Mira (ciutat)

Archiu:Myra theatre.jpg

Mira (ciutat)

Archiu:Myra Rock Tombs.jpg

Famoses tombes rupestres de Mira.

Mira (Plantilla:Lang-grc, τά Μύρα, en plural) és una antiga ciutat de Licia, situada a 1,5 km al nort de l'actual ciutat de Demre, en la província d'Antalia (Turquia). La ciutat estava ubicava junt al riu Limiro (actualment cridat Demre cay), en una fèrtil planura fluvial a uns 3,5 km del mar Egeo.

Història

A pesar de que els restants d'una antiga muralla permeten remontar el seu orige a lo manco fins a el V, no es conserven registres escrits sobre la ciutat fins a el I, a on és mencionada com a ciutat integrant de la Lliga Licia; un tractat que implicava també a les ciutats de Janto, Tlos, Pinara, Patara i Olimp), i que va estar vigent des de 168 a. C. fins a 43 d. C. D'acort en el geógrafo grec Estrabón, en aquella época Mira ya era una de les ciutats més grans de l'aliança, aplegant inclús a ser la capital. La ciutat de Mira, com tot el poble licio, va estar baix influència grega des de el IV Va ser convertida en satrapía en l'época d'Alejandro Magne i va ser disputada per distints imperis de l'época, en l'excepció del periodo d'independència de la Aliança, que va finalisar despuix de l'incorporació de Licia com a província del Imperi romà en l'any 43. Durant l'época romana el port de Mira va adquirir una notable importància com a punt de reabastecimiento de les naus romanes, especialment de les que viajaven en destí a Aleixandria. Pel port de Mira varen passar Germànic i Agripina en 18, Sant Pablo en 60, i Adriano en 131.

Despuix de l'absorció romana, el cristianisme va penetrar en terres licias, i en el IV, Mira va tindre com a bisbe a Nicolás de Mira, també conegut en occident com Nicolás de Bari, o simplement com a Sant Nicolás, qui en el seu afany per erradicar el paganisme, va ordenar demolir varis dels edificis més representatius del cult antic, incloent el temple d'Artemisa.

Baixe el regnat de Teodosio II, a inicis de el V, Mira es va convertir en capital de la província de Licia, estatus que va mantindre fins a la conquista de la ciutat en el 808, per les tropes del Harún al-Rashid, califa abasí de Bagdad. Despuix de l'invasió, la ciutat va entrar en decadència i va ser abandonada en el XI.

Monuments

Archiu:Grab Nikolaus.jpg

Tomba original de Sant Nicolás, en Mira.

La ciutat va albergar en l'Antiguetat vàries de les construccions més importants del poble licio, destacant el desaparegut temple destinat a la deesa Artemisa, protectora de la ciutat, i considerat en el seu temps el més gran i bell de Licia. Mira també posseïx el major teatre romà de la regió, els restants de la qual encara es conserven.

La ciutat posseïx dos monumentals complexos de tombes rupestres, excavades en dos emplaçaments distints: un sobre l'amfiteatre romà, i un atre en un tossal propenc, els restants del qual reben el nom de necròpolis del riu. La majoria de les tombes estan datades en el IV, i varen estar decorades en relleus i policromía.

Un atre dels edificis més representatius és l'iglésia de Sant Nicolás, d'estil bizantí, i que encara conté el sarcòfec a on varen ser enterrats els restants del sant, si ben estos varen ser traslladats posteriorment a Itàlia. El temple original és de el VI, encara que va ser reconstruït en el IX i novament en el XI. El cult a Sant Nicolás; un sant famós per la seua caritat, es va estendre entre els sigles VI i XI, especialment en orient i Rússia, convertint esta iglésia en un centre de pelegrinage. També se li atribuïxen a este sant numerosos milacres i vàries llegendes que varen desembocar en l'aparició del mit de Santa Claus.