.
- la Grotto de la Sibila de Cumas
- Llac Lucrino, en l'homònima fracció comunal, no llunt de l'anterior. Estava també considerat un lloc infernal, per fenomens volcànics similars. Era un renombrado lloc de residència en época romana, que incloïa la villa de Ciceró. És també citada per Plinio el Viejo Naturalis Historia (ix, 25) com la llar d'un delfí que s'hi havia fet amic d'un chiquet. Segons Plinio quan el chiquet va caure malalt i va morir, el delfí va morir en el cor trencat. L'història és considerada com la primera leyenda urbana.
Educació
La ciutat va ser sèu del Campus de Nàpols de la Link Campus University, universitat privada italiana en perfil internacional.[3]
Vulcanisme
L'activitat volcànica de la zona va donar orige al terme puzolana, grava d'orige volcànic que s'assembla a la pedra tosca i que era usada per a la fabricació dels primers formigons romans, i que encara hui s'usa per a la fabricació de cemento.
La ciutat va sofrir entre 1982 i 1984 un bradisisme que va obligar a evacuar la ciutat vella en 1983; el sol es va alçar 1,87 m en tres anys. Este fenomen va revelar numerosos vestigis antics. El fenomen és per una bossa magmática situada baix la ciutat.
El vulcanisme està igualment en l'orige dels Campos Flégreos situats en les afores.
Ciutats agermanades
- Erro al crear miniatura: Agios Dimitrios, des de 1986;
- Erro al crear miniatura: Szczecin, des de 1993;
- Erro al crear miniatura: regió dels Abruzos, des de 2001.
Notas
- ↑ «Senyes &91;&91;Istituto Nazionale vaig donar Statistica|Istat&93;&93; al 31/07/2016.». Archivat des de l'original, el 27 de novembre de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2017.
- ↑ Festa de Sant Procolo.
- ↑ unilink.it (ed.): «Link Campus University – Napoli» (en italià). Archivat des de l'original, el 8 de junio de 2017. Consultat el 26 de novembre de 2015.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pozzuoli.
- Web oficial