La disciplina[1] és l'observança de les regles de conducta i funcionament intern establides jerárquicamente per una organisació per als seus membres, aixina com la sanció de les inobservancias. Presupon que els òrguens competents de dita organisació posseïxen una autoritat, que els permet establir les normes, investigar les infraccions i sancionar-les en cas de correspondre, i que els membres de la mateixa tenen el deure obedir. Les normes que establixen les regles de conducta, les sancions i el procediment sancionatorio integren el dret disciplinari. Coneixent l'importància que té la disciplina, no solament en l'àmbit militar, sino com a persona i empresarial.

Algunes organisacions típiques en les que la disciplina i el dret disciplinari intern resulten importants són les empreses i demés organisacions laborals, els establiments escolars, les forces armades i policials, els repartiments de l'Estat, els partits polítics, els sindicats, les presons, les iglésies, etc. El dret disciplinari té similituts en el dret penal, en matèria de garanties (degut processe, tipicidad, culpabilitat, proporcionalitat de la sanció), pero es diferencia d'este en que no té com a fi protegir a la societat per part de l'Estat, sino garantisar la coordinació cooperativa de les persones en una organisació jeràrquica. La disciplina infantil en l'àmbit familiar, regida per la pàtria potestat, té alguns aspectes en comú en els règims disciplinaris de les organisacions.


Característiques

 
Altar romà en la paraula disciplina.

La disciplina significa instruir a una persona o animal a tindre un determinat còdic de conducta o orde. En el camp del desenroll del chiquet, la disciplina es referix als métodos de formació del caràcter i de l'ensenyança d'autocontrol i d'un comportament acceptable,[2] per eixemple, ensenyar a un chiquet a llavar-se les seues mans abans dels menjars. Ací, llavar-se les mans abans dels menjars és un patró particular de comportament, i el chiquet està sent disciplinat per a adoptar eixe patró. Per a la disciplina també dona lloc a la paraula disciplinatr, lo que denota una persona que impon orde.

No obstant, per lo general el terme «disciplina» té una connotació negativa. Açò es deu a la necessitat de mantindre l'orde —és dir, que les instruccions de garantisar-ho es porten a terme—. L'orde és a sovint regulat a través del castic.[3]

Ser disciplinat és llavors, subjecte al context, ya siga una virtut (la capacitat de seguir instruccions en forma correcta) o un eufemisme per al castic (que també pot ser denominat com a «procediment disciplinari»). Com a sustantiu concret, la disciplina es referix a un instrument de castic, per eixemple, en la mortificacó de la carn (vejau també: flagelacó). Este instrument també es pot aplicar a un mateixa, per eixemple, en penitència per no ser lo suficientment disciplinats.

Una disciplina acadèmica es referix a un cos de coneiximent que s'està donant a —o ha rebut— un discípul. Llavors, el terme pot denotar una «esfera dels coneiximents» en la qual la persona va decidir especialisar-se. En un institut d'ensenyança superior, el terme disciplina és a sovint sinònim de facultat.


Àmbits

Disciplina militar

La disciplina militar és el compliment de les normes de conducta del personal de les forces armades, en la finalitat de garantisar l'obediència, la coordinació, l'entrenament i l'eficàcia en el compliments dels seus objectius.[4][5][6]

Històricament s'ha confòs la disciplina militar, en el dret penal militar. Si be existixen elements comuns entre abdós (degut processe, tipicidad, culpabilitat, proporcionalitat de la sanció), el dret penal té com a fi protegir a la societat per part de l'Estat, mentres que la disciplina té com a fi garantisar la coordinació cooperativa de les persones en una organisació jeràrquica, pública o privada:

La prohibició llegal de la conducta delictiva té per fi la defensa de la societat, mentres que les faltes disciplinàries busquen protegir l'eixercite del servidor públic, con miras a el compliment de la funció pública. [...] Les sancions penals es dirigixen, de manera general, a la privació de la llibertat física i a la reinserció del delincuent a la vida social, al pas que les sancions disciplinàries tenen que vore en el servici, en cridades d'atenció, suspensions o separació del servici; lo que impon a l'acte sancionatorio un caràcter independent, d'a on sorgix l'acceptat principi de que la sanció disciplinària s'impon sense perjuí dels efectes penals que puguen deduir-se dels fets que la varen originar.[7]

D'allí que resulte important distinguir clarament, en els instruments llegals, les normes penals militars, de les normes disciplinàries, separant els delictes -que correspon al dret penal-, de les faltes -que corresponen al règim disciplinari.[7]

Les regles de disciplina són més fermes o més laxas en funció de la cultura dominant dels militars del país o l'institució.[4] Tradicionalment les normes disciplinàries i les normes penals relacionades en l'activitat militar, han estat juntes en un mateix cos llegal, moltes voltes denominat còdic de justícia militar, o equivalent.[8][9] Més recentment varis països han optat per separar els delictes i penes relacionats en l'activitat militar, de les normes disciplinàries per a la milícia establides en reglaments, en les seues corresponents faltes i sancions.[10][11]

En general els reglaments disciplinaris distinguixen entre faltes lleus, greus i molt greus o gravíssimes.[10][11] Les sancions disciplinàries estan taxativamente establides en els reglaments de disciplina de cada país, incloent sempre l'apercebiment, l'arrest i la destitució. [10][11] Alguns països inclouen també la degradació com a sanció disciplinària per a casos greus, encara que per ser considerada una pena infamante i violatoria per lo tant dels drets humans, atres països han exclós esta sanció tant del règim penal, com a disciplinari.[12] Atres sancions presents en alguns reglaments són privació d'eixida, multa, pèrdua de la facultat d'elegir destí, i suspensió.[10][11]

La potestat disciplinària correspon sempre a l'autoritat militar establida en la llei. En els casos en que una mateixa conducta poguera ser considerat un delicte penal i un acte d'indisciplina al mateix temps, alguns països establixen tribunals militars per a jujar abdós infraccions i establir les penes i sancions, mentres que atres països separen abdós jurisdiccions.


La disciplina escolar

Artícul principal → Disciplina escolar.

La disciplina escolar es referix a la regulació dels chiquets i el manteniment de l'orde en les escoles. Estes normes poden, per eixemple: definir els estàndarts esperats de la roba, l'hora normal, el comportament social, les tasques, proves i l'ètica de treball. El terme també pot referir-se a les sancions que són les conseqüències de violar el còdic de conducta o per a l'administració de dita pena, en lloc de comportar-se dins de les regles de l'escola.


La disciplina en el món del treball

El treball humà requerix de disciplina en el compliment de les regles de conducta i funcionament, habitualment establides i controlades de manera jeràrquica, dins d'una organisació productiva, en un sistema de sancions en cas d'incompliment. La disciplina laboral alcança no solament als treballadors subordinats, sino també als caps i inclús els propietaris.

Tradicionalment la disciplina laboral constituïa una facultat arbitrària i unilateral del empleador o empresari, sent les sancions habituals l'acomiadament i la suspensió del treballador. El Dret del Treball va llimitar les facultats disciplinàries del empleador, exigint razonabilidad i proporcionalitat en les mateixes, aixina com respecte al dret de defensa. Més recentment el dret laboral s'ha estés també al personal jeràrquic i als propietaris d'empreses privades, en la finalitat de garantisar que les relacions laborals estan lliures de discriminació i violències, com ha succeït en la preocupació generalisada per a eliminar la violència de gènero en el treball.


Autodisciplina

L'autodisciplina es referix a la capacitat de la persona per a portar a terme una determinada tasca o per a adoptar un determinat comportament,[13] inclús si eixa persona preferiria estar fent una atra cosa. Per eixemple, esforçar-se per (i conseguir) substituir un hàbit perjudicial (per a eixa persona o per als demés) per qualsevol activitat (plaentera o no) que contribuïxca a la millora de la seua calitat de vida (o la dels demés) és una mostra d'autodisciplina.

L'autodisciplina és, en certa mida, un substitut de la motivació, quan utilisa la raó per a determinar el millor curs d'acció que s'opon als desijos d'un. No obstant, l'autodisciplina pot originar dos tipos de comportaments:

  • Comportament virtuós: les motivacions estan alineades en els objectius: fer lo que un sap que és millor i fer-ho en molt gust.
  • Comportament contingent, pel contrari, és quan un fa lo que sap que és lo millor, pero deu fer-ho oponent-se a les motivacions pròpies.[14]

Traslladar-se d'un comportament contingent a un comportament virtuós requerix un entrenament i una miqueta d'autodisciplina.[15]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Papalia, Diane E.; Martorell, Gabriela; Duskin, Ruth (2013). A child's world: infancy through adolescence, 13.ª edició (en inglés), McGraw-Hill Education. ISBN 978-0078035432.
  3. ↑ Douglas, Emily M.; Straus, Murray A. (2007). «Discipline by Parents and Child Psychopathology», The international handbook of psychopathic disorders and the law (en inglés), Chichester, West Sussex, England: John Wiley & Sons, pp. 1-2. ISBN 978-0470011850.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2003) Handbook of the sociology of the military (en inglés), New York: Kluwer Acad. /Plenum Publ., pp. 262-263. ISBN 978-0-306-47295-4.
  5. ↑ (2007).«Reglamento del Régimen del Servicio (RAG-11)».
  6. ↑ Southern, Pat (2007). The Roman army: a social and institutional history (en inglés), Oxford: Oxford Univ. Press, p. 159. ISBN 978-0-19-532878-3.
  7. ↑ 7,0 7,1 Cort Constitucional Colombiana en sentència C-427 de 1994, citada en (2003) Fonaments de Dret Penal Militar, Bogotà: Edicions Doctrina i Llei.
  8. ↑ «Código de Justicia Militar». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. Consultat el 21 de febrero de 2020.
  9. ↑ «Código Penal Militar Policial. Decreto Legislativo Nº 1094».
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Ley 26394». Infoleg. Consultat el 21 de febrero de 2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Ley de Régimen Disciplinario de las Fuerzas Armadas». Ministerio de Defensa. Consultat el 21 de febrero de 2020.
  12. ↑ Cavada Herrera, Juan Pablo (abril de 2019). «Pena de degradación en el Código de Justicia Militar chileno. Naturaleza, características y efectos». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile.
  13. ↑ S. Nadal, M. Victoria. «¿Eres poco productivo porque el mundo te hizo así?», Retina(España), 18 de abril de 2019. Consultat el 21 de abril de 2019.
  14. ↑ Fowers, Blaine J.(1 de octubre de 2008).«From Continence to Virtue: Recovering Goodness, Character Unity, and Character Types for Positive Psychology».Theory & Psychology.18(5): 629-653.doi:10.1177/0959354308093399.(en inglés)
  15. ↑ Hirigoyen, Federico (2014). «1», Tahiel (ed.). El secreto de la autodisciplina, Argentina, p. 12. ISBN 978-987-33-9899-5. «... alcanzar a través de ella tus estados esenciales, los cuales poseen una profunda comprensión, y producirás transformaciones inmediatas y duraderas de un modo sencillo natural y armonioso.»

Enllaços externs