Rima (geologia)
Rima (plural: rimae) és un terme utilisat en geologia per a descriure les depressió llargues i estretes que s'observen en la superfície de la Lluna i que s'assemblen a canals. Una rima típicament pot tindre varis quilómetros d'ample i varis centenars de quilómetros de llongitut. No obstant, a sovint el terme és també utilisat per a descriure formacions similars en atres planetes del sistema solar, inclós Mart, Venus, i varis satèlits. En tots estos casos les formacions presenten grans similituts entre sí.
Tipos de rimes
[editar | editar còdic]En la superfície llunar es troben tres tipos de rimes:
- Sinuoses, serpentean en una trayectòria curva com un riu, es creu que són els restants de tubos de lava colapsats o fluix de lava extints. El Vallis Schröteri en l'Oceanus Procellarum és el major clavill sinuós de la Lluna.
- Estovades, clavills que tenen una curva suau i es troben en les vores dels mars llunars. Es creu que es varen formar quan els fluix de lava que varen crear les mars es varen gelar i varen contraure. Els eixemples es poden vore prop de la frontera sur-occidental del Mare Tranquillitatis i en la frontera sur-oriental del Mare Humorum.
- Rectes, seguixen llargues trayectòries llineals, es creu que són fosses tectónicas, seccions de la corfa llunar que s'han afonat entre dos fallas paraleles. Un eixemple és la Rima Ariadaeus.
Les rimes que mostren més d'un tipo es denominen rimes híbrides.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Rima (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.