L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Portuñol

El portuñol (en grafia portuguesa: portunhol, portanhol) és un grup de varietats llingüístiques en característiques procedents tant del portugués com del espanyol. Es dona entre els parlants d'algunes àrees llingüístiques fronterices entre les d'eixes llengües; açò ocorre en algunes parts d'Amèrica del Sur —zones de les actuals fronteres de Brasil en països hispanoamericans (Argentina, Paraguai, Uruguai, Veneçuela, Colòmbia, Perú i Bolívia)— i en la península ibèrica —zones de les fronteres d'Espanya en Portugal—; ademés, des d'un punt de vista històric, va ocórrer este intercanvi en les Illes Canàries, concretament en La Palma, fins a finals de el XIX.[1]

Informalmente també es denomina portuñol o portañol a lo que parla una persona de llengua portuguesa que tracta de parlar espanyol, i viceversa.

Portuñol americà

Portuñol riverense

Artícul principal → Portuñol riverense.

El cas més conegut de portuñol es dona en la frontera de Brasil en Uruguai, a on té 250 anys d'antiguetat, ampli alcanç i és parlat per la majoria dels habitants de les ciutats nortenyes i fronterices per l'integració que ocorre entre els dos pobles en la Frontera de la Pau. També se li coneix com bayano, portuñol riverense o fronteriç, i tècnicament com DPU (Dialectes Portuguesos de l'Uruguai), encara que els locals per lo general ho criden portuñol a seques.

Punts del portuñol en Amèrica del Sur

  1. ↑ «[1]». Consultat el 5 de març de 2018 (en és-ES).

Frontera Argentina-Brasil

Frontera Uruguai-Brasil

El portuñol de la frontera Uruguai-Brasil té reconeiximent llegal. La Llei de General d'Educació[1] ho crida portugués de l'Uruguai.

En esta frontera es parla el portuñol més antic d'Amèrica i un dels més estudiats i coneguts del continent, denominat portuñol riverense.

Frontera Paraguai-Brasil-Argentina, Triple Frontera

Frontera Paraguai-Brasil

Frontera Veneçuela-Brasil, La Llínea

En Caracas i en general la regió central de Veneçuela també existix el portuñol, per influència de l'immigració portuguesa (provinent principalment de Madeira) dels anys 60 i 70. Existixen expressions seudotípicas conegudes per la majoria dels veneçolans l'orige dels quals partix de la gran comunitat portuguesa que ací es va establir.[2]

Frontera Colòmbia-Brasil-Perú, Tres Fronteres

Portuñol Leticiano

Frontera Perú-Brasil

Frontera Colòmbia-Brasil

Frontera Perú-Brasil-Bolívia, Triple Frontera Bolpebra

Frontera Bolívia-Brasil

El portuñol cobijeño (parlat per casi tots els habitants d'Acarona) és un portugués en gramàtica i fonètica de l'espanyol pandino.[3] Entre les seues característiques més importants estan:
  1. l'ocupació de cinc vocals,
  2. l'aspiració de tota 's' final,
  3. no fa diferenciació entre ls' i lz',
  4. no fa diferenciació entre lb' i lv' i
  5. no té diptongos nassals.
En Vila Bella va haver presència del portuñol en el XIX entre els colon duts per l'explotació del caucho. Hui en dia, en la decadència de la població, este s'ha extinguit.

Península ibèrica

Barranqueño

Artícul principal → Barranqueño.

En la península ibèrica solament es donen casos aïllats de la mescla d'espanyol i portugués. El més important és el barranqueño de la població portuguesa de Barrancs, propenca a la frontera espanyola en el llímit d'Extremadura i Andalusia, a l'est del Guadiana; és un dialecte portugués fortament influenciat pel dialecte andalús. S'accepta comunament que l'aporte portugués a este híbrit llingüístic és major que l'espanyola-andalusa.

Comarca de Olivenza

En la comarca extremenya d'Olivenza, a on antigament es va parlar solament portugués, també existixen restants de mescla d'espanyol i portugués.

Elvas i Badajoz

Un lloc a on la mescla d'espanyol i portugués és freqüent és en les ciutats d'Elvas, en Portugal, i Badajoz, en Espanya, cita requerida molt pròximes entre sí; és freqüent que en molts comerços d'abdós ciutats s'use una espècie de portuñol per a poder entendre's.

Mirandés

Artícul principal → Mirandés (asturleonés de Terra de Miranda).

El mirandés es parla actualment per unes 15 000 persones en els concejos de Miranda do Douro i Vimioso, en la zona de Trás-vos-Montes, en el nordest de Portugal, junt a la frontera espanyola; no obstant, no és una mescla d'espanyol i portugués sino una variant del astur-lleonés. Va ser relegat durant sigles a l'àmbit rural i familiar, al estigmatizarlo com a propi d'una població fronteriça que no parlava ni portugués ni castellà.


Varen ser necessaris estudis rigorosos per a que a finals de 1998 el parlament portugués ho reconeguera com a llengua en caràcter de cooficialitat en estos concejos. En el 2003 es va constituir el Anstituto de la Lhéngua Mirandesa (Institutu de la llingua Mirandesa en asturià o Institut de la Llengua Mirandesa en espanyol), encarregat de la representació, investigació, promoció, normativisació i divulgació del mirandés i posteriorment va ser inscrit en el registre del Comité Europeu per a les Llengües Minoritàries. Aixina, despuix de sigles de marginació, queda reconegut com a llengua romançada en identitat pròpia, pertanyent al tronc de les llengües astur-lleoneses, i es rebuja la seua falsa condició de portuñol, degut a que són dos coses totalment diferents.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Llei N° 18437 - LEY GENERAL DE EDUCACION». «…la consideració de les diferents llengües maternes existents en el país (espanyol de l'Uruguai, portugués de l'Uruguai, llengua de senyes uruguayana)…»
  2. ↑ «El portuñol en la frontera Veneçuela-Brasil: contacte, actituts i ideologies llingüístiques».Estudis de Llingüística de l'Espanyol.37
    111–126.ISSN 1139-8736.doi:10.36950/elies.2016.37.8662.Consultat el 2026-02-27.
  3. ↑ Creuant fronteres/creuant llengües


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Portuñol&oldid=1549545»