Patara

Patara (en licio: 𐊓𐊗𐊗𐊀𐊕𐊀, Pttara), després denominada també com Arsínoe (Ἀρσινόη), va ser una ciutat marítima i comercial pròspera de la costa suroest de Licia, junt a la chicoteta ciutat actual de Gelemiş, en la província d'Antalya (Turquia). Ací va nàixer sant Nicolás de Bari, que va viure la major part de la seua vida en la propenca ciutat de Mira (actual Demre).

Vista de les ruïnes de la ciutat des de lo alt de l'amfiteatre.

Vista del carrer principal de Patara, parcialment reconstruïda.

Història

Posseïa un port natural. Es diu que la va fundar Pataro, un fill d'Apolo.^[1] Estava situada a 60 estadis de la desembocadura del riu Janto.^[2] Patara en l'antiguetat era famosa per la seua oràcul d'Apolo, segon en importància despuix del de Delfos. A sovint es donava a este deu el sobrenom de Patareo.^[3] Heródoto^[4] diu que l'oràcul d'Apolo només profetizaba en algun moment de l'any; i per Servio^[5] sabem que este periodo eren els sis mesos de hivern. Sembla segur que Patara va rebre colon dorios de Creta; el temple d'Apolo era dòric.

Els escritors antics mencionen Patara com una de les ciutats principals de Licia.^[6] Va ser el port principal de Licia, i una de les ciutats líders de la Lliga Licia, ya que tenia el màxim de vots, tres. En época de Vespasiano, en crear est la província Licia i Panfilia, va ser seleccionada com la seua capital. En el Nou Testament li la cita com un dels ports en que va hacer Pablo de Tarso en la seua tornada a Jerusalem després del seu tercer viage.^[7]

Turisme

Aparte de per les seues ruïnes antigues, Patara és famosa per la plaja de Patara de 18 km de llarga.

Referències

↑ Estrabón XIV p. 666; Esteban de Bizancio s. v.)
↑ Estadiasmo, 219.
↑ (Παταρεύς), Estrabón l. c.; Licofrón 920; Horacio Carm. III 4. 64; Stat. Theb. 1.696; Ovidio Met. 1.515; Virgilio Eneida 4.143; Pomponio Mela, 1.15.
↑ Heródoto 1.182.
↑ Ad Aeneidos l. c.
↑ Livio 33.41, 37.15-17, 38.39; Polibio 22.26; Cicerón ___protected_title_10___ 32; Apiano, ___protected_title_11___ 4.52, 81, ___protected_title_12___ 27; Plinio 2.112, 5.28; Ptolomeo 5.3. § 3, 8.17. § 22; Dionis. Per. 129, 507.
↑ Escola bíblica de Jerusalem (1976). «Fets dels Apòstols 21, 1», Bíblia de Jerusalem (edició espanyola), Bilbao: Desclée de Brouwer, p. 1584. ISBN 84-330-0022-5.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Patara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Estrabón XIV p. 666; Esteban de Bizancio s. v.)

[2] Estadiasmo, 219.

[3] (Παταρεύς), Estrabón l. c.; Licofrón 920; Horacio Carm. III 4. 64; Stat. Theb. 1.696; Ovidio Met. 1.515; Virgilio Eneida 4.143; Pomponio Mela, 1.15.

[4] Heródoto 1.182.

[5] Ad Aeneidos l. c.

[6] Livio 33.41, 37.15-17, 38.39; Polibio 22.26; Cicerón ___protected_title_10___ 32; Apiano, ___protected_title_11___ 4.52, 81, ___protected_title_12___ 27; Plinio 2.112, 5.28; Ptolomeo 5.3. § 3, 8.17. § 22; Dionis. Per. 129, 507.

[7] Escola bíblica de Jerusalem (1976). «Fets dels Apòstols 21, 1», Bíblia de Jerusalem (edició espanyola), Bilbao: Desclée de Brouwer, p. 1584. ISBN 84-330-0022-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]