Axioma de Hilbert
Els axioma de Hilbert són un conjunt de 20 (originalment 21) hipòtesis propostes per David Hilbert en 1899 com el fonament per a un tractament modern de la geometria euclídea. Atres axiomatizaciones modernes ben conegudes de la geometria euclídea són les degudes a Alfred Tarski i a George Birkhoff.
Els axioma
[editar | editar còdic]El sistema axiomàtic de Hilbert es compon de sis nocions primitives: Tres térmens primitius:
- punt;
- llínea recta;
- pla;
i tres relacions primitives:
- Orde, una relació ternaria entre punts;
- Pertinença, tres relacions binarias, una d'elles entre punts i rectes, una atra entre punts i plans, i una atra entre rectes i plans;
- Congruència, dos relacions binarias, una entre segments i una atra entre ànguls, denotades per .
Note's que els segments i els ànguls (aixina com també els triànguls) no són nocions primitives, sino que es definixen en térmens de punts i rectes utilisant les relacions d'orde i pertinença. Tots els punts, rectes i plans en els subsecuentes axioma són distints llevat que s'indique lo contrari.
I. Incidència
[editar | editar còdic]- Dos punts distints i determinen una única recta . Denotem o . En lloc de "determinen", pot dir-se: " està en ", " és un punt de ", " pansa per i ", " unix en ", etc. Si està en i al mateix temps en una atra recta , es diu també "les rectes i tenen el punt en comú".
- Dos punts qualsevol d'una recta la determinen per complet; és dir, si i , a on en general , llavors a la seua volta.
- Tres punts , i no situats en una mateixa recta determinen un pla . Es denota , i es diu ", i yacer en ", etc.
- Tres punts qualssevol , i del pla no situats en una mateixa recta determinen per complet a .
- Si dos punts , de la recta yacer en el pla , llavors tot punt de yacer en . En tal cas es diu "la recta yacer en el pla ", etc.
- Si dos plans , tenen un punt en comú, llavors tenen a lo manco un atre punt en comú.
- En cada recta hi ha a lo manco dos punts; en cada pla hi ha a lo manco tres punts no situats en la mateixa recta; i existixen a lo manco quatre punts no situats en un mateix pla.
II. Orde
[editar | editar còdic]- Si un punt està entre els punts i , també està llavors entre i , i existix una recta que conté als tres.
- Si i són dos punts d'una recta, existix a lo manco un atre punt entre i , i a lo manco un punt de tal manera que està entre i .
- Donats tres punts en una recta, solament un d'ells està entre els atres dos.
Donada una parella de punts i , pot parlar-se llavors del segment . Els punts del segment són tots aquells que estan entre i . Estos dos són els extrems del segment.
- Axioma de Pasch: Sean , i tres punts no situats en la mateixa recta i siga una recta continguda en el pla , que no passa per cap dels tres punts mencionats. Llavors, si pansa per algun punt del segment , llavors passa també per algun punt o be del segment o be del segment .
Pot provar-se llavors que donades una recta i un punt en ella, pot dividir-se la recta en dos , disjuntos entre sí, que emanen de , tals que la seua unió constituïx tota la recta a excepció de . D'igual modo, donats un pla i una recta en el, poden distinguir-se en ell dos parts disjuntas, els costats de respecte a , a on de nou la seua unió constituïx tot el pla a excepció de .
III. Paraleles
[editar | editar còdic]- En un pla pot trobar-se una única recta que passe per un punt donat , el qual no pertany a una recta donada , de manera que i no tinguen cap punt en comú. Està recta es diu la paralela a que passa per .
IV. Congruència
[editar | editar còdic]Es definix un àngul com una parella de semirrecta yacer en un pla que emanen del mateix punt . Es demostra que pot dividir-se llavors el pla en dos regions: el interior i el exterior de , a on i són els costats de l'àngul i el seu vèrtiç. El segment entre dos punts qualssevol de l'interior està contingut per complet en dita regió. Açò no es complix per a una parella de punts qualssevol en l'exterior.
Un triàngul queda definit per tres segments de la forma , i . Dits segments són els costats del triàngul, i els tres punts , i són el seu vèrtiços. El triàngul dividix el pla definit pels seus tres vèrtiços en interior i exterior, en les mateixes propietats que en cas dels ànguls. A l'àngul definit per les dos semirrecta que ixen de i que passen per i respectivament se li denota per , i el seu interior conté tots els punts de l'interior del triàngul .
- Si , són dos punts de la recta , i és un punt sobre la recta (siga esta igual a o no), es té que, d'un costat qualsevol de en la recta , existix un únic tal que el segment és congruent en el segment , i ho denotem per . Tot segment és congruent conseguixc mateix.
- Si un segment és congruent en el segment i també en el segment , llavors estos dos últims són congruents entre sí (la congruència entre segments és transitiva).
- Sean i dos segments de la mateixa recta sense punts en comú a excepció de , i siguen ademés i dos segments de la recta (siga esta igual o no a ) sense més punts en comú que . Llavors, si i , es té que .
- Siga un àngul en el pla i siga una recta en el pla . Suponga's que en el pla , es tria un dels costats respecte a . Siga una semirrecta de que emana d'un punt de dita recta. Llavors, en el pla existix una única semirrecta que ix de de manera que és congruent en , i de manera que tots els punts de l'interior de estan en el costat triat de . Es denota per . Tot àngul és congruent conseguixc mateix.
- Si l'àngul és congruent en l'àngul i en l'àngul , llavors estos dos són congruents entre sí.
- Si donats dos triànguls i es té , , , llavors es té a la seua volta i .
V. Continuïtat
[editar | editar còdic]- Axioma de Arquímedes. Siga un punt qualsevol d'una recta, situat entre els punts arbitraris i de la mateixa. Prenguen-se els punts , ,... de tal manera que estiga entre i , estiga entre i ,etc. Suponga's ademés que els segments , , ,... són tots congruents entre sí. Llavors, en esta série existix sempre un cert tal que està entre i .
Axioma de completitud
[editar | editar còdic]Al sistema de punts, rectes i plans, no poden afegir-se atres elements de manera que el sistema resultant forme una geometria nova, obedint tots els axioma dels cinc grups. En atres paraules, els elements de la geometria formen un sistema que no és susceptible d'extensió, prenent els cinc grups de axioma com a vàlits.
Axioma 21
[editar | editar còdic]Hilbert va introduir un axioma més que resa:
- II.4. Teorema de Pasch. Poden triar-se quatre punts qualssevol , , i d'una recta de manera que estiga entre i i entre i , i que estiga entre i i entre i .[1]
Esta proposició calificada com a teorema va ser considerada com a axioma en la primera edició, pero E.H Moore en Transactions of the American Mathematical Society (1902)[2] la va deduir com a conseqüència dels axioma de combinació i orde establits, demostrant la seua redundància.
Referències
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ Fonaments de la geometria, David hilbert, traducció a la 7º edició alemana. Pag 8
- ↑ Eliakim Hastings Moore. «On the Projective Axioms of Geometry» (en eng).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hilbert's axioms» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.