Dénia

Dénia
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província d'Alacant
• Comarca:	Marina Alta
• Partit judicial:	Dénia
Ubicació:	38°50′26″N 0°06′20″E
• Altitut:	22 msnm
Superfície:	66,2 km²
Població:	43.899 hab. (2022)
• Densitat:
Gentilici:	Denier, -a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	03700
Festes majors:	Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde:	Vicent Grimalt Boronat (PSPV-PSOE)
Pàgina web:	Web de l'ajuntament de Dénia

Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana. Situada en la costa nort de la província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com el Marquesat de Dénia.

Història

Castell de Dénia

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat fruí d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En época musulmana la ciutat conseguirà el moment culminant de la seua expansió i espenta, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en l'any 1010 per l'amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre de 1708. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de l'Independència. En el sigle XIX, Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El florent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 43.899 habitants.

Economia

La crisis de la passa, des de principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.

Gastronomia i festes

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, polp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les panses són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política

L'Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per l' PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalició Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reeditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Joaquín Chornet Torres	UCD
1983 - 1987	Jaime Sendra Timoner	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Pepe Crespo Mahiques	Gent de Dénia
1991 - 1995	Sebastià Garcia i Mut	Bloc
1995 - 1999	Sebastià Garcia i Mut (1993-1995) Pedro Pastor (1995-1997)	Bloc Gent de Dénia
1999 - 2003	Miguel Ferrer Marsal (*)	PPCV
2003 - 2007	Francisca Viciano Guillem	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Francisca Viciano Guillem Ana Kringe Sánchez(**)	PSPV-PSOE PPCV
2011 - 2015	Ana Kringe Sánchez	PPCV
2015 - 2019	Vicent Grimalt Boronat	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Vicent Grimalt Boronat	PSPV-PSOE
2023	Vicent Grimalt Boronat	PSPV-PSOE

Vore també

• Anex:Municipis de la província d'Alacant
• Pare Pere
• Ermita del Pare Pere
• Parc natural del Massiç del Mongó
• Associació Cultural Roc Chabàs La Marina

Referències

• Ajuntament de Dénia
• Diputació provincial d'Alacant
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Dénia
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dénia.

• Periòdic Canfali Marina Alta
• Portal Turístic de Dénia
• Dénia en Google Maps
• Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia
• Dénia i el Cine
• La tradición de ‘Bous a la Mar’ de Dénia: un patrimonio cultural que merece ser defendido - Dénia Digital