Reiner Gamma
Reiner Gamma (γ) és un element morfològic i característica d'albedo situat sobre la superfície de la Lluna. Està localisat en l'Oceanus Procellarum, a l'oest del cràter Reiner. El seu centre es troba en les coordenades selenográficas / <span class="geo-dec geo" title="Fotos, mapas y otros datos de Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).">Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value)., Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).Coord.: / <span class="geo-dec geo" title="Fotos, mapas y otros datos de Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).">Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value)., Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).</noinclude>. Té un tamany total d'aproximadament 70 quilómetros. Presenta un albedo més alt que la superfície relativament obscura del mare circumdant, en un aspecte difuso, una distintiva configuració de mola llunar i una forma ovalada concèntrica. Atres elements d'albedo característic relacionats en Reiner Gamma es localisen a través de la superfície llunar a l'est i suroest, formant patrons en aspecte de bucle sobre el mare.
Fins fa poc temps, l'orige de Reiner Gamma ha segut un misteri. Episódicamente, no està associat en cap atra irregularitat concreta de la superfície llunar. Recentment, es varen descobrir elements similars en el Mare Ingenii i en el Mare Marginis per sondes en òrbita.[1] La mola del Mare Ingenii està localisat en el punt opost llunar (antípoda) del centre del Mare Imbrium. Aixina mateix, el situat sobre el Mare Marginis és opost al punt central del Mare Orientale. Alguns científics han opinat que les moles poden ser el resultat de les energies sísmiques generades pels impactes que varen crear estes mars llunars. Desafortunadament, en el cas de Rainer Gamma no existix tal formació de mare en la superfície oposta de la Lluna (a pesar de que el gran cràter Tsiolkovskiy es troba a un diàmetro de distància).
L'element central de Reiner Gamma s'assembla al patró que genera un iman en atraure limaduras de ferro dispostes sobre un paper per davall. Les naus espacials d'òrbita baixa han observat un camp magnètic relativament fort associat en cada una d'estes marques de distint albedo. També s'ha especulat en que este camp magnètic i els patrons varen poder ser creats per impactes cometarios. Aixina i tot, l'explicació definitiva encara és incerta, encara que recents estudis per mig de modelización per ordenador semblen sostindre esta última hipòtesis de forma concloent (vore: moles llunars).
La força del camp magnètic en Reiner Gamma és d'aproximadament 15 nT (medit a una altitut de 28 km). Esta és una de les més fortes anomalies magnètiques localisades en la Lluna.[2] La força del camp de Rainer Gamma és suficient per a formar una mini-magnetosfera que comprén uns 360 km de la superfície, formant una grossa regió de 300 km de plasma a on els fluix de vent solar són desviats al voltant del camp.[3] Ya que les partícules del vent solar són un conegut agent oscurecedor de la superfície llunar, el camp magnètic en este lloc pot explicar la conservació d'estes marques d'albedo característic.
En els primers mapas llunars de Francesco Maria Grimaldi, Rainer Gamma era incorrectament identificat com un cràter. El seu colega Giovanni Riccioli per llavors ho va denominar Galilaeus, en memòria de Galileo Galilei. El nom va ser posteriorment transferit a l'actual cràter Galilaei, situat al noroest.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llunar Swirls, Magnetic Anomalies, and the Reiner Gamma Formation».
- ↑ Richmond, N.C.. “Correlation of a Strong Llunar Magnetic Anomaly with a High-Albedo Region of the Descartes Mountains”. Geophysical Research Letters 30 (7): 48. doi:. Bibcode: 2003GeoRL..30.1395R.
- ↑ Wieser, Martin. “First observation of a mini-magnetosphere above a llunar magnetic anomaly using energetic neutral atoms”. Geophysical Research Letters 37 (5): L05103. doi:. Bibcode: 2010GeoRL..37.5103W.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon: A History of Llunar Cartography and Nomenclature, Cambridge University Press, 1999, ISBN 0-521-62248-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reiner Gamma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.