Lunar 100
El Lunar 100 ( L100 ) és una llista de les cent fites observacionals més interessants de la Lluna. Este llistat d'objectes llunars ho va propondre Charles A. Wood a través del seu artícul "The Lunar 100"[1] de la revista Sky & Telescope d'abril de 2004.

El propòsit de Wood en crear este llistat, era dotar als aficionats de l'astronomia d'un catàlec similar al popular Catàlec de Messier d'objectes de cel profunt, pero en este cas, per a l'observació de la Lluna.
Cada fita ve nomenat en la lletra L mayúscula i a continuació un número de l'1 al 100, ordenats en orde creixent de dificultat d'observació. Els objectes a observar són cràters, mars, rimes, montanyes...
Aixina, L1 és lo més obvi, l'observació de la pròpia Lluna en fase plena per a tractar de discernir en ella (pese a la dificultat per la falta de contrasts) les mars i cràters més importants, L2 és l'observació de la llum cenicienta, L3 consistix en l'observació del contrast entre el color obscur de les mars i les parts altes més clares, etc.[2] A partir de el L4 nos trobem en accidents naturals concrets com el cràter Tycho (L6), la clavill Vallis Schröteri (L17) o els Montes Leibnitz (L96).[3] Fins a aplegar al L100 que són els moles del Mare Marginis.[4]
| L | Objecte | Descripció | Latitut (º) | Llongitut (º) | Mida (km) |
|---|---|---|---|---|---|
| L1 | Lluna | La Lluna plena | 3.476 | ||
| L2 | Llum cenicienta | La llum del Sol reflectida per la Terra | |||
| L3 | Dicotomia Mars/Elevació | El contrast entre el color obscur de les mars i les parts altes més clares | |||
| L4 | Apenins | La cordillera que es troba al suroest de la Mar Imbrium | 18,9 N | 3,7 O | 70 |
| L5 | Copernicus | L'arquetip de cràter complex | 9,7 N | 20,1 O | 93 |
| L6 | Tycho | Gran cràter i sistema de rajos d'impacte | 43,4 S | 11,1 O | 85 |
| L7 | Rupes Altai | Escarpados en la vora del Mare Nectaris | 24,3 S | 22,6 I | 425 |
| L8 | Theophilus, Cyrillus, Catharina | Seqüència de cràters que ilustren etapes de degradació | 13,2 S | 24,0 I | |
| L9 | Clavius | Cràter en paret exterior chicoteta en relació en la seua mida | 58,8 S | 14,1 W | 225 |
| L10 | Mare Crisium | Mar continguda en una gran conca circular | 18,0 N | 59,0 I | 540 |
| L11 | Aristarchus | Cràter molt lluent en bandes obscures en les seues parets | 23,7 N | 47,4 W | 40 |
| L12 | Proclus | Rajos d'impacte oblicuos | 16,1 N | 46,8 I | 28 |
| L13 | Gassendi | Cràter en el sol fracturat | 17,6 S | 40,1 W | 101 |
| L14 | Sinus Iridum | Gran cràter al que li falta una vora | 45,0 N | 32,0 W | 260 |
| L15 | Rupes Recta | El millor eixemple de paret llunar | 21,8 S | 7,8W | 110 |
| L16 | Petavius | Cràter en el fondo elevat i fracturat | 25,1 S | 60,4 I | 177 |
| L17 | Vallis Schröteri | Gran rima sinuosa | 26,2 N | 50,8 W | 168 |
| L18 | Vores obscures del Mare Serenitatis | Diferents àrees de la mar de diferent composició | 17,8 N | 23,0 I | |
| L19 | Vallis Alps | Rima llunar | 49,0 N | 3,0 I | 165 |
| L20 | Posidonius | Cràter en el sol fracturat | 31,8 N | 29,9 I | 95 |
| L21 | Fracastorius | Cràter en el sol afonat i fracturat | 21,5 S | 33,2 I | 124 |
| L22 | Replanell de Aristarchus | Misteriosa regió elevada sobre un mant de roca piroclástica | 26.0 N | 51,0 W | 150 |
| L23 | Montes Pico | Fragment aïllat de l'anell de Imbrium | 45,7 N | 8,9 W | 25 |
| L24 | Rima Hyginus | Rima que conté fosses d'afonament sense vores | 7,4 N | 7,8 I | 220 |
| L25 | Messier i Messier A | Parell d'impactes de rebot oblicuo | 1,9 S | 47,6 I | 11 |
| L26 | Mare Frigoris | Mar estovada d'orige incert | 56,0 N | 1,4 I | 1600 |
| L27 | Archimedes | Gran cràter sense pic central | 29,7 N | 4,0 W | 83 |
| L28 | Hipparchus | Primer dibuix d'un cràter solitari | 5,5 S | 4,8 I | 150 |
| L29 | Rima Ariadaeus | Rima llarga i llineal | 6,4 N | 14,0 I | 250 |
| L30 | Schiller | Possible impacte oblicuo | 51,9 S | 39,0 W | 180 |
| L31 | Taruntius | Cràter jove en el sol fracturat | 5,6 N | 4,65 I | 56 |
| L32 | Arago Alpha & Beta | Elevació volcàniques | 6,2 N | 21,4 I | 26 |
| L33 | Serpentine Ridge | Segment de l'anell interior d'una conca | 27,3 N | 25,3 I | 155 |
| L34 | Lacus Mortis | Cràter peculiar en rima i cresta | 45,0 N | 27,2 I | 152 |
| L35 | Rimae Triesnecker | Sistema de rimes | 4,3 N | 4,6 I | 215 |
| L36 | Conca Grimaldi | Conca chicoteta en doble anell | 5,5 S | 68,3 W | 440 |
| L37 | Bailly | Conca que casi no es distinguix | 66,5 S | 69,1 W | 303 |
| L38 | Sabine & Ritter | Possibles impactes bessons | 1,7 N | 19,7 I | 30 |
| L39 | Schickard | Rajos de eyecció en el sol oriental del cràter | 44,3 S | 55,3 W | 227 |
| L40 | Rima Janssen | Eixemple rar de rima en les terres altes | 45,4 S | 39,.3 I | 190 |
| L41 | Raig de Bessel | Raig d'orige indeterminat al costat de Bessel | 21,8 N | 17,9 I | |
| L42 | Domo Marius | Complex de domo i montículs d'orige volcànic | 12,5 N | 54,0 O | 125 |
| L43 | Wargentin | Cràter ple fins a la vora de lava o eyeccions | 49,6 S | 60,2 O | 84 |
| L44 | Mersenius | Cràter de planta convexa tallada per cràters secundaris | 21,5 S | 49,2 O | 84 |
| L45 | Maurolycus | Regió saturada de cràters | 42,0 S | 14,0 I | 114 |
| L46 | Pico central de Regiomontanus | Pico de possible orige volcànic | 28,0 S | 0,6 O | 124 |
| L47 | Taques obscures d'Alphonsus | Zones obscures degudes a erupció en el sol del cràter | 13,7 S | 3,2 O | 119 |
| L48 | Regió Cauchy | Falles, rimes i domo | 10,5 N | 38,0 I | 130 |
| L49 | Gruithuisen Gamma i Delta | Domo volcànics formats per lava viscosa | 36,3 N | 40,0 O | 20 |
| L50 | Plans de Cayley | Suaus i llaugers plans d'orige incert | 4,0 N | 15,1 I | 14 |
| L51 | Catena Davy | Resultats d'impactes de fragments d'un cometa | 11,1 S | 6,6 O | 50 |
| L52 | Crüger | Possible caldera volcànica | 16,7 S | 66,8 O | 45 |
| L53 | Lamont | Possible conca enterrada | 4,4 N | 23,7 I | 106 |
| L54 | Rimae Hippalus | Rimes concèntriques al Mare Humorum | 24,5 S | 29,0 O | 240 |
| L55 | Baco | Cràter pla en una planura circumdant | 51,0 S | 19,1 I | 69 |
| L56 | Mare Australe | Antiga conca parcialment inundada | 49,8 S | 84,5 I | 880 |
| L57 | Reiner Gamma | Mola conspiscuo en anomalia magnètica | 7,7 N | 59,2 O | 70 |
| L58 | Vallis Rheita | Valle format per una cadena de cràters superposts | 42,5 S | 51,5 I | 68 |
| L59 | Conca de Schiller-Zucchius | Conca molt degradada i poc visible | 56,0 S | 45,0 O | 335 |
| L60 | Dome Kies Pi | Domo volcànic | 26,9 S | 24,2 O | 45 |
| L61 | Mösting A | Cràter simple prop del centre de la cara visible de la Lluna | 3,2 S | 5,2 W | 13 |
| L62 | Rümker | Gran elevació volcànica | 40,8 N | 58,1 W | 70 |
| L63 | Escultura Imbrium | Conques de Boscovich, Julius Caesar i els seus entorns coberts de eyeccions | 11,0 N | 12,0 I | |
| L64 | Descartes | Lloc d'aterrisage de l'Apollo 16; Suposta regió volcànica de les terres altes | 11,7 S | 15,7 I | 48 |
| L65 | Domo Hortensius | Camp de domo al nort de Hortensius | 7,6 N | 27,9 W | 10 |
| L66 | Rima Hadley | Canal de lava prop del lloc d'aterrisage de l'Apollo 15 | 25,0 N | 3,0 I | |
| L67 | Formació Fra Mauro | Lloc d'aterrisage de l'Apolo 14 a l'eyecció de Imbrium | 3,6 S | 17,5 W | |
| L68 | Flamsteed P | Proposta de cràter volcànic jove i lloc d'aterrisage del Surveyor 1 | 3,0 S | 44,0 W | 112 |
| L69 | Cràters secundaris de Copernicus | Rajos i chicotets cràters prop de Pytheas | 19,6 N | 19,1 W | 4 |
| L70 | Mare Humboldtianum | Conca d'impacte en diversos anells | 57,0 N | 80,0 I | 650 |
| L71 | Mant obscur de Sulpicius Gallus | Erupció de cendra al noroest del cràter | 19,6 N | 11,6 I | 12 |
| L72 | Cràters de halo obscur d'Atles | Cavitats volcàniques explosives en el sol d'Atles | 46,7 N | 44,4 I | 87 |
| L73 | Mare Smythii | Mar de difícil observació | 2,0 S | 87,0 I | 740 |
| L74 | Copernicus H | Cràter d'impacte en halo obscur | 6,9 N | 18,3 W | 5 |
| L75 | Ptolemaeus B | Depressió al nivell de sol de Ptolemaeus | 8,0 S | 0,8 W | 16 |
| L76 | W. Bond | Gran cràter degradat per l'eyecció del Imbrium | 65,3 N | 3,7 I | 158 |
| L77 | Rimae Sirsalis | Rimes radials procedents de la conca de Procellarum | 15,7 S | 61,7 W | 425 |
| L78 | Lambert R | Cràter 'fantasma' enterrat | 23,8 N | 20,6 W | 54 |
| L79 | Sinus Aestuum | Mant obscur de depòsits volcànics | 12,0 N | 3,5 W | 90 |
| L80 | Conca Orientale | La conca d'impacte més jove | 19,0 S | 95,0 W | 930 |
| L81 | Hesiodus A | Cràter concèntric | 30,1 S | 17,0 W | 15 |
| L82 | Linné | Cràter chicotet que s'havia supost desaparegut | 27,7 N | 11,8 I | 2,4 |
| L83 | Cràters chicotets de Plat | Forats de cràter al llímit de la detecció | 51,6 N | 9,4 W | 101 |
| L84 | Pitatus | Cràter en rimes concèntriques | 29,8 S | 13,5 W | 97 |
| L85 | Rajos Langrenus | Sistema de rajos antics | 8,9 S | 60,9 I | 132 |
| L86 | Rimae Prinz | Sistema de rimes prop del cràter Prinz | 27,0 N | 43,0 W | 46 |
| L87 | Humboldt | Cràter en pic central i taques obscures | 27,0 S | 80,9 I | 207 |
| L88 | Peary | Cràter polar de difícil observació | 88,6 N | 33,0 I | 74 |
| L89 | Domo Valentine | Construcció volcànica | 30,5 N | 10,1 I | 30 |
| L90 | Armstrong, Aldrin & Collins | Cràters chicotets propencs a a on va aterrisar l'Apollo 11 | 1,3 N | 23,7 I | 3 |
| L91 | Rimae de Gasparis | Àrea en moltes rimes | 25,9 S | 50,7 W | 30 |
| L92 | Vallis Gylden | Part de l'escultura radial de Imbrium | 5,1 S | 0.7 I | 47 |
| L93 | Rajos de Dionysius | Rajos poc usuals i obscurs | 2,8 N | 17,3 I | 18 |
| L94 | Drygalski | Zona de cràters del Pol Sur | 79,3 S | 84,9 W | 162 |
| L95 | Conca Procellarum | La conca més gran de la Lluna | 23,0 N | 15,0 W | 3200 |
| L96 | Montes Leibnitz | Vora de la conca del Pol Sur (Aitken) | 85,0 S | 30,0 I | |
| L97 | Vallis Inghirami | Conca de eyecció de Mare Orientale | 44,0 S | 73,0 W | 140 |
| L98 | Fluix de lava de l'Imbrium | Vora del fluix de lava del Mare Imbrium | 32,8 N | 22,0 W | |
| L99 | Ina | Caldera volcànica jove en forma de D | 18,6 N | 5,3 I | 3 |
| L100 | Moles en Mare Marginis | Possible camp de depòsits magnètics | 18,5 N | 88,0 I |
Taula[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The Lunar 100. Space & Telescope, Charles A. Wood». www.skyandtelescope.com. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2012. Consultat el dumenge 11 de novembre del 2012.
- ↑ «La llista Lunar 100. La bitàcola de Galileo.» (en es). www.bitacoradegalileo.com. Consultat el dumenge 11 de novembre del 2012.
- ↑ Lunar 100
- Archivat el 8 de juny de 2013 archivat en Wayback Machine.. Grup d'Astronomia de Tiana.
- ↑ «Lunar 100. Astrospider.». www.astrospider.com. Consultat el dumenge 11 de novembre del 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lunar 100» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.