Anar al contingut

Clavius (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clavius (cràter)
Àrea del cràter en format selenocromático[1]
Vista de Clavius des de la Terra
Fotografia de la missió Llunar Orbiter 4 (1967)
Fotografia de la missió Llunar Reconnaissance Orbiter

Clavius és un dels cràters de majors dimensions que posseïx la Lluna, i pel seu tamany és el tercer cràter més gran del costat visible de la mateixa. Es troba en les terres altes rugosas del sur de la superfície llunar, al sur del prominent cràter Tycho. El cràter ha segut denominat en honor al sacerdot jesuïta Christopher Clavius, un matemàtic i astrònom alemà del XVI.

Clavius sobre el Globo llunar
Vista de Clavius.

Per la seua ubicació pròxima a l'extremitat sur llunar, el cràter vist des de la Terra apareix elongado per efecte del escorzo. Donat el seu gran tamany, Clavius es pot detectar a simple vista, apareixent com una muesca prominent en el terminador 1 o 2 dies en acabant de que la Lluna alcança la primera fase. El cràter és una de les formacions més antigues en la superfície llunar i és provable que es formara durant el Periodo Nectárico fa aproximadament 4.000 millons d'anys. A pesar de la seua edat, el cràter està prou ben conservat. Té una paret exterior relativament baixa en comparació al seu tamany, i està molt desgastat i picat de pigota per cràters posteriors. El brocal no descolla de manera significativa del terreny circumdant, fent d'esta formació una "depressió entre parets". La superfície interior de la vora és montanyosa, en numeroses muescas i esgambi variable, apareixent la part més empinada en l'extrem sur. La vora en el seu conjunt té un contorn llaugerament poligonal.

El sol del cràter forma una planura convexa que està marcada per alguns impactes de cràters interessants. El més notable d'ells és una cadena de cràters curvada que comença en Rutherfurd en el sur, i continua en sentit contrari al de les agulles del rellonge formant una seqüència de diàmetros cada volta més reduïts. De major a menor, estos cràters es designen Clavius D, C, N, J, i JA. Esta seqüència de cràters de tamanys decreixents ha demostrat ser una ferramenta útil per als astrònoms aficionats que vullguen provar la resolució òptica dels seus chicotets telescopis.

El sol del cràter conserva un remanente reduït d'un massiç central, que es troba entre Clavius C i N. La suavitat relativa del sol i el tamany mínim dels picos centrals pot indicar que la superfície del cràter es va formar algun temps despuix de l'impacte inicial.

Els cràters propencs notables inclouen a Scheiner cap a l'oest; a Blancanus cap al suroest; a Maginus en el noreste, i a Longomontanus al noroest. El cràter Rutherfurd es troba en la seua totalitat dins de la vora del surest, mentres que Porter se superpon a la paret noreste. El cràter més chicotet Clavius L travessa la vora occidental, i Clavius K irromp per mig de la vora del costat oest-suroest.

Cràters satèlits

Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més prop de Clavius.

Cràters satèlit
Clavius Coordenades Diàmetro
C 57.7° S 14.2° O / -57.7, -14.2 (Clavius C)</noinclude> 21 km
D 58.8° S 12.4° O / -58.8, -12.4 (Clavius D)</noinclude> 28 km
I 51.5° S 12.6° O / -51.5, -12.6 (Clavius I)</noinclude> 16 km
F 55.4° S 21.9° O / -55.4, -21.9 (Clavius F)</noinclude> 7 km
G 52.0° S 13.9° O / -52, -13.9 (Clavius G)</noinclude> 17 km
H 51.9° S 15.8° O / -51.9, -15.8 (Clavius H)</noinclude> 34 km
J 58.1° S 18.1° O / -58.1, -18.1 (Clavius J)</noinclude> 12 km
K 60.4° S 19.8° O / -60.4, -19.8 (Clavius K)</noinclude> 20 km
L 58.7° S 21.2° O / -58.7, -21.2 (Clavius L)</noinclude> 24 km
M 54.8° S 11.9° O / -54.8, -11.9 (Clavius M)</noinclude> 44 km
N 57.5° S 16.5° O / -57.5, -16.5 (Clavius N)</noinclude> 13 km
O 56.8° S 16.4° O / -56.8, -16.4 (Clavius O)</noinclude> 4 km
P 57.0° S 7.7° O / -57, -7.7 (Clavius P)</noinclude> 10 km
R 53.1° S 15.4° O / -53.1, -15.4 (Clavius R)</noinclude> 7 km
T 60.4° S 14.9° O / -60.4, -14.9 (Clavius T)</noinclude> 9 km
W 55.8° S 16.0° O / -55.8, -16 (Clavius W)</noinclude> 6 km
X 60.0° S 17.6° O / -60, -17.6 (Clavius X)</noinclude> 7 km
I 57.8° S 16.0° O / -57.8, -16 (Clavius I)</noinclude> 7 km


Referències

  1. ↑ «Selenocromatica». GAWH. Consultat el 2025-01-19.