Espanglish

El espanglish, spanglish, espanglés, inglespañol o inglañol (en anglés: spanglish) és qualsevol varietat llingüística en la que es mesclen fortament l'espanyol i l'anglés. Es diuen aixina sobretot algunes varietats parlades per població hispana resident en Estats Units, caracterisades per l'alternança de còdic (code-switching) entre abdós idiomes. Estes varietats no tenen cap tipo de codificació oficial i es donen principalment a nivell coloquial. El terme «pocho», usat entre els mexicans, pot tindre el mateix significat que espanglish pero és despectiu. El simple fet d'usar anglicismes en espanyol no és normalment suficient per a que es parle de espanglish.

Un fenomen llingüístic similar és el llanito parlat en Gibraltar, en el sur de la península ibèrica.

No obstant, per als angloparlantes nortamericans, especialment en les zones en una gran població de parla hispana, la denominació spanglish es dona o a l'us de paraules espanyoles —o en este orige, pero morfològicament «anglificadas»— en frases d'idioma anglés, o be, directament reben el nom de «espanglish» formes gergaels i inclús pidgin, tal com ocorre en Califòrnia, Florida, Nou Mèxic, Texas, els barris hispans de Nova York, atres ciutats i el territori en ultramar de Puerto Rico. ^{cita requerida}

Orige

El terme és llingüísticament imprecís; agrupa sense un criteri comú a l'ocupació de préstams llingüístics, normal en el desenroll de la llengua, en l'alternança de còdic freqüent entre parlants bilingües o en les gergues professionals, en criteris de purea estilística que carixen, en rigor, de fonament científic. El terme espanglish, redirigit des de spanglish ya està inclós en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola en la seua última actualisació. Hi ha escritors que només escriuen en espanglish, com les portorriquenyes Giannina Braschi i Ana Lydia Vega. La novela Yo-Yo Boing! per Giannina Braschi té molts eixemples del inglespañol i de l'alternança de còdic.

Es tractaria de l'apropiació d'una atra llengua per la necessitat d'expressió d'unes comunitats hispanohablante marginades (fins a l'época actual de les «autopistes de l'informació») i coaccionadas mediàtica i burocráticament per la comunitat angloparlante i per les condicions econòmiques, creant formes més o menys híbrides.

El procés invers afecta a l'anglés sobre l'espanyol per tindre l'anglés status de llengua franca en vàries regions del món (vore "Fromlostiano").

El espanglish es dona principalment en Estats Units, en les comunitats castellanohablantes d'alguns estats dels EE. UU., com Florida, Geòrgia, Texas, Califòrnia o Nova York i, per moviments de població, Encara que també el seu us és prou comú en zones més lluntanes per l'influència de películes, televisió o música; aixina com per la presència d'enclavaments colonials estadounidenes en països hispanohablante, tals com la Zona del Canal de Panamà, a on el control nortamericà va influir en diversos aspectes de la societat panamenya.

L'us d'estructures de l'anglés està present igualment entre la comunitat hispanohablante d'Austràlia. El nivell d'us no té les mateixes proporcions que en Estats Units, pero és evident que existix una ocupació generalisada en les minories hispanohablante de ciutats com Sydney o Melbourne, d'estructures gramaticals o lèxic de l'anglés en el seu llenguage quotidià. És comú sentir expressions tals com: viu en un flat menut; vaig a córrer en els meus runners; la llibreria de la city és gran, o de paraules tals com el rubbish bin, la vacuum cleaner, el tram, el toilet o el mobile.

El Dictionary of American Regional English arreplegava en 1972 els primers eixemples d'esta parla. La majoria dels autors consideren que va ser en realitat en els anys xixanta quan en els barris hispans de Miami, Nova York i Los Àngeles es va produir l'explosió del «mock», antecedent del espanglish i que, per filtració, després es va ser estenent per les ciutats. Pero una senya interessant és que qui falca el terme per primera volta és el humoriste portorriqueny Salvador Tió en la seua columna titulada «Teoria del Espanglish», publicada originalment en el periòdic El Diari de Puerto Rico el 28 d'octubre de 1948. Més vesprada la columna apareix novament en el seu llibre «A fòc llent» editat per l'editorial de l'Universitat de Puerto Rico en els anys cinquanta. En la seua teoria, Tió explica que el espanglish és l'españolizaació de l'anglés, que és lo freqüent. Anys més vesprada publica en el periòdic El Món del 27 de març de 1971, la seua teoria del inglañol o ingañol, que és donar-li a les paraules espanyoles el sentit que tenen en anglés. I afig a modo d'eixemple 'I no puc fer l'apologia del que fa una apologia, en lloc d'una disculpa o una satisfacció... Tió va inventar la paraula espanglish dèu o dotze anys abans que un conegut crític francés, Etieble, falcara en París el «franglais». Atres casos del espanglés es poden observar en Mèxic. Per l'influència del nort hi ha varis verps, com parquear (estacionar, park), wachar (observar,watch) o cachar (atrapar, catch) utilisats generalment, ya que es mescla l'idioma per a acurtar els vocablos. No només es canvien les paraules, sino que s'usen mesclades en l'espanyol, creant una oració en l'ocupació de dos idiomes. Fenomens pareguts s'observen en atres països de llengua espanyola.

Alternança de còdic

Entre els parlants en coneiximent de més d'una llengua, pero en domini llimitat d'una d'elles, és normal la mescla, a sovint inconscient, de varis idiomes en la mateixa frase. Atres parlants, en canvi, expliquen que, sent bons coneixedors d'abdós llengües, preferixen triar per a cada idea la paraula que millor la reflectixca, tenint en conte que el seu interlocutor també coneix abdós llengües. En qualsevol cas, un parlant pot dir-li a un atre una frase com «I'm sorry, I cannot attend next week's meeting perque tinc una obligació de negocis en Boston, pero espere que I'll be back for the meeting the week after», en que va canviant d'idioma conscient o inconscientment.

També és típica del spanglish (també hispaninglish) la confusió de significats entre paraules castellanes i atres angleses que sonen de forma pareguda (falsos amics). Un eixemple d'açò seria la frase «vacunar la carpeta» (de l'anglés, vacuum the carpet) en lloc de «aspirar (la pols de) l'estora». Es confon aixina mateix la pronunciació, per eixemple, «Soc bilingual; no tinc accent».