L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lundy

Lundy és l'illa més gran del canal de Brístol, que travessa 19 km de la costa de Devon, en Anglaterra, Nació constitutiva del Regne Unit, aproximadament un terç de la distància del canal entre Anglaterra i Gales. Lundy presta el seu nom a una de les Àrees Marítimes britàniques.

Lundy

Artícul bo

En 2007, hi havia una població resident de 28 persones, incloent voluntaris, com un guàrdia, un encarregat de l'illa i un granger, ademés dels empleats de manteniment d'un bar. La majoria viu en o al voltant d'un poble al sur de l'illa. Molts dels visitants són excursionistes d'un dia, encara que hi ha 21 propietats vacacionals i un campament per a visitants, ubicats majorment al sur de l'illa.

En una votació de 2005 dels llectors de Radi Claves, Lundy va ser nomenada com la dècima maravella més gran de Britania. Tota l'illa ha segut designada com Lloc d'Especial Interés Científic[1] i va ser la primera Reserva Natural Marina d'Anglaterra, per la seua flora i fauna única. És manejada per Landmark Trust en nom de National Trust for Plaus of Historic Interest or Natural Beauty|National Trust.

Història

 
Port i embarcadero de Lundy.

Es pensa que el nom Lundy ve de la paraula en nòrdic antic per a illa puffin,[2] sent puffin la denominació en anglés del frailecillo (Fratercula arctica). No obstant, existix una explicació alternativa, que es referix a Lund com un bosquecillo d'arbres, o un àrea arbolada.[3]

Lundy presenta evidència de visita o ocupació del periodo Neolític en avant, en treballs en pedra del Mesolítico, montículs de terra de l'Edat del Bronze, quatre tombes de començos del Medioevo[4][5] i un monasteri de principis de l'Edat Mija (possiblement dedicat a Santa Helena).

Cementeri de Beacon Hill

 
Esquema del cementeri de Beacon Hill.

El cementeri de Beacon Hill va ser excavat per Charles Thomas en 1969.[6] El cementeri conté quatre pedres inscrites que daten de el V o VI a. C. El lloc estava originalment rodejat per una sanga i un banc curvilíneo, que encara pot observar-se des del cantó sudoccidental. No obstant, les atres parets varen ser derribades quan es va construir la Old Light en 1819. Les antigues tancades cristianes d'este tipo són coneguts com lanns. Eixemples perduren en Luxulyan en Cornwall; Mathry, Mydrim i Clydey en Gales; i Stowford, Jacobstowe, Lydford i Instow en Devon.

Thomas va propondre una seqüència de cinc escenaris d'us del lloc: (1) Un àrea de cabanyes redones i camps. Estes cabanyes poden haver caigut en desús despuix de la construcció del cementeri.

(2) La construcció de la tomba central, una tancada de pedra rectangular de 3.5 metros per 3 metros que conté una simple tomba cista. L'interior de la tancada va ser omplit en chicotetes peces de granit. Atres dos tombes de granit, ubicades a l'oest de la tancada, també poden ser d'estos temps. (3) Potser 100 anys despuix, la tomba central va ser oberta i la farcidura remoguda. En esta época, el cos pot haver segut traslladat a l'iglésia. (4) i (5) Dos escenaris adicionals de construcció de tombes cistas al voltant de la sepultura central.

Durant l'excavació es varen trobar 23 tombes cistas. Tenint en conte que l'excavació només va cobrir una chicoteta part del cementeri, podria haver més de 100 tombes.cita requerida

Pedres inscrites

 
Pedres inscrites.

S'han trobat quatre pedres celtes inscrites en el cementeri de Beacon Hill:

1400 OPTIMI,[6] o TIMI,[7] el nom és Llatí i Masculí. Descoberta en 1962 per D. B. Hague.[8]

1401 RESTEVTAE,[6] o RESGEVT[A],[7] Llatí, Femení. Descoberta en 1962 per D. B. Hague.[9]

1402 POTIT[I],[6] o [PO]TIT,[7] Llatí, Masculí. Descoberta en 1961 per K. S. Gardener i A. Langham.[9]

1403 --]IGERNI [FIL]I TIGERNI,[6] o --I]GERNI [FILI] [T]I[G]ERNI,[7] Bretón, Masculí. Descoberta en 1905.[9]

Cavallers templaris

Lundy va ser concedida als Cavallers templarios per Enrique II en 1160. Els templaris varen ser una important força marítima internacional en este temps, en interessos en Devon del Nort, i casi certament un important port en Bideford o en el riu Taw en Barnstaple. És provable que açò haja segut per la creixent amenaça dels invasores marítims escandinaus,[10] no obstant és poc clar si varen prendre alguna volta possessió de l'illa. La propietat va ser disputada per la família Marisc que deuen haver estat en l'illa durant el regne del rei Stephen. Els Marisc varen ser multats, i l'illa se li varen tallar els seus suministraments necessaris.[11] La debilitat dels templaris es va evidenciar en l'illa quan el rei Juan, en la seua ascensió en 1199, va confirmar la primerenca concessió.[12]

Guillermo de Marisc i els pirates

 
Castell de Marisc.

Guillermo de Marisc va estar implicat en l'assessinat d'Enrique Clement, un dels mensagers del rei, en 1235.[13] En 1238 un home que va confessar ser un agent de la família Marisc va intentar assessinar al rei. Guillermo de Marisc va fugir a l'illa, a on va viure com un rei virtual. Va construir una fortalea en un àrea ara coneguda com el Bulls' Paradise, en parets grosses de 9 peus (3 m). Açò va provocar un esforç coordinat de desfer-se del pròxim rei, Enrique III, de la família.[12] En 1242, el rei va enviar als seus millors hòmens a escalar el penya-segat de l'illa, i Guillermo de Marisc i 16 dels seus còmpliços varen ser capturats. El rei va construir el castell (a voltes cridat erròneament Castell Marisc) en un intent d'establir l'estat de dret en l'illa i en les seues aigües circumdants.[14]

Va seguir un periodo d'anarquia, en pirates anglesos i estrangers i corsarios —inclosos atres membres de la família Marisc— prenent control de l'illa per periodos curts. Varen trobar productiu el fet de capturar als molts barcos mercants de Bristol que duyen mercaderies valioses de l'exterior.[15] Pels cudols de les vores del caudaloso riu Severn i del canal de Brístol, en la seua marea de 32 peus (10 m), la segona més alta del món,[16][17] els barcos estaven forçats a navegar prop de Lundy.

Al voltant de 1645, Murat Reis de l'eixèrcit otomà va ocupar Lundy, despuix de ser expulsat pels Penn. Durant este temps va haver reportes d'esclaus capturats enviats a Alger i de la bandera islàmica sobrevolant Lundy. [18][19]

Guerra civil

En la guerra civil anglesa, Thomas Bushell va mantindre Lundy pel rei Carlos I, reconstruint el castell de Marisc i defenent l'illa a les seues expensas. Era amic de Francis Bacon, un fort partidari de la causa realiste i un expert en mineria i monedes. Esta va ser l'última part de les terres realistes en capitular a les forces parlamentàries, i només després d'un sege d'un any. Ricardo Fiennes, representant al general Fairfax, va rebre la rendició.[20]

En 1655 una força de 40 barcos otomans va capturar Lundy, que després va servir com a base principal de les operacions navals i de corsaris en l'Atlàntic Nort fins a 1660,[21] quan va ser adquirida per lord Say i Sele.[22]

Sigles XVIII i XIX

Els sigles XVIII i XIX varen ser anys de caos en Lundy, particularment durant la possessió de Thomas Benson, un membre del parlament per Barnstaple en 1747 i sheriff de Devon, que notòriament va usar l'illa com a vivenda per a convictes que se suponia devien ser deportats. Benson va llogar Lundy al seu amo, lord Gower, a través d'una renda de 60 lliures per any i va arreglar en el Govern el transport d'un carregament en convictes a Virginia, pero va desviar el barco a Lundy per a usar als convictes com els seus esclaus personals. Després Benson va estar involucrat en una estafa. Va comprar i va assegurar el barco Nightingale i ho va carregar en valiós peltre i lli. Havent rebujat el babor en la península, el barco es va dirigir a Lundy, a on la càrrega va ser remoguda i guardada en una cova construïda pels convictes, abans de salpar novament. Alguns dies més tart, quan en la tornada a casa va ser divisat un buc, el Nightingale va ser incendiat i afonat. La tripulació va ser duta per este barco, que va desembarcar sense incidents en Clovelly.[23]


La fundació del primer far va ser realisada en 1787, pero este no va ser construït fins que la Casa Trinity va obtindre un contracte d'arrendament de 999 anys en 1819. La torre de 97 peus (30 m) va ser dissenyada per Daniel Asher Alexander i construïda per Joseph Nelson a un cost de 36 000 lliures.[24] Degut a que el lloc està a 407 peus (124 m) sobre la mar, el més alt en Bretanya, el problema de la boira no va ser solucionat i The Fog Signal Battery[25] va ser construïda al voltant de 1861 pero finalment el far va ser abandonat en 1897 quan els fars del Nort[26] i Sur[27] de Lundy varen ser construïts.

 
Casa Millcombe.

William Hudson Heaven va comprar Lundy en 1834, com a refugi en l'estiu i per a caça, a un cost de 9400 guineas. La va declarar una "illa lliure", i va resistir exitosamente la jurisdicció dels magistrats de la península. Lundy va ser com a conseqüència referida a voltes com "el regne de Heaven". De fet pertany al comtat de Devon, i sempre ha segut part de Braunton.[22] Actualment, moltes de les construccions de l'illa, incloent l'iglésia de Santa Elena i la Casa Millcombe (al principi coneguda simplement com La Vila), daten del periodo de Heaven. La Vila d'estil georgià va ser construïda en 1836.[28] No obstant, la despesa de la construcció del camí de la plaja (sense assistència financera proveïda per la Casa Trinity, a pesar de l'us regular del camí despuix de la construcció dels fars), de la Vila i el cost general de gestionar l'illa va tindre un efecte ruïnós en les finances de la família, que varen ser danyades pels guanys reduïts de les seues plantacions de sucre en Jamaica.

Sigles XX i XXI

William Heaven va ser succeït pel seu fill el reverent Hudson Grosset Heaven que, gràcies a un llegat de Sarah Langworthy (naixcuda Heaven), va ser capaç de realisar l'ambició de la seua vida, que era construir una iglésia de pedra en l'illa. Santa Elena va ser completada en 1896, i es manté en l'actualitat com una commemoració duradora del periodo de Heaven. Va ser designada pel patrimoni anglés com edifici classificat de 2° grau.[29] Es diu que podia pagar una iglésia o un nou port. No obstant, la seua elecció de l'iglésia no va ser la millor per a l'interés financer de l'illa. La indisponibilidad dels diners per a restablir la solidea financera de la família, junt en la desastrosa inversió i especulació al començament de el XX, va causar severes necessitats financeres.

Erro al crear miniatura:
Una moneda Puffin de 1929, que mostra el retrat de Martin Coles Harman.

Hudson Heaven va fallir en 1916, i va ser succeït pel seu nebot, Walter Charles Hudson Heaven.[30] En l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la qüestió es va deteriorar sériament, i en 1918 la família va vendre Lundy a Augusto Langham Christie. En 1924, la família Christie va vendre l'illa junt en el contracte del correu i el "MV Lerina" a Martin Coles Harman, que es autoproclamó rei. Harman va emetre en 1929 dos monedes d'un valor d'un Pufin i mig Pufin, nominalment equivalents al penic i al mig penic britànic, resultant la seua prosecució baix el Llei de Monedes de 1870 del Regne Unit. La Cambra dels Lores ho va trobar culpable en 1931, i va ser multat en quinze guineas. Les monedes varen ser retretes i es varen convertir en artículs colecció. En 1965 una colecció "fantasia" de quatre monedes, algunes en or, va ser emesa per a commemorar els 40 anys de la compra de l'illa per part de Harman.[31] Va fallir en 1954.

Els seus residents no pagaven imposts al Regne Unit i tenien que passar a través de aduana quan viajaven a, o fòra de Lundy. Encara que l'illa era governada com un feu virtual, el seu amo jamai va exigir que fora independent del Regne Unit, en contrast a les posteriors "micronaciones" territorials.

Despuix de la mort de Albion, fill de Harman, en 1968, Lundy va ser posada en venda en 1969. Jack Hayward, un millonari britànic va comprar l'illa per 150 000 lliures i li la va donar a National Trust,[31] que li la va llogar a Landmark Trust. Landmark Trust ha manejat l'illa des de llavors, derivant els seus ingressos d'excursions organisades d'un dia i de cases vacacionals menudes.

L'illa és visitada per 20 000 excursionistes a l'any, pero durant setembre de 2007 va tindre que ser tancada per vàries semanes per un brot de norovirus.[32]

Geografia

Erro al crear miniatura:
Granit de Lundy.

Lundy està ubicada en 51°10′37.8876″N 4°39′57.96″O / 51.177191, -4.6661</noinclude> (51.177191, 4.6661). S'estén per 3 milles (5 km) de nort a sur i 1 milla (1.6 km) d'ample, en un àrea de dos milles quadrades (5.2 km²).

Geologia

L'illa es compon davant tot de granit del periodo paleoceno, en pissarra en l'extrem sur; el replanell està format principalment per rovina, en una miqueta de turba.[33][1] Entre els dics ígneos, tallant el granit, hi ha un chicotet número compuesto d'un orthophyre únic. A açò se li va donar el nom de Lundyite en 1914, encara que el terme —mai definit en precisió— ha caigut en desús.[34]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Lundy SSSI citation sheet» (PDF). Consultat el 2007-09-05.
  2. ↑ «Puffin Island». Consultat el 5 de setembre de 2007.
  3. ↑ «meaning of lundey». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  4. ↑ Vore la discussió i bibliografia en Elisabeth Okasha, Corpus of early Christian inscribed stones of South-west Britain (Leicester: University Press, 1993), pp. 154-166.
  5. ↑ Lundy Field Society 40th Annual Report for 1989. Pp. 34-47.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Charles Thomas, And Shall These Mute Stones Speak? (Cardiff: University of Wales Press, 1994).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Okasha, Elisabeth. Corpus of early Christian inscribed stones of South-west Britain (Leicester: University Press, 1993)
  8. ↑ «Celtic Inscribed Stones Project history». Consultat el 6 de giner de 2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Celtic Inscribed Stones Project history». Consultat el 6 de giner de 2008.
  10. ↑ «The granting of Lundy to the Knights Templar». Consultat el 5 de setembre de 2007.
  11. ↑ «Lundy Island Pirates - William de Marisc». Consultat el 6 de setembre de 2007.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Lundy history». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 6 de setembre de 2007.
  13. ↑ «The Murder of Henry Clement».10(38)
    294-297.Consultat el 6 de setembre de 2007.
  14. ↑ «Marisc Castle, Keep and Bailey». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  15. ↑ «Pirate Island». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2008. Consultat el 6 de setembre de 2007.
  16. ↑ «Severn Estuary Barrage» (PDF). UK Environment Agency. Consultat el 3 de setembre de 2007.
  17. ↑ «Coast: Bristol Channel». BBC. Consultat el 27 d'agost de 2007.
  18. ↑ «Pirates who got away with it». Consultat el 25 de novembre de 2007.
  19. ↑ «Europe a History». Consultat el 25 de novembre de 2007.
  20. ↑ Boundy, Wyndham Sydney (1961). Bushell and Harman of Lundy, Bideford: Gazette Printing Service.
  21. ↑ «Turkish Navy Official Website: History of the Turkish Navy - Operations in the Atlantic Ocean». Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2009. Consultat el 28 d'octubre de 2007.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Lundy Community Page». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2007. Consultat el 6 de setembre de 2007.
  23. ↑ «LUNDY, the Marisc's and Benson.». Consultat el 6 de setembre de 2007.
  24. ↑ «Disused lighthouse and keeper's house». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  25. ↑ «Fog Signal Battery». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  26. ↑ «Lundy North Lighthouse incl Engine House and Accom block». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  27. ↑ «Lundy South Lighthouse incl. Engine House and Accom block». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  28. ↑ «Millcombe House». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  29. ↑ «Church of St Helena». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 5 de setembre de 2007.
  30. ↑ «Lundy Island». Consultat el 6 de setembre de 2007.
  31. ↑ 31,0 31,1 Bruce, Colin R. (1988). Unusual World Coins. 2nd. Edition, KP Books. ISBN 0873411161.
  32. ↑ «Island closes down after stomach bug».Claves Online.Consultat el 29 de setembre de 2007.
  33. ↑ «Lundy island, virtual tour - geology». Consultat el 5 de setembre de 2007.
  34. ↑ (1915).53(56)
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lundy&oldid=1379083»