Meliana
| Meliana | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Nort | |||
| • Partit judicial: | Moncada | |||
| Ubicació: | 39°31′N, 0°20′O | |||
| • Altitut: | 12 msnm | |||
| Superfície: | 4,7 km² | |||
| Població: | 10.881 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 2.315,10 hab./km² | |||
| Gentilici: | Melianer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46133 | |||
| Festes majors: | Del 11 al 14 de septiembre | |||
| Alcalde: | Trinidad Montañana Traver (PP) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de Meliana | |||
Meliana és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca de l'Horta Nort.
GeografiaEditar
Situat prop de la costa, al nort de la ciutat de Valéncia i a l'est de l'antiga carretera de Barcelona a Valéncia. El terme és allargat d'est a oest.
El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del Barranc del Carraixet. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
Barris i pedaniesEditar
El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 ha. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: Roca ( en 9,30 ha) i Nolla (en 4,80 ha).
Localitats llimítrofesEditar
El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents: Alboraya, Almàssera, Foyos i les pedanies de Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
HistòriaEditar
L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que a soles es coneix la senya de que mesurava 12,5 cm. de llarc.
Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria estes terres en 1238 i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.
En l'any 1646, quasi mig sigle despuix de la expulsió dels moriscs, Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En l'any 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el sigle XIX el creiximent va ser molt considerable.
Entre els anys 1834 i 1885 va patir diverses vegades la presència del còlera.
AdministracióEditar
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Ferrer Cots | APIM |
| 1983 - 1987 | Cristóbal Casares Biot | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Cristóbal Casares Biot | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Frederic Molins Orts (1991-1993)
Amparo Belmonte Burgos (1993-1995) |
PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Amparo Belmonte Burgos | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Vicent Ahuir Cardells | BLOC |
| 2003 - 2007 | Blas Devís Roig (2003-2004)
Antonio Marín Gómez (2004-2006) Vicent Ahuir Cardells (2006-2007) |
PP |
| 2007 - 2011 | Blas Devís Roig | PP |
| 2011 - 2015 | Blas Devís Roig (2011-2013)
Pedro Cuesta Tobajas (2013-2015) |
PP |
| 2015 - 2019 | Josep Antoni Riera Vicent | Compromís |
| 2019 - 2023 | Josep Antoni Riera Vicent | Compromís |
| 2023 | Trinidad Montañana Traver | PP |
DemografiaEditar
Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de 1991, fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 10.881 habitants en 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2018 | 2021 | |||||
| 2.696 | 3.199 | 3.392 | 4.002 | 4.530 | 4.659 | 5.173 | 7.122 | 8.847 | 9.122 | 9.051 | 9.512 | 9.622 | 10.662 | 10.926 | |||||
EconomiaEditar
Els cultius predominants són les hortalices (creïlles, melons d'Alger, carchofes, cebes i tomaques), chufes per a fer orchata i, en menors proporcions, el tabac, els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la Séquia Real de Moncada, que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: de la Plaça, Chincholer i Botifarra. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.
A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.
La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.
L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.
Des de l'any 1995 se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la Horta Nort. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de calitat.
MonumentsEditar
- Iglésia Parroquial dels Sants Joans. Va ser construïda a mijan sigle XVI segons els cànons renaixentistes. En el sigle XVIII va ser recoberta en elements churriguerescs, destacant la série de taulellets que recobrixen el sòcol.
- Palau de Nolla. També conegut com "Vila Ivonne" o "Palauet de Nolla", és una mansió construïda a finals del sigle XIX com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. Actualment està en molt mal estat de conservació.
Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del sigle passat una creu de terme del sigle XV, despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han segut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre 2004 i 2007 la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.
CulturaEditar
Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en 1989 de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. Ademés, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les falles, les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. Se celebra també la Hortanet LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca.
Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.
Festes localsEditar
- Festes Majors. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"Moros i cristians" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.
Ciutats agermanadesEditar
AccessosEditar
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300.
Es pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Meliana
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Meliana
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Meliana.
- Algunes fotos de Meliana en Flickr
- Institut Municipal de Cultura
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |