Axioma de Playfair
En geometria, l'axioma de Playfair es pot usar en lloc del quint postulat d'Euclides (el postulat de les paraleles) i establix que:


|
És equivalent al postulat de les paraleles de Euclides en el context de la geometria euclidiana,[2] i va rebre el nom del matemàtic escocés John Playfair. La clàusula "com a molt" és tot lo que es necessita, ya que pot deduir-se dels axioma restants que existix a lo manco una llínea paralela. La declaració s'escriu a sovint en la frase, "existix una i solament una paralela". En els Elements de Euclides, es diu que dos llínees són paraleles si mai es troben i no s'usen atres caracterisació de llínees paraleles.[3][4]
Este axioma s'utilisa no solament en la geometria euclidiana, si no també en l'estudi més ampli de la geometria afí, a on el concepte de paralelisme és central. En l'ajust de la geometria afí, la forma més forta de l'axioma de Playfair (a on "com a molt" és reemplaçat per "un i solament un") és necessària, ya que els axioma de la geometria neutra no estan presents per a proporcionar una prova d'existència. La versió de l'axioma de Playfair s'ha tornat tan popular que a sovint li la coneix com "l'axioma de les paraleles de Euclides",[5] encara que no fora la versió de Euclides de l'axioma.
Història
Proclo (410–485 A.D.) formula clarament la declaració en el seu comentari sobre Euclides I.31 (Llibre I, Proposició 31).[6]
En 1785 William Ludlam va expressar l'axioma de les paraleles com seguix:[7]
- Dos llínees rectes, que es troben en un punt, no són paraleles a una tercera llínea.
Esta breu expressió del paralelisme euclidiano va ser adoptada per Playfair en el seu llibre de text "Elements of Geometry" (1795) que va ser reeditat a sovint, escrivint que[8]
- Dos llínees rectes que es intersecan entre sí no poden ser paraleles a la mateixa recta.
Playfair va reconéixer a Ludlam i a uns atres per simplificar l'afirmació euclidiana. En desenrolls posteriors, el punt d'intersecció de les dos llínees es definix primer, i la negació de paralelisme s'expressa com una paralela única a través del punt donat.[9]
En 1883 Arthur Cayley va ser president de l'Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència i va expressar esta opinió en el seu discurs a l'Associació:[10]
- La meua pròpia opinió és que el XII Axioma de Euclides en la forma de Playfair no necessita demostració, sino que és part de la nostra noció d'espai, de l'espai físic de la nostra experiència, que és la representació situada en el fondo de tota experiència externa.
Quan David Hilbert va escriure el seu llibre, Fonaments de Geometria (1899),[11] que proporcionava un nou sistema de axioma per a la geometria euclidiana, va utilisar la forma de Playfair de l'axioma en lloc de la versió euclidiana original per a discutir llínees paraleles.[12]
Relació en el quint postulat de Euclides
El postulat de les paraleles de Euclides afirma que:
Si un segment interseca dos llínees rectes formant dos ànguls interiors en el mateix costat que sumixen menys de dos ànguls rectes, llavors les dos llínees, si s'estenen indefinidament, es creuen en el costat en el que els ànguls interiors sumen menys de dos ànguls rectes.[13]
La complexitat d'esta afirmació en comparació a la formulació de Playfair és certament una contribució principal a la popularitat de citar l'axioma de Playfair en les discussions del postulat de les paraleles.
En el context de la geometria absoluta, les dos afirmacions són equivalents, lo que significa que cada una pot ser provada assumint l'atra en presència dels restants axioma de la geometria. Açò no vol dir que les declaracions siguen llògicament equivalents (és dir, que es puga provar una des de l'atra usant solament manipulacions formals de la llògica), ya que, per eixemple, quan s'interpreta en el modeli esfèric de la geometria elíptica, una declaració és verdadera i l'atra no ho és.[14] Les sentències llògicament equivalents tenen el mateix valor de veres en tots els models en els que tenen interpretacions.
Les demostracions següents suponen que tots els axioma de la geometria absoluta (neutra) són vàlits.
El quint postulat de Euclides implica l'axioma de Playfair
La manera més fàcil de demostrar açò és usant el teorema euclidiano (equivalent al quint postulat) que establix que els ànguls d'un triàngul sumen dos ànguls rectes. Donada una recta i un punt P no pertanyent a eixa llínea, construir una llínea t, perpendicular a la donada a través del punt P, i despuix una perpendicular a esta perpendicular pel punt "P". Esta llínea és paralela perque no pot complir i formar un triàngul, d'acort en lo que s'afirma en el Llibre 1 Proposició 27 dels Elements de Euclides.[15] Ara es pot vore que no existixen atres paraleles. Si n és una segona llínea per mig de P, llavors n forma un àngul agut en t (lloc que no és la perpendicular) i l'hipòtesis del quint postulat es manté, per lo que n es talla en .[16]
L'axioma de Playfair implica el quint postulat de Euclides
Ya que el postulat de Playfair implica que solament la perpendicular a la perpendicular és una paralela, les llínees de la construcció de Euclides tindran que tallar-se en un punt. També és necessari provar que ho faran en el costat a on els ànguls sumen menys de dos ànguls rectes, pero açò és més difícil.[17]
Referències
- ↑ Playfair 1846, p. 29
- ↑ Més precisament, en el context de la geometria absoluta.
- ↑ Euclid's elements, Book I, definition 23
- ↑ Heath 1956, Vol. 1, p. 190
- ↑ for instance, Rafael Artzy (1965) Linear Geometry, page 202, Addison-Wesley
- ↑ Heath 1956, Vol. 1, p. 220
- ↑ William Ludlam (1785) The Rudiments of Mathematics, p. 145, Cambridge
- ↑ Playfair 1846, p. 11
- ↑ Playfair 1846, p. 291
- ↑ William Barrett Frankland (1910) Theories of Parallelism: A Historic Critique, page 31, Cambridge University Press
- ↑ Hilbert, David(1990).«Foundations of Geometry [Grundlagen der Geometrie]».Open Court Publishing.
- ↑ Eves 1963, pp. 385-7
- ↑ George Phillips (1826) Elements of Geometry (containing the first six books of Euclides), p. 3, Baldwin, Cradock, and Joy
- ↑ Henderson, David W.; Taimiņa, Daina(2005).«Experiencing Geometry: Euclidean and Senar-Euclidean with History».Pearson Prentice Hall.: 139.
- ↑ Este argument supon més de lo necessari per a provar el resultat. Hi ha proves de l'existència de paraleles que no assumixen un equivalent del quint postulat.
- ↑ Greenberg 1974, p. 107
- ↑ La demostració es pot trobar en Heath 1956, Vol. 1, p. 313
Bibliografia
- Playfair, John (1846). Elements of Geometry, W. E. Dean.
- Eves, Howard(1963).«A Survey of Geometry (Volume One)».Allyn and Bacon.
- Greenberg, Marvin Jay(1974).«Euclidean and Senar-Euclidean Geometries/Development and History».W.H. Freeman.
- (3 volums): ISBN 0-486-60088-2 (vol. 1), ISBN 0-486-60089-0 (vol. 2), ISBN 0-486-60090-4 (volum 3).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Axioma de Playfair» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.