Recint abaluartado de Elvas
El sistema abaluartado d'Elvas es localisa en la ciutat del mateix nom, en el Districte de Portalegre, Portugal.
Elvas va constituir un punt estratègic de defensa limítrof de Portugal en la regió del Alt Alentejo. Per esta raó, va concentrar, a lo llarc dels sigles, un poderós sistema defensiu, basat en les suaus elevació distribuïdes per la planicie circumdant i en el veí riu Guadiana.
La guarnició fronteriça i fortificacions de la ciutat de Elvas varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2012.[1]
Història
[editar | editar còdic]En la Guerra de Restauració portuguesa, l'importància de la posició estratègica de Elvas, junt a la frontera en Espanya, la va dur a ser la sèu del govern militar del Alentejo, baix mando de Matías de Albuquerque, militar que va iniciar extensos canvis i importants reforços en l'estructura defensiva de la ciutat. Esta estructura defensiva seria provada en poc temps quan, estant guardada per un efectiu d'uns 2000 soldats, va resistir a un sege de 15.000 soldats espanyols, baixe el mando del marqués de Torrecusa, durant nou dies, en novembre de 1644. Novament sitiada a finals de 1658, en giner de 1659 la victòria portuguesa en la batalla de les Llínees de Elvas, va salvar a esta ciutat i a Portugal de caure una volta més en poder de Felipe IV d'Espanya. En el seu full d'èxits està ademés la resistència als seges de 1663, 1706, 1711 i 1801 (este últim durant la cridada Guerra de les Taronges).
Característiques
[editar | editar còdic]Alabada pels entesos com la plaça forta més poderosa de Portugal, considerada inexpugnable, les obres de la seua cintura exterior varen quedar a càrrec del tinent-general Rui Correia Lucas, havent colaborat en el proyecte nomenes de notables com Soremans i el jesuïta holandés Cosmander, este últim responsable del proyecte d'una gran cisterna de 2200 m³.
El recint defensiu estava integrat per sèt baluarts, tres mig-baluarts, dos redons, huit miges llunes i tres contra-guardes, ademés de cortinas monumentals. En l'interior, en l'àrea urbana de marcades característiques militars, es trobaven els quarters de casernas, casamatas per a les tropes, depòsits i polvorins.
Forts
[editar | editar còdic]La declaració de l'Unesco arreplega els següents bens individuals:
| ID | Nom i localisació | Coordenades | Propietat (ha) |
Zona de buffer |
| 1367bis-001 | Aqüeducte de Amoreira | Plantilla:Coor | 0,8148 | 690 ha |
| 1367bis-002 | Centre històric | Plantilla:Coor | 125,4311 | — |
| 1367bis-003 | Fort de Santa Luzia i la via coberta | Plantilla:Coor | 19,7116 | — |
| 1367bis-004 | Fort Nossa Senhora dona Graça |
Plantilla:Coor | 11,2544 | — |
| 1367bis-005 | Fortalea de São Mamede | Plantilla:Coor | 7,9608 | — |
| 1367bis-006 | Fortalea de São Pedro | Plantilla:Coor | 1,9843 | — |
| 1367bis-007 | Fortalea de São Dumenges | Plantilla:Coor | 12,1989 | — |
Complementen al polígon defensiu de Elvas:
- Fort de São Francisco,
- Forta dona Piedade.
Construccions pròximes
[editar | editar còdic]Atres recints amurallados pròxims
[editar | editar còdic]- Recint abaluartado de Badajoz (inclou l'Alcazaba-castell de Badajoz)
- Camp Maior
- Olivenza
- Alburquerque
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Garrison Border Town of Elvas and its Fortifications». UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Recint abaluartado de Elvas.- Inventarie del Patrimoni Arquitectònic (DGEMN) portugués
- Archivat el 23 de decembre de 2005 archivat en Wayback Machine. (en portugués)
- Institut Portugués d'Arqueologia [1] archivat en Wayback Machine. (en portugués)
- Institut Portugués do Patrimoni Arquitectònic (IPPAR) (en portugués)
- Praça-forte de Elvas in Fortalees.org
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto abaluartado de Elvas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.