Anar al contingut

Eficiència productiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eixemple de FPP: els punts B, C i D són productivament eficients, pero una economia en A no ho seria.
L'Eficiència productiva pugues també ser ilustrada en l'intersecció entre les curves MC=A(T)C.

Eficiència productiva (també coneguda com a eficiència tècnica) es produïx quan l'economia està utilisant tots els seus recursos de manera eficient, produint el màxim de producció en el mínim de recursos. El concepte s'ilustra en la Frontera de possibilitats de producció (FPP) en la qual tots els punts de la curva són els punts de màxima eficiència productiva (és dir, no es pot conseguir més productes a partir de les recursos presents).[1]

Açò succeïx quan la producció d'un ben econòmic es conseguix en el menor cost possible, donada la producció d'un atre(s) ben(és). En atres paraules, quan es conseguix, donada la necessitat de produir atres bens, la major productivitat possible d'un ben. En una situació d'equilibri a llarc determini per als mercats en competència perfecta, és a on el cost promig és la base en la mija de la curva de costs totals, és dir, la curva de cost a on CM = A (T) C.

L'eficiència productiva requerix que totes les empreses funcionen en les millors pràctiques (best practice) en els processos tecnològics i d'administració. En millorar estos processos, una economia en general o empresa en particular poden ampliar la seua frontera de possibilitats de producció i aumentar encara més l'eficiència.

Consideracions

Una situació d'equilibri econòmic pot ser productivament eficient sense ser-ho asignativamente és dir, pot existir en una situació de distribució de mercaderies en la qual el benestar social no estiga maximizar.

En situacions de monopoli o oligopolis, eixes empreses elegiran produir als nivells de maximizar el benefici (a on CM = IM). Conseqüentment no poden ser productivament eficients (la cridada ineficiència X[2]). No obstant, per les economies d'escala pot aplegar a ser possible que empreses monopólicas produïxquen en un preu més baix per al consumidor (en MC = MR) que les empreses perfectament competitives produïxen en MC = A (T) C.

Notes i referències

  1. ↑ Standish, Barry. Economics: Principles and Practice, South Africa: Pearson Education, pp. 13–15. ISBN 978-1-86891-069-4.
  2. ↑ Harvey Leibenstein, "Allocative Efficiency and X-Efficiency," The American Economic Review, 56 (1966), pp. 392-415.

Vore també


Referències