Pau de Fénice
La Pau de Fénice, també coneguda com el Tractat de Fénice, va ser el tractat que va posar fi a la primera guerra macedònica. El mateix va ser traçat en Fénice en 205 a. C.
El balanç polític de Grècia entre Macedònia, baix el govern de Filip V, i la Lliga Etòlia es va vore pertorbat per la guerra entre Roma i Cartago. Filip, buscant millorar la seua posició, va construir una flota i va enviar emissaris a Aníbal, qui en eixe moment ocupava part d'Itàlia. Per por a que Filip poguera oferir ajuda militar a Aníbal, Roma va tractar de confinar als macedonis a l'est de la província romana d'Ilíria. Entre 214 i 212 a. C., Filip va realisar dos intents infructuosos per invadir Ilíria per mar i detindre els alvanços per terra, conseguint al fi capturar el port de Lissus i la rendició de la província.
Aplegat este punt, Roma va espolejar als etolis per a formar una aliança contra Filip. Els aliats varen lluitar durant dos anys contra Macedònia, obtenint algunes victòries militars menors i conseguint més aliats entre les polis gregues. Quan els romans es varen retirar, les forces de Filip varen alvançar contra els etolis, donant un gir a la guerra. Finalment, els macedonis varen recuperar gran part del seu territori original i els romans i etolis varen estar disposts a firmar la pau.
El tractat va reconéixer formalment la posició favorable de Macedònia, incloent la captura de Ilíria, pero Filip va deure repudiar la seua aliança en Aníbal. Les condicions del tractat varen permetre que Roma controlara als parthinis, Dimallum, Bargulum i Eugenium, mentres que Macedònia, de tindre l'aprovació del Senat romà, controlaria Atintània. Entre els demés involucrats en el tractat es trobaven Prúsies I de Bitínia, els aqueus, els beocis, els tessalis, els acarnanis i els epirotes (en el bando de Filip), i els iliris, Àtal I, Pleurat III, Nabis de Lacedemònia, els eleus, els messenis i els atenencs (en el bando romà).
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paz de Fénice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.