Anar al contingut

Ciment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Cemento»)
Pila de sacs de ciment en Tunis.

El ciment[1] o cimente és un conglomerante format a partir d'una mescla de calcàrea i argila calcinades i posteriorment mòltes, que té la propietat d'endurir-se despuix de posar-se en contacte en l'aigua. El producte resultant de la mòlta d'estes roques és cridat clinker i es convertix en ciment quan se li agrega una menuda cantitat d'algeps per a evitar la contracció de la mescla en forjar quan se li afig aigua i endurir-se posteriorment. Mesclat en agregats pétreos (grava i arena) i aigua, crea una mescla uniforme, maleable i plàstica que forja i s'endurix, adquirint consistència pétrea, denominada concret o formigó. El seu us està molt generalisat en la construcció i l'ingenieria civil.

Cada any es produïxen més de 4000 millons de tonellades de ciment, lo que representa al voltant del 8% de les emissions mundials de CO2. Açò convertix a l'indústria del ciment en una de les majors contribuents al canvi climàtic, ocupant el tercer lloc per baix de la producció d'energia i el transport.[2][3][4]

El ciment sol vendre's en sacs o bosses, els quals, depenent de les normes de cada país, tenen un pes i volum específics. Per lo general, un sac de ciment té un pes de 42,5 kg i un volum d'1 peu cúbic.[5] És per això també que, en construcció, se sol utilisar «sac» o «bossa» com a unitat de volum de ciment.


Història

Des de l'antiguetat es varen amprar pastes i morters elaborats en argila o greda, algeps i calç per a unir mampuestos en les edificacions. El ciment es va escomençar a utilisar en l'Antiga Grècia utilisant toves volcàniques extretes de l'illa de Santorini, els primers ciment naturals.

En el I es va escomençar a utilisar en l'Antiga Roma, un ciment natural, que ha resistit l'immersió en aigua marina per milenis, mentres els ciment Portland no duren més de 60 anys en eixes condicions; formaven part de la seua composició cendres volcàniques obtingudes en Pozzuoli, prop del Vesubi. La volta del Panteón és un eixemple d'això.

En el XVIII John Smeaton construïx la fonamentació d'un far en el penya-segat de Eddystone, en la costa de Cornualles, amprant un morter de calç calcinada. En el XIX, Joseph Aspdin i James Parker varen patentar en 1824 el ciment Portland, denominat aixina pel seu color gris verdoso obscur similar a la pedra de Portland. Isaac Johnson, en 1845, obté el prototip del ciment modern, en una mescla de calcàrea i argila calcinada a alta temperatura. Durant el XX sorgix l'auge i generalisació de l'indústria del ciment, pels experiments dels químics francesos Vicat i Li Chatelier i l'alemà Michaélis, que conseguixen ciment de calitat homogénea; l'invenció del forn rotatori per a calcinació i el molí tubular i els métodos de transportar formigó fresca varen ser ideats per Juergen Heinrich Magens, que els patenta entre 1903 i 1907.


Tipos

Ciment sent mesclat.

Es poden establir dos tipos bàsics de ciment:[6]

  1. d'orige arcilloso: obtinguts a partir d'argila i pedra calcàrea en proporció 1 a 4 aproximadament.
  2. d'orige puzolánico: la puzolana del ciment pot ser d'orige orgànic o volcànic.

Des del punt de vista químic es tracta en general d'una mescla de silicat i aluminatos de calci, obtenid vos a través del cuit de calcáreo, argila i arena. El material obtingut, mòlt molt finament, una volta que es mescla en aigua es hidrata i solidifica progressivament. ya que la composició química dels ciment és complexa, s'utilisen terminologia específiques per a definir les composicions.

Ciment portland[7]

Artícul principal → cemento Portland.


És el tipo de ciment més utilisat com a aglomerant per a la preparació del formigó, producte que s'obté per la pulverisació del clinker portland en l'adició d'una o més formes d'algeps (sulfat de calci). S'admet l'adició d'atres productes sempre que la seua inclusió no afecte les propietats del ciment resultant. Tots els productes adicionals deuen ser polvorisats conjuntament en el clinker. Quan el ciment portland és mesclat en l'aigua, s'obté un producte de característiques plàstiques en propietats adherentes que es solidifica en algunes hores i s'endurix progressivament durant un periodo de vàries semanes fins a adquirir el seu resistència característica. El procés de solidificació es deu a un procés químic cridat hidratació mineral.

En l'agregat de materials particulars al ciment (calcáreo o calç) s'obté el ciment plàstic, que forja més ràpidament i és més fàcilment trabajable. Este material és usat en particular per al revestiment extern d'edificis.

Normativa

La calitat del ciment portland deurà estar d'acort en la norma ASTM C 150. En Europa deu estar d'acort en la norma EN 197-1. En Espanya els ciment venen regulats per l'Instrucció per a recepció de ciment RC-08, aprovada pel Real Decret 956/2008 de 6 de juny.


Ciment portland especials

Els ciment portland especials són els ciment que s'obtenen de la mateixa forma que el portland, pero que tenen característiques diferents a causa de variacions en el percentage dels components que ho formen.


Portland fèrric
Image al microscopi del ciment portland fèrric.

El portland fèrric [8] està caracterisat per un mòdul de fundentes de 0,64. Açò significa que este ciment és molt ric en ferro. En efecte s'obté introduint cendres de pirita o minerals de ferro en pols. Este tipo de composició comporta per lo tant, ademés d'una major presència de Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(òxit fèrric), una menor presència de 3CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub> l'hidratació del qual és la que desenrolla més calor. Per este motiu estos ciment són particularment apropiats per a ser utilisats en climes càlits. Els millors ciment fèrrics són els que tenen un mòdul calcáreo baix, en efecte estos contenen una menor cantitat de 3CaOSiO<sub>2</sub>, l'hidratació del qual produïx la major cantitat de calç lliure (Ca(OH)<sub>2</sub>). ya que la calç lliure és el component majorment atacable per les aigües agressives, estos ciment, contenint una menor cantitat, són més resistents a les aigües agressives que el plàstic.


Ciment blancs

Contràriament als fèrrics, els ciment blancs tenen un mòdul de fundentes molt alt, aproximadament 10. Estos contenen per lo tant un percentage bajísimo de Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub>. El color blanc és per la falta del ferro que li dona una tonalitat grisenca al Portland normal i un gris més obscur al ciment fèrric. La reducció del Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub> és compensada en l'agregat de fluorita (CaF<sub>2</sub>) i de criolita (Na<sub>3</sub>AlF<sub>6</sub>), necessaris en la fase de fabricació en el forn per a baixar la calitat del tipo de ciment que hui en dia hi ha 4: que són tipo I 52,5, tipo II 52,5, tipo II 42,5 i tipo II 32,5; També cridat pavi) se li sol afegir una cantitat extra de calcàrea que se li crida clinkerita per a rebaixar el tipo, ya que normalment el clinker mòlt en algeps seria tipo I.


Ciment de mescles

Els ciment de mescles s'obtenen agregant al ciment Portland normal atres components com la puzolana. L'agregat d'estos components li dona a estos ciment noves característiques que ho diferencien del Portland normal.


Ciment puzolánico

Es denomina puzolana a una fina cendra volcànica que s'estén principalment en la regió del Lazio i la Campània, el seu nom deriva de la localitat de Pozzuoli, en les proximitats de Nàpols, en les faldes del Vesubi. Posteriorment s'ha generalisat a les cendres volcàniques en atres llocs. Ya Vitruvio descrivia quatre tipos de puzolana: negra, blanca, grisa i roja.

Mesclada en calç (en la relació de 2 a 1) es comporta com el ciment puzolánico, i permet la preparació d'una bona mescla en grau de forjar inclús baixe aigua;

Esta propietat permet l'ocupació innovadora del formigó, com ya havien entés els romans: L'antic port de Cosa va ser construït en puzolana mesclada en calç a penes abans del seu us i colada baix aigua, provablement utilisant un tubo, per a depositar-la en el fondo sense que es diluïxca en l'aigua d'mar. Els tres molls són visibles encara, en la part sumergida en bones condicions despuix de 2100 anys.

La puzolana és una pedra de naturalea àcida, molt reactiva, en ser molt porosa i pot obtindre's a baix preu. Un ciment puzolánico conté aproximadament:

  • 55-70 % de clinker Portland
  • 30-45 % de puzolana
  • 2-4 % d'algeps

ya que la puzolana es combina en la calç (Ca(OH)<sub>2</sub>), es tindrà una menor cantitat d'esta última. Pero justament perque la calç és el component que és atacat per les aigües agressives, el ciment puzolánico serà més resistent a l'atac d'estes. Per un atre costat, com el 3CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub> està present solament en el component constituït pel clinker Portland, la colada de ciment puzolánico desenrollarà una menor calor de reacció durant el forjat. Este ciment és per lo tant adequat per a ser usat en climes particularment calorosos o para colades de grans dimensions.

S'usa principalment en elements en les que es necessita alta impermeabilitat i durabilitat.


Ciment siderúrgic

La puzolana ha segut substituïda en molts casos per la cendra de carbó provinent de les centrals termoelèctriques, escoria de fundició o residus obtinguts calfant el quars. Estos components són introduïts entre el 35 fins al 80 %. El percentage d'estos materials pot ser particularment elevat, sent que s'origina a partir de silicat, és un material potencialment hidràulic. Esta deu no obstant ser activada en un ambient alcalí, és dir en presència de ions OH<sup>-</sup>. És per este motiu que deu estar present per lo manco un 20 % de ciment Portland normal. Pels mateixos motius que el ciment puzolánico, el ciment siderúrgic té mala resistència a les aigües agressives i desenrolla més calor durant el forjat. Una atra característica d'estos ciment és la seua elevada alcalinidad natural, que ho rendix particularment resistent a la corrosió atmosfèrica causada pels sulfat.

Té alta resistència química, de àcit i sulfat, i una alta temperatura en forjar.


Ciment de forjat ràpit

El ciment de forjat ràpit, també conegut com "ciment romà o prompt natural", es caracterisa per iniciar el forjat als pocs minuts de la seua preparació en aigua. Es produïx en forma similar al ciment Portland, pero en el forn a una temperatura menor (1.000 a 1.200 °C).[9] És apropiat per a treballs menors, de fixació i reparacions, no és apropiat per a grans obres perque no es dispondria del temps per a efectuar una bona aplicació.

Encara que es pot iniciar el forjat controlat per mig de retardantes naturals (I-330) com l'àcit cítric, pero aixina i tot si inicia el forjat aproximadament als 15 minuts (a 20 °C). La ventaja és que en passar aproximadament 180 minuts d'iniciat del forjat, es conseguix una resistència molt alta a la compressió (entre 8 a 10 MPa), per lo que s'obté gran prestació per a treballs d'intervenció ràpida i definitius. Hi ha ciment ràpits que passats 10 anys, obtenen una resistència a la compressió superior a la d'alguns formigons armats (major a 60 MPa).


Ciment aluminoso

Artícul principal → cemento aluminoso.

El ciment aluminoso es produïx principalment a partir de la bauxita en impurees d'òxit de ferro (Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub>), òxit de titani (TiO<sub>2</sub>) i òxit de silici (SiO<sub>2</sub>). Adicionalment s'agrega òxit de calci o ben carbonat de calci. El ciment aluminoso també rep el nom de «ciment fos», puix la temperatura del forn alcança fins als 1600 °C, en lo que s'alcança la fusió dels components. El ciment fos és colat en mòles per a formar lingots que seran gelats i finalment mòlts per a obtindre el producte final.

El ciment aluminoso té la següent composició d'òxits:

  • 35-40 % òxit de calci
  • 40-50 % òxit d'alumini
  • 5 % òxit de silici
  • 5-10 % òxit de ferro
  • 1 % òxit de titani

La seua composició completa és:

  • 60-70 % CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
  • 10-15 % 2CaOSiO<sub>2</sub>
  • 4CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
  • 2CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>SiO<sub>2</sub>

Per lo que es referix a l'òxit de silici, la seua presència com a impurea té que ser menor al 6 %, perque el component al que dona orige, és dir el (2CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>SiO<sub>2</sub>) té poques propietats hidrófilas (poca absorció d'aigua).


Reaccions d'hidratació

<tt>CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>+10H<sub>2</sub>O → CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>10H<sub>2</sub>O (cristals hexagonals)<br /></tt> <tt>2(CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>)+11H<sub>2</sub>O → 2CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>8H<sub>2</sub>O + Al(OH)<sub>3</sub> (cristals + gel)<br /></tt> <tt>2(2CaOSiO<sub>2</sub>)+ (x+1)H<sub>2</sub>O → 3CaO2SiO<sub>2</sub>xH<sub>2</sub>O + Ca(0H)<sub>2</sub> (cristals + gel)</tt>

Mentres el ciment portland és un ciment de naturalea bàsica, gràcies a la presència de calç Ca(OH)<sub>2</sub>, el ciment aluminoso és de naturalea substancialment neutra. La presència de l'hidròxit d'alumini Al(OH)<sub>3</sub>, que en este cas es comporta com a àcit, provocant la neutralisació dels dos components i donant com resultat un ciment neutre.

El ciment aluminoso deu utilisar-se en climes frets, en temperatures inferiors als 30 °C. En efecte, si la temperatura fora superior, la segona reacció d'hidratació canviaria i es tindria la formació de 3CaOAl<sub>2</sub>O<sub>3</sub>6H<sub>2</sub>O (cristals cúbics) i una major producció del(OH)<sub>3</sub>, lo que duria a un aument del volum i podria causar fissures.


Propietats generals del ciment

  • Bona resistència a l'atac químic.
  • Resistència a temperatures elevades. Refractario.
  • Resistència inicial elevada que disminuïx en el temps.
  • S'ha d'evitar l'ús d'armadures. En el temps aumenta la porosidad.
  • Us apropiat per a baixes temperatures per ser molt exotèrmic.

Està prohibit l'ús de ciment aluminoso en formigó pretensado.La vida útil de les estructures de formigó armat és més curta.

El fenomen de conversió (aument de la porosidad i caiguda de la resistència) pot tardar en aparéixer en condicions de temperatura i humitat baixa.

El proyectista deu considerar com a valor de càlcul no la resistència màxima sino el valor residual, despuix de la conversió, i este no serà major de 40 N/mm².

Es recomana relacions A/C ≤ 0,4, alta cantitat de ciment i aumentar els recobriment (pel pH més baix).


Propietats físiques del ciment de aluminato de calci

  • Forjat: Normal 2-3 hores. Similar al del ciment Portland.
  • Enduriment: molt ràpit. En 6-7 hores té el 80 % de la resistència.
  • Estabilitat de volum: No expansiu.
  • Calor d'hidratació: molt exotèrmic.Desprén ràpidament una gran cantitat de calor.
  • Molt resistent a sulfat i molt bona durabilitat i resistent a composts àcits
  • Bones propietats refractarias, aguanta 1500-1600 °C mantenint resistències i propietats físiques.
  • Expost a condicions d'alta temperatura i alta humitat (Per eixemple una zona costera) sofrix una alteració en la seua composició química:
                  <tt>3CAH<sub>10</sub>=>C<sub>3</sub>AH<sub>6</sub>+2AH<sub>3</sub>+18H</tt>

Pert 18 molècules d'aigua i deixa poros en evaporar-se, en conseqüència pert tota resistència (Pansa d'un cristal hexagonal a un cúbic)

  • El curat ha de ser molt cuidat (dura un dia)


Aplicacions

El ciment de aluminato de calci resulta molt adequat para:

  • Formigó sòlit
  • Reparacions ràpides d'urgència.
  • Basaments i bancadas de caràcter temporal.

Quan el seu us siga justificable, es pot utilisar en:

  • Obres i elements prefabricar, de formigó en massa o formigó no estructural.
  • Determinats casos de fonamentacions de formigó en massa.
  • Formigó proyectat.

No resulta res indicat para:

  • Formigó armat estructural.
  • Formigó en massa o armat de grans volums.(molt exotèrmic)

És prohibit para:

  • Formigó pretensado en tots els casos.


Usos comuns del ciment de aluminato de calci

  • Aigüerals.
  • Zones d'abocades industrials.
  • Depuradores.
  • Terrenys sulfatats.
  • Ambients marins.
  • Com a morter d'unió en construccions refractarias.
  • Carreteres.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Chatham House (2018-06-11). «Why Cement is a Major Contributor to Climate Change» (en en). www.chathamhouse.org. Consultat el 2025-02-03.
  3. ↑ Chatham House (2018-06-12). «Making Concrete Change: Innovation in Low-carbon Cement and Concrete» (en en). www.chathamhouse.org. Consultat el 2025-02-03.
  4. ↑ Michael Purton. «[https://web.archive.org/web/20250129220445/https://www.weforum.org/stories/2024/09/cement-production-sustainable-concrete-co2-emissions/#::text=Global%20cement%20manufacturing%20is%20responsible,the%20cement%20and%20concrete%20indust ry. 4 ways to make the cement industry more sustainable]» (en en). World Economic Forum. Archivat des de l'original, el 29 de giner de 2025. Consultat el 2025-02-03.
  5. ↑ Norma Técnica Peruana NTP 334.090
  6. ↑ Hormiglass (2020-07-31). «Tipos de cementos y sus características» (en es). www.hormiglass.cl. Consultat el 2026-07-04.
  7. ↑ «Portland, ¿qué es el cemento Portland y sus ventajas?» (en es). www.holcim.es. Consultat el 2026-07-04.
  8. ↑ Torices, Cementos. «Cemento Portland: historia, tipos y especificaciones» (en es). Cementos Torices. Consultat el 2022-11-03.
  9. ↑ Ficha de datos de seguridad. CNP PM NF (cemento prompt natural), VICAT (2002)

Enllaços externs