L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Assessinat


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

L'assessinat és una forma d'homicidi que constituïx un delicte contra el ben jurídic de la vida d'una persona física, de caràcter molt específic, que consistix en matar a una persona incorrent en certes circumstàncies específiques, dependents dellegislador, tals com la premeditació, la alevosía, el preu, la recompensa, la promesa o el ensañamiento aumentant delliberada i inhumanamente el dolor de l'ofés. És un tipo d'homicidi calificat. Es considera assessinat quan una persona causa la mort d'una atra i ho porta a terme en algun dels tres supòsits (o els tres junts) de ‘alevosía’ (es realisa a traïció o quan se sap que la víctima no va a poder defendre's), ‘ensañamiento’ (aumentant delliberada i inhumanamente el sofriment de la víctima) o ‘concurrència de preu’ (cometent el crim a canvi d'una retribució econòmica o material). Cometre un assessinat està castigat en una pena que va des dels 15 a 25 anys de presó. En alguns països se sanciona en cadena perpètua o inclús en la pena de mort.Plantilla:On

La mort de Marat, Jacques-Louis David.
Caín assessinant a Abel, políptico de Gante, Jan van Eyck.
Erro al crear miniatura:
Li meurtre, Paul Cézanne.
Assessinat en la casa, Jakub Schikaneder.

Etimologia

editar

La paraula «assessinat» ve de «assessí», una españolisació de l'àrap ḥaššāšīn (#sha-shin), que podria ser traduïda com a «adictes al cànem indi»[1] o hachís o «fumador d'hachís»,[2] encara que esta hipòtesis no està confirmada.[3] Supostament eren cridats aixina els integrants d'una divisió de la secta coneguda com de la dels nizaríes, practicant del ismailisme en Iran, és dir, una secta minoritària del chiisme, a la seua volta relativament minoritari en el conjunt musulmà suní, elíder del qual es dia Hassan Al Sabbah. Molt temuda tant pels cristians com els propis musulmans, semblen haver aterrorizado als seus enemics pese al seu escàs número. Realisaven assessinats estratègics de personages molt protegits polítics o militars.cita requerida


Diferència entre assessinat i homicidi

editar
 
Els assessinats dellac Bodom en 1960 són els casos d'homicidi sense resoldre més famosos en l'història criminal finlandesa.[4]

Mentres que el homicidi és el delicte que algú comet per acabar en la vida d'una persona, l'assessinat requerix d'un major número de requisits. Si ben el tema s'ha discutit molt, l'assessinat no es tracta d'un simple homicidi agravat, sino d'un delicte distint (d'acort en la majoria de la doctrina i la jurisprudència), en el que les circumstàncies senyalades són elements constitutius del mateix. En l'assessinat existix una major intensitat del propòsit criminal que en l'homicidi, havent sempre un subjecte i pels mijos perjudicials utilisats d'un modo especial o per l'inconfundible malícia i perillositat que es revela, i els plans i estratègies per a conseguir consumar posteriorment els assessinats de les víctimes. Existix, no obstant, matèria jurisprudencial i doctrinal en contrari, lo que reflectix les discussions que encara hui dia este tema suscita. Entre les raons per a considerar-ho un homicidi agravat, destaquen dos:

  • La seua regulació separada de l'homicidi.
  • Es considera homicidi quan una persona causa la mort a una atra, pero en el crim no es contempla cap dels tres supòsits citats en l'apartat referent a l'assessinat. Es pot tindre l'intenció de matar a algú pero no ensañarse, ni realisar-ho alevosamente o baix recompensa, per lo que es diria que s'ha comés un ‘homicidi dolós’, encara que habitualment no sol anar acompanyat del terme ‘dolós’.
  • Considerar-ho homicidi agravat no trencaria la unitat de títul d'imputació en el cas de que existira participació en el delicte i els partícips no conegueren que l'autor va actuar per una de les causes o requisits exigits per a esta figura. Podria castigar-se, aixina, a l'autor com a tal d'un delicte d'assessinat i als partícips com a autors d'un delicte d'homicidi. Per tot això, no existix l'assessinat imprudent, sino que du sempre aparellada l'intencionalitat.

Regulació per països

editar

Argentina

editar

En Argentina l'assessinat és una forma d'homicidi, calificat per agravación i regulat en l'artícul 80 incís 3.º del Còdic Penal de la Nació.[5]

Únicament es considera assessinat a l'homicidi comés per mig de pagament o promesa remuneratoria, és dir el contracte per a donar mort a una persona.

Chile

editar

En Chile, l'artícul 391 del seu Còdic Penal establix les causals mencionades a l'inici d'este artícul en una penalidad major a la del tipo residual (quan no quede comprés en les relacions del parricidi o uxoricidio). Encara que esta norma no li otorga un nom especial al delicte, la doctrina crida homicidi calificat al comprés dins de les hipòtesis d'assessinat, quedant el tipo residual de homicidi simple. Per a alguns autors, solament la circumstància de premi o recompensa configuraria l'assessinat.

Equador

editar

En Equador es troba regulat en l'artícul 140 del Còdic de Procediment Integral Penal capítul segon "Delictes contra els drets de llibertat" secció primera. En l'Equador segons la normativa del còdic de procediment integral penal es denomina assessinat quan una persona mata a una atra, tenint aixina una sanció en pena privativa de llibertat de vintidós a vintissís anys, si concorre alguna de les següents circumstàncies:

  1. A sabiendas, la persona infractora ha donat mort al seu ascendent, descendent, cònjuge, conviviente, germana o germà.
  2. Colocar a la víctima en situació d'indefensió, inferioritat o aprofitar-se d'esta situació.
  3. Per mig d'inundació, enverinament, incendi o qualsevol un atre mig que pose en perilla vida o la salut d'atres persones.
  4. Buscar en dit propòsit, la nit o el despoblado.
  5. Utilisar mig o mijos capaços de causar grans estralls.
  6. Aumentar delliberada i inhumanamente el dolor a la víctima.
  7. Preparar, facilitar, consumar o ocultar una atra infracció.
  8. Assegurar els resultats o impunitat d'una atra infracció.
  9. Si la mort es produïx durant concentracions massives, tumult, commoció popular, event deportiu o calamitat pública.
  10. Perpetrar l'acte en contra d'un dignatario o candidat a elecció popular, elements de les Forces Armades o la Policia Nacional, fiscals, juges o membres de la Funció Judicial per assunts relacionats en les seues funcions o testic protegit.[6]

Espanya

editar

La figura de l'assessinat es troba dins del títul del Còdic Penal: "De l'homicidi i les seues formes", en l'artícul 139. Té lloc quan en el delicte d'homicidi concorregueren algun d'estos requisits:


  • Alevosía: consistix en l'ocupació de mijos, modos o formes en la eixecució que tendixquen directa i especialment a assegurar-la, sense risc per al agressor que procedixca de la defensa que poguera fer la víctima o en la busca conscient de que el delicte quede impune. Són casos d'alevosía aquells en els que s'aprofita la particular situació de desvalimiento i indefensió de l'agredit, quan l'eixecució és súbita i inesperada, per sorpresa, o quan es fa per mig d'acechanza, apostamiento, trampa, emboscada o celada. També poden ser-ho la nocturnitat o el disfràs, que impedixen el reconeiximent de l'autor del crim.
  • Preu, recompensa o promesa: esta circumstància té un caràcter ineludiblemente econòmic. És una expressió antiga, pero que ellegislador espanyol l'ha volgut mantindre per existir una jurisprudència profusa en aplicació de la mateixa. No és necessari que la contraprestació econòmica siga prèvia a la comissió del fet delictiu, ni que es verifique objectivament (caben casos de frau). Lo important és que el subjecte actiu cometa el fet mogut per esta intencionalitat econòmica.
  • Ensañamiento: açò és, aumentant delliberada i de forma cruel el dolor de la víctima. El ensañamiento s'aprecia tant per l'intenció, com per l'objectiu resultat d'incrementar el dolor de l'agredit, i per això exclou actes realisats sobre el cadàver en posterioritat a la mort de la víctima (que podria constituir un atre delicte diferent, com és la profanació de cadàver). És doctrina del Tribunal Suprem que no deu confondre's ensañamiento en "ànim decidit de matar". Despuix de l'última reforma del Còdic Penal espanyol, en vigor des de l'1 de juliol de 2015, s'inclou un atre acte que convertix el homicidi en assessinat: que la mort es realisara per a facilitar la comissió d'un atre delicte o per a evitar que es descobrixca.[7]

Estats Units: Califòrnia

editar

L'assessinat en Califòrnia es definix com "l'homicidi illegítim d'un ser humà o un feto en malícia premeditada". La previsió de la malícia es pot definir simplement com: vosté volia matar a la víctima. La malícia es referix a quan:

  • L'assessinat va ser un acte intencional.
  • L'acció realisada té conseqüències naturals que se sap que són perilloses per a la vida humana.
  • L'acció es va portar a terme de forma delliberada i en un despreci conscient per la vida humana. Hi ha tres nivells de gravetat per a l'assessinat en Califòrnia: assessinat en primer grau, assessinat en segon grau i assessinat capital. Una persona condenada per assessinat en primer grau en Califòrnia enfrontarà una sentència de 25 anys a cadena perpètua. Deuen complir a lo manco 25 anys de presó abans de ser elegibles per a llibertat condicional. Si l'assessinat va ser comés per la raça, religió o gènero de la víctima, els condenats seran condenats a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional. Una persona condenada per assessinat en segon grau en Califòrnia enfrontarà una sentència de 15 anys a cadena perpètua. Deuen complir una condena de 15 anys de presó abans de ser elegibles per a la llibertat condicional. Els castics són molt més severs si la víctima de l'assessinat era un oficial de pau o va ser assessinada durant un tiroteig. Si una persona és condenada per assessinat capital, pot enfrontar una sentència de cadena perpètua sense llibertat condicional o la pena de mort. Si es va usar un arma durant l'assessinat, el castic inclourà una condena de 10, 20 o 25 anys de presó adicional. Els condenats també rebrà penals i multes de fins a $ 10,000. També tindran que pagar restitució a les víctimes, i ya no se'ls permetrà tindre un arma.[8]

Perú

editar

En l'àmbit jurídic penal'assessinat es troba el Art. 108, Bramont Arias en el seu llibre Manual De Dret Penal interpreta, "Serà reprimit en pena privativa de llibertat no menor de quinze anys, el que mata a un atre concorrent qualsevol de les circumstàncies següents:[9]

  1. Per ferocitat o per lucre.
  2. Per a facilitar o ocultar un atre delicte.
  3. En gran crueltat, alevosía o verí.
  4. Per fòc, explosió o un atre mig capaç de posar en perilla vida o salut d'atres persones".

Incidència: Taxes d'assessinat per països

editar

Les taxes d'assessinat varien enormement entre països i societats de tot lo món. En el món occidental, les taxes d'homicidi en la majoria dels països han disminuït significativament durant el XX i ara se situen entre 1 i 4 casos per cada 100.000 persones a l'any. Amèrica Llatina i el Carib, la regió en la taxa d'assessinats més alta del món,[10] va experimentar més de 2,5 millons d'assessinats entre 2000 i 2017.[11]

 
UNODC : Per cada 100.000 habitants (2011)

Les taxes d'homicidi en jurisdiccions com Japó, Singapur, Hong Kong, Islàndia, Suïssa, Itàlia, Espanya i Alemània es troben entre les més baixes del món, entorn a 0,3-1 casos per 100.000 habitants a l'any; la taxa d'Estats Units es troba entre les més altes dels països desenrollats, entorn a 4. 5 en 2014,,[12] en taxes en les ciutats més grans que a voltes superen els 40 per 100.000.[13] Les dèu taxes d'homicidi més elevades corresponen a Hondures (91,6 per 100.000), El Salvador, Costa d'Ivori, Veneçola, Belize, Jamaica, Illes Vérgens d'Estats Units, Guatemala, Sant Cristóbal i Nieves i Zàmbia.[n. 1]. Els següents recontes absoluts d'homicidis per país no són comparables perque no estan ajustats per la població total de cada país. No obstant, s'inclouen ací com a referència, prenent 2010 com a any base (poden o no incloure l'homicidi justificat, depenent de la jurisdicció). En Brasil es varen produir 52.260 assessinats, superant consecutivament el récort establit en 2009.[14] Més de mig milló de persones varen morir tirotejades en Brasil entre 1979 i 2003.[15] Es varen registrar 33.335 casos d'assessinat en Índia,[16] aproximadament 17.000 assessinats en Colòmbia (la taxa d'assessinats era de 38 per cada 100.000 habitants, en 2008 els assessinats varen baixar a 15.000),[17] aproximadament 16.000 assessinats en Suràfrica,[18] aproximadament 15.000 assessinats en Estats Units,[19] aproximadament 26.000 assessinats en Mèxic,[20] aproximadament 8000 assessinats comesos en Rússia,[21] aproximadament 13.000 assessinats en Veneçola,[22] aproximadament 4.000 assessinats en El Salvador,[23] aproximadament 1.400 assessinats en Jamaica,[24] aproximadament 550 assessinats en Canadà[25] i aproximadament 470 assessinats en Trinitat i Tobago.[24] Pakistan va informar de 12.580 assessinats.[26]


Vore també

editar

Notes

editar
  1. ↑ «assessí,na.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 18 de maig de 2017.
  2. ↑ (en anglés) Lewis, Bernard (1967), The Assassins: a Radical Sect of Islam, pp 30-31, Oxford University Press
  3. ↑ «Errors històrics: L'orige de la paraula assessine:#ashin. 9 de setembre de 2015». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2019. Consultat el 30 de giner de 2019.
  4. ↑ «El terrible crim dellac Bodom de 1960».
  5. ↑ Còdic Penal de la Nació Argentina
  6. ↑ Còdic Orgànic Integral Penal
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Notícies JurÃdicas. Consultat el 10 de febrer de 2017.
  8. ↑ «Califòrnia Penal Code 187 Murder Laws». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 26 d'octubre de 2018.
  9. ↑ Bramont-Àries Torres (2013). Manual de Dret Penal (en Castellà), Sant Marcs d'Anibal Jesus Parets Galvan, p. 29.
  10. ↑ Violent crime has undermined democracy in Latin America, Financial Claves.
  11. ↑ Latin America Is the Murder Capital of the World, The Wall Street Journal.
  12. ↑ «2014 Crime in the United States». Table 1, Crime in the United States by Volume and Rate per 100,000 Inhabitants, 1995–2014
  13. ↑ «Crime Rates for Selected Large Cities, 2005». Sandbox Networks, Inc..
  14. ↑ «Òbit per Causes Externes 1996 a 2010» (en pt). DATASUS.
  15. ↑ Kingstone, Steve. UN highlights Brazil gun crisis, BBC News.
  16. ↑ «Crime in Índia 2010». National Crime Records Bureau.
  17. ↑ «Homicidi 2010». Institut Nacional de Medicina Llegal.
  18. ↑ «Murder in RSA for April to March 2003/2004 to 2010/2011». South African Police Service.
  19. ↑ «Crime in the United States by Volume and Rate per 100,000 Inhabitants, 1991–2010». Federal Bureau of Investigation.
  20. ↑ «Estadístiques de Mortalitat». Institut Nacional d'Estadística i Geografia.
  21. ↑ «Information on the death of the population of causes of death in the Russian Federation». Rosstat.
  22. ↑ «Dret a la seguritat ciutadana» (en és). Programa Veneçolà d'Educació-Acció en Drets Humans.
  23. ↑ «Homicidis en Centroamérica». La Prensa Grafica del Salvador.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Global Study on Homicide». United Nations Office on Drugs and Crime.
  25. ↑ «Police-reported crime for selected offences, Canada, 2009 and 2010». Statistics Canada.
  26. ↑ «State of Human Rights in 2010». Human Rights Commission of Pakistan.

Referències

editar

Enllaços externs

editar

Referències

editar



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Assessinat&oldid=1403406»