Hòquei sobre herba
El hockey sobre herba, també conegut com hockey sobre herba o hockey sobre pastura, és un deport en el que dos equips rivals d'onze jugadors competixen per a ficar una pilota en l'arc de l'equip contrari. Les accions es realisen en un stick que permet controlar la pilota.
L'objectiu consistix en marcar més anotacions que l'equip contrari en finalisar el temps de joc reglamentari, establit en quatre quartos de quinze minuts en tres descansos, l'intermig —entre el segon i tercer quarto— d'entre cinc i quinze minuts, mentres que els dos restants són de dos minuts.
En cas d'un empat, hi ha tirs de penals australians de cinc rondes (més rondes de mort súbita en cas d'un nou empat).
Etimologia
La paraula anglesa hockey prové possiblement del francés mig hoquet (‘bastó curve de pastor’), diminutivo del francés antic hoc (‘gancho’) i es va mencionar per primera volta en 1363 en Anglaterra, en una proclama del rei Eduardo III:
<blockquote>«Per una atra part, exigim que es prohibixquen baix pena de presó tots i cada u d'estos jocs, tals com el llançament de pedres, fustes o ferro, el balonmà, el balompié i el jóquey, la caça de llebres i la bregue de galls i atres jocs inútils».</blockquote>
En 1527, en Irlanda es menciona el joc hockie:<blockquote>The horlinge of the litill balle with hockey stickes or staves. (‘El llançament d'una menuda bola en pals o vares de hockey’).</blockquote>
Història
Es tenen registres gràfics de formes rudimentàries de hockey (joc de pals i una bocha) en molts llocs del món. Per eixemple, en un bajorrelieve egipcíac del 2000 a. C. es veuen dos persones utilisant pals en una pilota entre ells.cita requerida Hi ha una figura del 1272 a. C. en Irlanda.
Hi ha una image en l'antiga Grècia (del 500 a. C.) de varis hòmens jugant nuets a espentar una pilota en bastons curvos (o banyes). Existia també un joc que es dia κερητίζειν kerētízein perque es jugava en κέρας kéras (‘banya’ en grec).[1] Els romans tenien un joc paregut cridat paganica.
En Mongòlia Interior (China), l'ètnia daur jugaven a un joc cridat beikou, semblat a el hockey, durant els últims mil anys, per lo manco.[2] Igualment, existix un relleu de la Edat Mija en Europa a on es poden vore dos persones jugant.
Per estos antecedents, és poc possible que varis sigles despuix, quan els britànics varen invadir la Índia en 1757, hagen adoptat un joc semblat a el hockey i ho hagen dut a Europa. Atres jocs semblats a el hockey són el hurling i el shinty.
Sobre el continent americà, en el sigle XVI, els mapuches varen practicar un deport en una bola que devien dominar en bastons, cridat palín. Aixina mateix els primers pobladors de l'occident de Mèxic, els p'urhepecha, varen practicar des de fa uns 3500 anys un deport simila r de nom Uarukua Chanakua o pasarutakua, el qual es jugava en bastons tallats en fusta que recibian el nom de uarukua, la forma del qual és semblada a la que s'ampra en bastons moderns d'hockey. Tal element anava acompanyat d'una menuda pilota la qual era nomenada zapandukua, fabricada de cotó envolt en tires de mecate (un tipo de corda que s'elaborava en crín de cavall o en fibres de les plantes Agave fourcroydes o Agave americana) que posteriorment podia ser empapat en material combustible per a ser encesa en fòc.
Un joc semblat a el hockey modern es va practicar en escoles públiques angleses a principis del sigle XIX. El primer club de hockey va ser el Blackheath Football and Hockey Club, en Londres, que es va fundar al voltant de 1861. En 1871 es va formar el Teddington Hockey Club i en 1875 l'Associació Anglesa d'Hockey. En la década de 1880 el joc es va assentar definitivament i les dònes varen començar a practicar-ho en entusiasme. L'actual organisme rector del deport en la seua modalitat masculina, l'Associació d'Hockey, es va fundar en 1886 i l'Associació Anglesa Femenina d'Hockey en 1895, un any en acabant de que ho fera l'Unió Irlandesa d'Hockey de Dònes. Durant la década de 1890 es varen jugar partits internacionals i el hockey va ser inclós en els Jocs Olímpics de 1908.
A fins del sigle XVIII, es va conformar la primera associació d'hockey sobre herba. Les seleccions nacionals d'Índia i Pakistan varen ser les grans dominadores mundials d'este deport durant moltes décades.
En 1924 es va crear la Federació Internacional d'Hockey (FIH). En 1982 es varen unificar els jocs masculins i femenins baix els auspicis de la FIH, que en la década de 1990 conta en més de cent països membres.
El deport ha estat dominat durant molt temps per Índia i Pakistan, que han guanyat tots els tornejos olímpics des de 1928 fins a 1968, pero més alvance han aparegut equips d'atres països que han trencat l'hegemonia que indis i pakistaní han tingut a escala internacional; és el cas de Països Baixos, Alemània, Nova Zelanda, Anglaterra, Espanya, Argentina i Austràlia.
La Copa del Món de la FIH es va celebrar per primera volta en 1971 per a hòmens, i en 1974 per a dònes. En 1994 la Copa del Món masculina es va celebrar en la ciutat australiana de Sídney i va ser guanyada per Pakistá n, que és l'únic país que l'ha guanyat quatre voltes. La Copa del Món femenina es va celebrar el mateix any en Dublín i va guanyar per primera volta Austràlia. El Trofeu de Campeons es va celebrar per primera volta en la ciutat pakistaní Lahore en 1978 i competixen anualment els sis millors equips masculins del món; el trofeu femení va començar en 1987. El campeonat d'Europa va començar en 1970 per a hòmens i en 1984 per a dònes; la competició és per a seleccions nacionals i se celebra cada quatre anys. També se celebra la Copa d'Europa d'Equips Campeons, organisada per primera volta en 1990 per a hòmens i 1991 per a dònes.
Actualment l'hockey sobre herba està dominat per països com Alemània, Argentina, Austràlia, Països Baixos i Regne Unit.
En la majoria dels països a on es juga este deport, existixen lligues organisades entre clubs d'hockey masculí i femení.
Naturalea del joc
El hockey està integrat per quatre components principals: tècnica, tàctica, preparació física i qualitats sicològiques per a la competència:
- La tècnica implica el desenroll coordinat dels moviments del jugador i la seua seguritat en el maneig en el pal i la bola. És un dels factors centrals del joc i és la traça decisiva de la capacitat del joc.
- La tàctica comprén fonaments, regles i métodos del joc. La seua essència està donada per l'ocupació efectiva dels mijos del joc i la lluita baix constants canvis de les situacions del joc i #el seu disputa en el contrincant.
- La preparació física és el component físic del rendiment de joc. Comprén totes les qualitats condicionants i coordinades que influïxen de distinta manera sobre el rendiment. Les exigències físiques són la velocitat, l'agilitat i la resistència especial.
- Les qualitats sicològiques per a la competència són regles de conducta pròpies de cada jugador.
- La rapidea mental per a poder pensar els moviments i calcular les jugades en precisió. Açò significa que en part l'hockey com tots els deports inclou matemàtica, per eixemple: el/la jugador/a deu calcular l'àngul per a que el seu tir vaja a on vullgues.
Tècniques principals
Les tècniques principals que permeten a un jugador eixercitar-se lliurement en una situació real de joc corresponen a quatre categories:
- #Conducció: permeten el trasllat de la bola pel camp de joc. Es realisen en la bola pegada al pal i d'acort a la posició de les mans i de la bola sobre el cos varien les seues característiques.
- Habilitats (regatejos): s'utilisen per a superar a un contrari. En elles s'inclouen eslalon, diferents tipos de dribling, anticorredizos i amagues.
- Passes i recepcions: favorixen el joc en equip. Com les #conducció, les seues diferents formes varien segons la posició de les mans i la forma en que s'impacte la bola, sent la tècnica de push la més utilisada.
- Empuñaduras: es referix directament a la forma de cóm s'agarra el stick, hi ha específiques per a cada tècnica. Permeten conseguir una tècnica de la manera més eficaç i eficient possible, en economia en els moviments.
Posicions dels jugadors
De la mateixa manera que en el fútbol, el primer sistema usat va ser el sistema anglés WM, a on els jugadors de camp (tots menys el arquero i els insides) estan distribuïts en els vèrtiços d'eixes lletres.
- El porter o arquero pot jugar fins als 23 metros, pero solament dins de l'àrea té la possibilitat d'usar els seus privilegis especials: impulsar la bola o bocha en els peus, i detindre-la en els braços. Per eixa raó, i pel pes de l'equip de protecció que llimita els seus moviments i la seua velocitat, habitualment juga prop de l'arc o porteria.
- Les posicions de defensa són, segons el sistema de joc, defensors centrals (full-backs), defensors laterals (half-backs o halfs), stopper (defensor central alvançat) o líbero (últim defensor central).
- Les posicions en el mediocampo varien segons el sistema de joc. En el cas de l'antic sistema anglés, els mediocampista són cridats insides.
- Les posicions en el atac depenen també del sistema de joc. En el vell sistema anglés es dien wings (ales) als atacants pels laterals i centerforward a l'atacant central.
Atres sistemes de joc utilisen posicions, transitòries o permanents, diferents de l'antic sistema anglés. Alguns eixemples són:
- La proyecció d'un defensor lateral per a provocar una superioritat numèrica transitòria.
- Una formació de quatre mediocampista en forma de semicírcul.
- Una marca personal a un jugador clau de l'adversari.
- Un atac en quatre atacants, disposts en forma de rombo.
Sistemes de joc
La distribució dels jugadors en el camp de joc sol ser 4-4-2 (quatre defensors, quatre mediocampista i dos davanters), 4-3-3 (quatre defensors, tres mediocampista i tres davanters) o, en situacions de molta pressió, 3-3-4 (tres defensors, tres mediocampista i quatre davanters).
Camp de joc
El camp de joc és rectangular i té 91,4 metros de llarc i 55 metros d'ample.
Les llínees laterals marquen els perímetros llarcs del camp, i les de fondo marquen els perímetros curts del mateix.
Les llínees de gol estan situades en la part de les llínees de fondo entre els postes dels arcs. Una llínea central està marcada en el mig del camp. Les llínees conegudes com 25 yardes estan marcades creuant el camp a lo ample a 22,86 metros de les llínees de fondo.
Les àrees estan marcades dins del camp al voltant dels arcs i enfronte al centre de les llínees de fondo.
El punt del penal té un diàmetro de 150 milímetros i està marcat en frente de el centre de cada arc en el seu centre a 6,4 metros des de la vora interna de la llínea de gol.
Els banderines de còrner deuen tindre un poste d'entre 1,2 i 1,5 metros d'altura i estan situats en cada cantó del camp.
Els arcs estan disposts fòra del camp en el centre i tocant les llínees de fondo.
En la década de 1970, els camps d'herba natural varen començar a substituir-se per herba sintètica. En reduir-se la fricció de la pilota i reduir-se els pots, el joc es va fer més veloç i precís. Els primers tipos d'herba sintètica es reblien en arena. Despuix es varen desenrollar camps farcidures d'aigua, que milloren encara més l'esmonyida de la pilota. No obstant, són molt costosos i requerixen un alt consum d'aigua, per lo que les federacions estan investigant atres tecnologies per a reduir el cost i l'impacte ambiental.
Equipament requerit
Stick o pal de hockey
En el hockey sobre herba les mides i el pes estan estrictament codificats en el Reglament de la Federació Internacional d'Hockey. El seu llarc màxim és de 105 mm i l'ample no deu superar els 51 mm. El pes no deu excedir els tres quartos de quilo. El pal deu passar a través d'un rogle de 51 mm de diàmetro.
La pilota
Antigament, la pilota o bocha estava feta de cuiro i corcho. En l'actualitat, les pilotes de hockey són de plàstic huecas per dins en una paret d'un centímetro i són aproximadament del tamany d'una pilota de tenis o béisbol.
Proteccions
En este deport és imprescindible l'ús d'un protector bucal, pel constant moviment de la bocha a una considerable velocitat, evitant d'esta manera trencar peces dentals. Les canilleras també són necessàries ya que poden evitar fractures en les cames. Per al cas de l'arquero o porter deu dur una protecció característica ya que està molt expost a les bochas. Per als còrners curts s'agrega una protecció adicional (caraces), durant la seua eixecució.
Equips
Per a jugar un partit es necessiten 2 equips de no més de 18 jugadors cada u. Solament 11 jugadors de cada equip estaran en el terreny de joc al mateix temps. Es permet a cada u dels equips substituir d'entre els 18 jugadors com a màxim. En l'actualitat el hockey sobre herba goja de variants similars a les del fútbol, ya que pot ser jugat en superfícies més dures com són el concret poliment (hockey de sala) en la que el número de jugadors és de 5 en camp més el arquero. Açò ha dut al deport en esta modalitat a tindre algunes variants en les seues regles que diferixen a les que es porten a terme en el hockey sobre herba.
Substitució
Està permesa en qualsevol moment llevat despuix de la concessió i abans de la finalisació d'un traga de cantó curt. L'únic canvi permés en eixe moment és el d'un porter o defensor lesionat o expulsat.
Dos àrbits controlaran el joc i aplicaran el reglament; ells seran els únics juges per a un joc net i correcte.
Advertències o sancions: per una falta, el jugador pot ser avisat o advertit.
En el cas de ser advertit, se li indica en una targeta verda. En l'àmbit internacional una targeta verda significa una suspensió temporaria de 2 minuts de joc.
Suspés temporalment per un mínim de 10 minuts de temps de joc (indicat en una targeta groga).
Suspés de forma permanent del partit en disputa (indicat en una targeta roja).
Els jugadors suspesos deuen permanéixer en un lloc designat, fins que l'àrbit que ho va suspendre ho autorise a tornar al joc.
La duració de la suspensió temporaria pot estendre's per mala conducta del jugador suspés.
Eixida lateral
De la mateixa manera que en el fútbol, si la bocha ix pel costat, l'equip que no l'ha tocat té dret a un tir lliure des del punt en que la bocha ha creuat la llínea lateral. Ademés es pot fer un autopase i tots els demés jugadors deuen estar a 5 metros del que ho realisa. Entre la llínea de fondo i la llínea de 23 yardes no es pot ficar la bocha dins de l'àrea a menos que es córrega 5 metros, la bocha siga passada a un atre companyer o un jugador de l'equip contrari la toque.
La funció del círcul o àrea menuda és important: solament les bochas que han segut tocades per qualsevol jugador dins del círcul abans d'entrar en la porteria constituïxen un gol. Les faltes perpetrades pels jugadors que defenen l'arc dins del círcul es veuen agravades: una falta involuntària se sanciona en un traga de cantó curt. Una falta voluntària se sanciona en un penalty stroke, stroke o penal.
Penalty stroke
De la mateixa manera que en el fútbol, el hockey sobre herba coneix el penalty stroke o shoot-out. És la pena màxima en la que se sanciona qualsevol falta produïda dins de l'àrea pròpia, siga intencional o involuntària, pero impedint el gol.
El llançador es coloca darrere d'un punt situat a 7 yardes front a la porteria i, sense colpejar, espenta o alça la pilota disparant cap a porteria; el porter intenta interceptar-la en el seu equip de protecció, o be en el pal. De nou, el hockey torna a mostrar el seu caràcter asimètric: el porter té el pal en la seua mà dreta i un guant en l'esquerra. En particular, al porter li està permés detindre o rebujar la pilota en el guant, pero sense agarrar-la o retindre-la en el mateix.
El shoot-out, també conegut com a penal australià», és un penal que s'escomença des de la llínea vintidós, quan l'àrbit chiule els jugadors tindran que anar contra el porter, solament tindran 8 segons per a marcar gol, si no ho fan no se sumarà a cada equip.
Traga de cantó o còrner curt
El traga de cantó o còrner curt és la pena en la que se sancionen les faltes comeses dins de l'àrea pròpia, que eviten un gol o intencionades fora de l'àrea pero dins de la llínea de 25 yardes. Bàsicament es pot resumir de la següent manera:
- La bocha es coloca en la llínea de fondo sobre una senyal a 10 metros del poste de porteria.
- Des d'allí un atacant espentarà o colpejarà la bola sense elevar-la, i deu tindre a lo manco un peu fora del terreny de joc.
- Solament poden estar involucrats en l'eixecució de la falta 5 jugadors defensors, incloent el porter. Els jugadors atacants han d'estar a la vora de l'àrea fòra d'esta, i els 5 jugadors defensors han d'estar darrere de la seua llínea de fondo, podent situar-se dins de la porteria. El restant dels jugadors defensors permaneixeran més allà de la llínea central.
- El jugador que realisa el traga passa la bola als companyers situats a la vora de l'àrea, moment en el qual els jugadors defensors poden eixir immediatament a intentar bloquejar o impedir el tir a porta. La bola ha d'eixir de l'àrea, moment a partir del com es pot jugar en la forma que es desige per a intentar la consecució del gol (tir directe, passe a un atre companyer, etc.)
- Si el primer tir a porta és un colp, la bola no pot elevar-se a una altura major de 46 cm (altura de les taules del fondo de la porteria).
- Per als flicks, scoops, desviacions i segons o subsegüents colps a porta, la bola pot elevar-se a qualsevol altura, sempre i quan no existixca perill per als jugadors contraris que es troben prop de la bocha.
Campeonats oficials de la FIH
La Federació Internacional d'Hockey (FIH) és l'organisme que rig els designis d'este deport. Es va formar en París en 1924, va representar a Àustria, Bèlgica, Checoslovàquia, França, Hongria, Espanya i Suïssa.
La FIH és la responsable d'organisar el Campeonat Mundial d'Hockey sobre herba i la Hockey Pro League. Anys anteriors, va organisar el Champions Trophy, el Champions Challenge i la Lliga Mundial d'Hockey, tornejos que en el pas dels anys, varen deixar de disputar-se.
L'hockey sobre herba es va incloure per primera volta en els Jocs Olímpics en 1908 (vejau Hockey sobre herba en els Jocs Olímpics). Esta competició ha segut dominada per Índia i despuix per Pakistan, encara que hui ho és per europeus, Austràlia i Argentina. En 1980, es va incloure per primera volta dins del programa olímpic el hockey sobre herba femenina.
A nivell continental, les diverses federacions s'encarreguen de l'organisació dels diversos tornejos, tenint especial rellevància estos campeonats:
- Campeonat europeu d'hockey sobre herba en les seues quatre potències (Alemània, Anglaterra i Països Baixos).
- Campeonat europeu de clubs campeons.
- Campeonat Panamericano, animat per les seleccions d'Argentina, Estats Units i Canadà.
Desenroll i expansió
La pràctica de l'hockey sobre herba és molt similar entre hòmens i dònes, fins a tal punt que la pròpia Federació Internacional no realisa distincions de substancial rellevància entre abdós sexes; de fet, la reglamentació permaneix invariable. A tenor d'açò, l'hockey sobre herba es constituiria com un únic deport que conta en dos disciplines (masculina i femenina).
Referències
- ↑ Oikonomos, G.: «Κερητίζοντες», en Archaiologikon Deltion, 6, págs. 56-59; año 1920. Muestra la imagen en piedra de los griegos jugando al keretízein. Consultado el 4 de julio de 2012.
- ↑ McGrath, Charles (en inglés). «A Chinese hinterland, fertile with field hockey.» 22 de agosto de 2008. New York Times (Nueva York). Consultado el 4 de julio de 2012.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Hockey sobre césped de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.