Elvas
.jpg)
Elvas (tradicionalment en espanyol, encara que en desús, Yelbes)[1][2][3] és una ciutat portuguesa situada en el districte de Portalegre, en la regió del Alentejo, en 16 084 habitants en 2021. És sèu del municipi en huit freguesias i una població total de 20 753 habitants (2021).[4]
Es troba a 200 km de Lisboa i a 10 km en llínea recta de la ciutat espanyola de Badajoz. És la major ciutat del districte de Portalegre i la més poblada.
Elvas és la 4.ª major ciutat de la regió del Alentejo i una de les més desenrollades del centre-sur de Portugal. Alberga la major colecció de fortificacions-baluart del món, que varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco el 30 de juny de 2012, aixina com tot el centre històric de la ciutat.[5]
Economia
[editar | editar còdic]La vega aledaño és molt fèrtil, destacant el cultiu del olivera i de les prunas, per les que la ciutat és coneguda. També es destila brandy i és digna de menció la ceràmica típica de la ciutat.[6][7]
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat va ser fundada pels romans en el nom de Alpesa. En l'any 714, els àraps la varen conquistar i li varen donar el nom de al-Bash, deixant numeroses chafades de la seua presència, algunes de les quals encara perduren fins al dia de hui. Durant la reconquista, va anar primer presa pel rei Alfonso I de Portugal en 1166, pero va caure de nou en poder musulmà fins que els portuguesos la reconquistaron definitivament en 1226, rebent els seus furs del rei Sancho II de Portugal en 1231. En 1570 es va convertir en sèu episcopal. Durant sigles, va anar el principal lloc fronteriç al sur del Tajo. En 1658 es va produir la victòria portuguesa en la batalla de les Llínees de Elvas en el marc de la Guerra de Restauració portuguesa. Els espanyols també varen sitiar la ciutat en 1711, durant la guerra de successió espanyola.
La fortalea de Campomayor, a 15 km, és famosa pel lloc al que va ser somés per les tropes franceses i que va ser alçat pels anglesos durant la Guerra de l'Independència en 1811.
Geografia
[editar | editar còdic]Elvas es troba sobre un tossal a 8 km del riu Guadiana que constituïx de facto la frontera entre Portugal i Espanya. Conta en sèt bastions i les fortalees de Santa Lucía i La nostra Senyora de Gràcia. La seua catedral gòtica tardana, que mostra ademés reminiscència moriscas, data del regnat de Manuel I (1495-1521). La ciutat conta en un aqüeducte construït entre els anys 1498 i 1622, que l'abastia d'aigua i que té una altura màxima de quaranta metros.
Demografia
[editar | editar còdic]Freguesias
[editar | editar còdic]Les freguesias de Elvas són les següents:[8][9]
Eurociudad Badajoz-Elvas
[editar | editar còdic]
La supressió dels controls de fronteres en Portugal, pel Acort de Schengen, va donar un nou espente a esta ciutat fronteriça. Elvas és actualment una ciutat en constant desenroll. Per la curta distància de la ciutat de Badajoz, els elvenses i pacenses solen viure com si anaren una sola ciutat, sent que els portuguesos solen anar de compres a Espanya i els segons visiten la ciutat i gogen de la seua gastronomia. cita requerida Esta situació va quedar plasmada jurídicament en 2013 en la creació de l'Eurociudad Badajoz-Elvas per a impulsar el creiximent conjunt i compartir infraestructures a abdós costats de La Ralla.[10]
En els últims anys, han segut recalificadas vàries infraestructures i construïdes unes atres tantes. Una de les més importants és el Coliseu José Rondão de Almeida (6500 localitats), a on es realisen espectàculs musicals, de bous, deportius, etcétera. En 2008/2009 i 2009/2010, han montat, entre decembre i giner, una pista de gèl (la major de Portugal).
En proyecte està la construcció d'una nova estació de tren Badajoz-Elvas de la futura llínea d'Alta Velocitat Madrit-Lisboa, encara que, per la crisis econòmica, el traçat en el territori portugués va quedar paralisat.[11]
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Elvas és similar al de Badajoz: té un clima mediterràneu continentalizado en influència atlàntica, per la rodalia de la costa (poc més de 200 km).
Els hiverns es poden caracterisar relativament frets, en mínimes que poden baixar dels 0 °C, i els estius prou calorosos, en màximes que en ocasions superen àmpliament els 40 °C. Les precipitacions solen ser més o menys abundants d'autumne a primavera. No obstant, l'estiu és generalment sec en algunes tormentes. En els últims 3 anys en el municipi han caigut nevades, constatant-se que en la que es va produir en l'inici de 2010 es va verificar la major caiguda de neu de les dos últimes décades.
Per ser una zona més alta que Badajoz, sol tindre forts vents, principalment entre octubre i febrer. És molt freqüent l'aparició de boires en hivern en estar situada la ciutat junt a la vall del Guadiana.
| Més | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Mija anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Récort temp max °C (°F) | 23.2
(73.8) |
29.0
(84.2) |
30.0
(86) |
33.2
(91.8) |
38.6
(101.5) |
43.4
(110.1) |
44.4
(111.9) |
44.8
(112.6) |
43.0
(109.4) |
35.4
(95.7) |
29.2
(84.6) |
25.6
(78.1) |
44.8
(112.6) |
| Mija de máx temp °C (°F) | 13.0
(57.2) |
15.8
(61) |
20.1
(68.2) |
21.6
(70.9) |
25.7
(78.3) |
31.4
(88.5) |
35.3
(94.7) |
34.9
(94.1) |
30.5
(86.9) |
24.1
(75.4) |
18.2
(64.8) |
14.4
(57.9) |
23.8
(74.8) |
| Mija diària °C (°F) | 8.5
(47.5) |
10.1
(50.5) |
13.3
(55.9) |
15.1
(59.2) |
18.7
(65.7) |
23.4
(74.1) |
26.3
(80) |
26.1
(78.6) |
22.9
(73.2) |
17.8
(64) |
12.7
(54.9) |
9.1
(48.4) |
17.1
(62.8) |
| Mínima mija °C (°F) | 4.1
(37.9) |
5.3
(40.1) |
6.6
(43.9) |
8.7
(47.7) |
11.6
(52.9) |
15.5
(59.9) |
17.3
(63.1) |
17.6
(63.1) |
15.2
(59.4) |
11.5
(52.7) |
7.2
(45) |
4.9
(40.8) |
10.3
(50.5) |
| Récort temp min °C (°F) | −7.2
(19) |
−6.6
(20.1) |
−2.8
(27) |
−1.2
(29.8) |
4.0
(39.2) |
6.8
(44.2) |
9.6
(49.3) |
9.0
(48.2) |
6.0
(42.8) |
−2.2
(28) |
−4.4
(24.1) |
−7.0
(19.4) |
−7.2
(19) |
| Precip media mm (polzades) | 50
(1.97) |
42
(1.65) |
30
(1.18) |
49
(1.93) |
36
(1.42) |
14
(0.55) |
4
(0.16) |
5
(0.2) |
24
(0.94) |
61
(2.4) |
65
(2.56) |
69
(2.72) |
447
(17.6) |
| N.º mig dies en precip | 6 | 5 | 4 | 6 | 5 | 2 | 0 | 0 | 3 | 7 | 7 | 7 | 56 |
Patrimoni
[editar | editar còdic]- Fort de La nostra Senyora de Gràcia.
- Colecció de fortificacions-baluart del món, que varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
- Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción.
Servicis
[editar | editar còdic]
La ciutat de Elvas, dispon d'un hospital i dos centres de salut (aparte d'eixos dos, hi ha sèt més per les freguesias), entre les moltes clíniques privades que dispon.
- Hospital de Santa Luzia
- Maternitat Mariana Martins
Centre Humanitário de la Creu Roja Portuguesa
- Centre de salut de Elvas (sèu)
- Centre de salut Fonte Nova
- Centre de salut de São Vicente
- Centre de salut de Vila Boim
- Centre de salut de Vila Fernando
- Centre de salut de Santa Eulália
- Centre de salut de Barbacena
- Centre de salut de Varche
- Centre de salut de Terrugem
Cultura
[editar | editar còdic]Educació
[editar | editar còdic]La ciutat de Elvas dispon de 3 agrupamientos d'escoles. En el total són 16 escoles. En el ensino universitari, Elvas té l'Escola Superior de Biociencias i un Pólo de Formació Superior de l'Universitat de Évora i de l'Universitat de Lisboa.
Música
[editar | editar còdic]En Elvas els espectàculs musicals estan molt presents, tenen concerts des del Coliseu José Rondão Almeida, aixina com en el parc dona Piedade, o en la plaça de la República, en el pabelló de deports, o en el parc de l'Aqüeducte de Amoreiras. Els punts forts de la música són la Semana de la Joventut, el Festival Ibèric del Marisc, la grandiosa Fira de Sant Mateus (la major del sur de Portugal), la Fira de Maig, be com casi tots els mesos hi ha concerts en el coliseu. Cada 2 anys, Elvas rep el "Freedom Festival Portugal", un festival de música trance que és el major d'Europa.
Museus
[editar | editar còdic]
Elvas dispon de 7 museus, són ells:
- Museu Militar de Elvas
- Museu Militar del Fort de Santa Luzia
- Museu d'Art Contemporàneu de Elvas
- Museu d'Art Sacra
- Museu de Fotografia
- Museu d'Arqueologia i Etnografia
- Forta de la Graça
Ademés d'això, Elvas és una verdadera ciutat monumental, en la que destaca l'Aqüeducte de Amoreira, el Castell de Elvas, entre unes atres i és una de les ciutats en més turisme en el centre-sur de Portugal.
Carnestoltes
[editar | editar còdic]El carnestoltes de Elvas, és un dels més importants de Portugal, té quatre desfilades (tres de comparses i una de les escoles) i una gala en el coliseu. Es diu Carnestoltes Internacional de Elvas, l'únic de caràcter internacional en Portugal i en 2010 va ser el seu 14.ª edició. Tots els anys són casi 40 les comparses desfilant pel centre de la ciutat, en els dies de carnestoltes, prop de 20 portugueses i atres 20 espanyoles, de Badajoz i Olivenza. Despuix de la Fira de Sant Mateus en setembre, el Carnestoltes Internacional de Elvas és lo que du més gent a la ciutat, casi tots els anys són prop de 30 mil persones per dia per a vore les desfilades. Elvas és l'única ciutat del Alentejo que té Carnestoltes d'Estiu, que es realisa en juny en la presència de comparses espanyoles, grups portuguesos i escoles de samba de Portugal.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Elvas està hermanada en dos ciutats espanyoles veïnes:[4]
- [[Archiu:
|border|20px|Espanya]] Badajoz (Espanya).
- [[Archiu:
|border|20px|Espanya]] Olivenza (Espanya).[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Castell de Elvas
- Recint abaluartado de Elvas
- Ciutat Quarter Fronteriça de Elvas i les seues Fortificacions
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) a_invasion.pdf Els viages de José Cornide per Espanya i Portugal de 1754 a 1801. Depòsit Llegal A-790-2009 (en és), Real Acadèmia de l'Història, p. 858. ISBN 978-84-96849-55-6.
- ↑ (2013) Del sege de Badajoz en 1705 al de Camp Maior en 1712 (en és), Revista d'Estudis Extremenys, p. 1.717-1.738.
- ↑ «[1]» (en és).
- ↑ 4,0 4,1 hui.és: cosa-marisc-20090906.html Elvas, alguna cosa més que marisc
- ↑ Unesco. «Twenty-six new sites inscribed on UNESCO World Heritage List this year» (en anglés). Unesco.org. Consultat el 3 de juliol de 2012.
- ↑ «Elvas s'ompli de tradició en la Fira de Sant Mateo, coneguda com la Fira de l'Escurada» (en és). Canal Extremadura. Consultat el 2025-12-30.
- ↑ «Si eres fan de la ceràmica portuguesa, estos són els quatre mercadillos en la frontera en Espanya que no et pots perdre» (en és). Diari del Viager. Consultat el 2025-12-30.
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território dones freguesias» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 6 de març de 2022.
- ↑ «Reposição de freguesias agregades pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificat i transitório de criação de freguesias previst na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 18 de febrer de 2026.
- ↑ Tania Agúndez Naix la Eurociudad Badajoz-Elvas per a cooperar en ocupació, turisme i comerç. Periòdic Hui 17.09.13
- ↑ «Els plans de el AVE lusità no afectaran a la llínea Madrit-Badajoz. El Periódico d'Extremadura».
- ↑ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Olivenza: Breu història de Olivenza
- Archivat el 27 de decembre de 2016 archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Elvas.- Ajuntament de Elvas (portugués)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elvas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.