Platón (cràter)
.png)
.png){kind=link}
Platón (Plat) és un cràter d'impacte de la Lluna que es troba situat entre el Mare Imbrium i el Mare Frigoris, en l'extrem oest de la cordillera dels Montes Alps. És un de les traces llunars més populars i observats, visible en qualsevol tipo de telescopi.
l'astrònom Giovanni Riccioli va ser qui va assignar el seu nom actual al cràter en 1651, en referència al filòsof grec Platón.[1]
El cràter
[editar | editar còdic]El cràter és casi circular, encara que pel escorzo sembla ovalat. Té 100 km de diàmetro i les seues parets una altitut de 1000 m, en alguns picos que alcancen els 2000 m, que proyecten grans ombres sobre el fondo del cràter, gràcies a lo que es pot observar tot el seu relleu.[2]
El fondo del cràter és pla, cobert per lava basáltica, d'un to molt més obscur que el dels mars contigus, motivant que l'astrònom Johannes Hevelius ho batejara en 1647 com el “Gran Llac Negre”. En el sol existixen diversos cràters de chicotet tamany, el més gran dels quals té 3 km de diàmetro.
Les parets del cràter presenten diversos signes d'afonada. El més evident es troba en la muralla oest del cràter, consistent en un bloc triangular, cridat Platón dseda, que s'ha després i ha caigut en l'interior, de manera que despuix d'ell queda un canó.[3]
La formació de Platón segurament siga posterior al naiximent del Mare Imbrium, ya que el cràter no hauria pogut sobreviure a l'impacte que va formar la conca de la mar fa 3850 millons d'anys. Les senyes sugerixen que Platón es va formar i posteriorment es va inundar en lava procedent del Mare Imbrium en l'interval que va entre 3850 i 3000 millons d'anys arrere.[3]
Fenomens llunars transitoris
[editar | editar còdic]El cràter Platón és el que té més registres de fenomens llunars transitoris des de que es tenen notícies de l'existència d'este fenomen. Des de J. H. Schröter en 1788 es ve mencionant l'aparició de llums o centelleigs/centellejos en el seu fondo, no faltant observadors que en 1867 veren en el seu fondo grups de 4 fins a 21 llums, que aumentaven i disminuïen de lluentor alternativament en el temps. En 1877 el Dr. Klein avistar un estrany triàngul lluminós en el mateix fondo i H. P. Wilkins notificaria en 1944 la presència d'un punt de llum lluenta en el cràter.[4]
Ademés de les llums també s'ha observat un atre tipo de fenomens estranys, com a boires terreres esteses en el fondo del cràter, emborronamiento aparent d'unes parts de la vora mentres que unes atres permaneixen molt ben definides, resplandors coloreats a lo llarc de la vora del cràter, etc.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Osservatorio Astronomico Galileo Galilei. «Il cratere Platone (Plat)» (en italià). Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2014. Consultat el 9 de giner de 2014.
- ↑ Lacroux Jean, Legrand Christian (2004). Descobrir la Lluna, Barcelona: Larousse, pp. 86-87. ISBN 84-8332-548-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 North, Gerald (2008). Guia per a observar la Lluna, Barcelona: Omega, pp. 290-297. ISBN 978-84-282-1484-1.
- ↑ «[1]», ABC.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Platón (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.