El curat[1] és qualsevol dels processos de sanar, conservación i sazonado d'aliments, especialment de carn i peix, o de vegetals o fruts, que requerixen este procés per al seu consum, tals com l'oliva; per mig de l'adició d'una combinació de sal, sucre, nitrats o nitrits. Molts aliments en processos de curat també inclouen que es porte a terme el fumat d'estos.

Curat
El cuixot és un dels productes curats.
La mojama de tonyina.

Acció química

Les reaccions químiques del curat són molt complexes, en reaccions llentes de proteïnes i greixos per autólisis i oxidació. Estes reaccions poden produir-se solament per autooxidacó, encara que típicament van acompanyades per enzimes de l'aliment ademés de foncs i bactèries benignas.

Per a permetre estes reaccions de curat llentes i evitar la descomposició ràpida per putrefacció, s'extrau l'aigua de l'aliment, fent-ho poc hospitalari per als microorganismes. Açò sol fer-se aplicant sal i una combinació d'atres ingredients.

Sal

Artícul principal → Salazón.


La sal de taula, que consistix principalment de clorur sòdic, és l'ingredient més important en el curat i s'usa en cantitats relativament grans. La sal elimina i inhibix el creiximent de microorganismes extraent l'aigua de les cèlules, tant del microbi com de l'aliment, per mig d'òsmosis. Es necessiten concentracions de sal d'a lo manco un 20% per a matar la major part de les bactèries no desijades.

Una volta salat adequadament, l'interior de l'aliment conté suficient sal per a eixercir pressions osmóticas que prevenen o retardan el creiximent de molts microbis no desijats.

Sucre

Encara que a sovint s'usa per a donar un sabor agradable, el sucre també pot amprar-se per a fomentar el creiximent de bactèries beneficioses, com les del gènero Lactobacillus. La dextrosa o la sacarosa que s'usen d'esta forma fermenten l'aliment.

Com el creiximent de bactèries no desijades es retarda, el lactobacilo tolerant a la sal els supera i evita posteriorment el seu creiximent generant un ambient àcit (pH sobre 4,5) per mig de la producció d'àcit làctic. Açò inhibix el creiximent d'atres microbis i explica el sabor àcit d'alguns productes curats.

Nitrat o nitrit

Els nitrats i nitrits no solament ajuden a matar bactèries, sino que també produïxen un sabor característic i donen a la carn un color rosat o roig. El nitrat (NO3-), proveït per eixemple pel nitrat sòdic o el nitrat potásico, s'usa com a font de nitrit (NO2-). El nitrit es descompon en la carn l'òxit nítric (NO), que s'unix a l'àtom de ferro del centre del grup hemo de la mioglobina, reduint l'oxidació i provocant un color marró rojós (nitrosomioglobina) quan l'aliment està cru i el característic color rosa (nitrosohemocromo) quan es cuina.

La presència de nitrat i nitrit en el menjar és controvertida pel desenroll de nitrosamines quan l'aliment, principalment la panceta, es cuina a altes temperatures. No obstant, els composts de nitrat i nitrit no són perjudicials en sí, i es conten entre els antioxidants presents en la verdura fresca.[2] L'ús d'estos composts està cuidadosadament regulat en la producció d'aliments curats: en els Estats Units, la seua concentració en el producte final es llimita a 200 ppm, i sol ser més baixa. Per últim, són irreemplazables en la prevenció del botulisme pel consum de salchichas curades, en evitar la germinació d'espores.[3]


Un estudi de l'Universitat de Columbia de 2007 sugerix una relació entre el consum de carn curada i la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Els nitrit varen ser proposts com a possible causa.[4]

Fum

Artícul principal → Fumat.


El fum afig composts químics a la superfície d'un aliment, afectat a la capacitat de creiximent de bactèries i foncs, inhibint l'oxidació del greix (i per tant la ranciedad) i canviant el sabor.

Història

Històricament la gent de tot lo món ha curat carn per a evitar el desperdici de menjar valiós i assegurar-se el sustente en cas de males collites o temporades de caça. Encara que una dieta rica en sal està vinculada a un major risc d'accident cardiovascular, en el passat la carestia d'aliment era un problema major.

l'abadejo en salazón, que se secava a l'aire en el fret nort europeu, va anar un producte alimentici que va canviar la civilisació, en poder-se convertir un aliment abundant pero peridor en una forma que permetia llarcs viages i per tant l'exploració. La carn salada va ser àmpliament usada com a font alimentícia en barcos de vela, en ser imperecedera i fàcil d'almagasenar. Eric Newby va escriure que les carns salades varen supondre la majoria de la dieta de la tripulació fins a tan tarde com en la seua travessia a bordo del Moshulu (que caria de tota refrigeració) en 1938.

La carn i el peix en salazón són un aliment bàsic comú en les dietes del nort d'Àfrica, sur de China i en l'Àrtic.

En el nort d'Argentina es fa un procediment igual, implica en deixar la carn en sal en el sol per varis dies.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ National Academy 1981.
  3. ↑ De Vries, John (1997). Food Safety and Toxicity, CRC Press, p. 70. ISBN 9780849394881.
  4. ↑ (17 d'abril de 2007).«Too much bacon 'bad for lungs'».BBC News.Consultat el 13 de decembre de 2009.(en anglés)

Enllaços externs