Anar al contingut

Regne Ichma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Huaycán de Pariachi, centre Ichma en la vall del Rímac.

La cultura Ichma (també escrit Ychsma o Ychma; vore secció onomàstica) o cultura Pachacámac va ser un señorío preincaico, que després va ser absorbit pel Imperi Inca i reorganisat com Huamani d'eixe Estat. El regne Ichma estava ubicat al sur de l'actual Llima Metropolitana, en la vall del riu Lurín; després es va estendre cap al nort en la vall del riu Rímac. La cultura ichma es va formar al voltant del 1100 d. C. després de la desintegració del Imperi Wari. L'autonomia Ichma va durar fins a al voltant de 1469, quan varen ser absorbits pel Imperi Inca.[1]

A pesar d'ocupar un desert, els habitants de Ichma tenien un alt nivell de vida, gràcies a la seua experiència en idear múltiples canals de rec fins a a on alcançaven les aigües del riu, per a donar vida a un extens hort i boscs.[2]

Onomàstica

El lloc arqueològic principal i la zona d'influència ichma han mantingut des de temps virreinales el nomene ___protected_title_5___, d'orige quechua. Sobre l'etimologia del terme, vore Pachacámac#Etimologia. D'acort en la versió de Hernando de Santillán, no obstant, el topònim ___protected_title_6___ per a este lloc hauria segut impost despuix de la conquista inca, i el nom previ seria ___protected_title_7___.[3]


Per a referir a este regne prehispánico, junt a la forma moderna <Ichma>, les més usades contemporáneamente entre arqueòlecs rescaten formes ortogràfiques colonials: <Ychsma> i <Ychma>. La variació en la documentació colonial és prou major, no obstant, puix a les ya mencionades, se li sumen <Irma>, <Yzma>, <Ychsmac>, <Ychima> i <Ychmay>.[4] El terme apareix com sustantiu comú ya en el primer diccionari quechua de fra Dumenge de Sant Tomás (1560), escrit com <yxma> (és dir, [iʃma]) i glossat com "el color en que es aseytan [els indis]".[5] Per la seua banda, en el ___protected_title_0___ anònim de 1586 apareix com <ychma> (és dir, [itʃma]) i glossat com "bermellón".[6] Apareix igualment com <ychma> en el primer diccionari del quechua cuzqueño de 1608, glossat com "Vn color de frut d'arbre que naix en capoll".[7] En això, no hi ha dubte de que el terme era usual en la llengua general quechua. Tant Alfredo Torero com Rodolfo Cerrón-Palomino li assignen el cinabre com a significat bàsic.[8][9]

[...] senyalem que no estem ací davant un nom que tinguera el significat genèric de 'color' sino més be davant un sustantiu concret el referent del qual, qualsevol que fòra, tenia cert color especial, i, per extensió, podia usar-se com modificador, inclús d'un atre nom o adjectiu, per a expressar determinades tonalitats [...]. Puix be, ¿quin seria dit producte i quin color tindria? Els qui nos donen la notícia exacta d'això són, entre uns atres, l'Inca Garcilaso ([1609] 1943, lib. VIII, cap. xxv, p. 214) i el agustino [Antonio de la] Calancha. Nos referix el segon que els indis, entre les moltes ofrenes més precioses entre les seues divinitats, tenien "al açogue i al bermellón de l'açogue, que criden Ichma, o Limpi [sic, en realitat llimpi], i és molt preciós per a diverses superstició" ([1638] 1974, pt. II, cap. 11, p. 842). Nos enterem d'esta manera que el color era el bermellón o roig, propi del azogue o, segons referix el jesuïta cacereño [Diego González Holguín], de cert "frut d'arbre", que en este cas sembla aludir al achiote. Dit color hauria segut l'emblema de la divinitat huari, que despuix es cridaria Pachacámac, i, com sugerix María Rostworowski, estaria reflectint-se en el color bermellón que encara lluïx el vell temple del Sol (cf. Rostworowski, [1972] 1977, p. 200).


Entre les formes escrites reportades, la forma més conservadora del terme és, sense dubte, <ychma>. Aixina, les formes escrites en la lletra equis <x>, en el dígraf <sh>, o en la lletra zeta <z> reflectixen un procés de lenició o carpiment de l'africada postalveolar sorda /tʃ/ > [ʃ s]. Este fenomen, que anys més vesprada triumfaria també en el quechua cuzqueño, s'ha reportat com una característica del quechua documentat per Sant Tomás, que alguns investigadors atribuïxen a un supòsit quechua costeño.[10] La forma <Ychima> (és dir, [itʃima]) pot adjudicar-se a un procés d'epéntesis de /i/, mentres que les formes terminades en <c> o <i> poden adjudicar-se a la presència dels sufixos toponímics quechumaras -q i -i, respectivament.[11] Per la seua banda, la forma <Irma>, en una vibrant, anotada únicament per Hernando de Santillán, constituïx l'evidència fonamental per a que el filòlec Rodolfo Cerrón Palomino reconstruïxca l'ètim més be en una consonant africada retrofleja sorda /ʈʂ/ (és dir, */iʈʂma/, en l'ortografia contemporànea del quechua central: <ićhma> o <itrma>).[11] Finalment, l'anotació en trígrafos <sch> o <chs> correspon a Rodrigo Vores de Andrada, i pot interpretar-se ambivalentement, o ben reflectint el mencionat procés de lenició (és dir, el sò fricativo palatal [ʃ]) o ben anotant la mencionada africada retrofleja [ʈʂ].

A pesar de ser reportat per González Holguín per al quechua cuzqueño i de ser usat pel Inca Garcilaso, el llingüiste huachano Alfredo Torero considerava que el terme era més característic de la branca quechua IIB (com serien el quichua equatorià i el quechua chinchano), que la IIC (corresponent al quechua meridional, que usaria llimpi per al cinabre).[12] En un sentit similar, l'arqueòlec polac Krysztof Makowski considera que el terme seria d'orige aimaraico, ingressat al quechua com a préstam.[13] D'eixe modo, Makowski intenta explicar l'existència de dos topònims per al mateix lloc: un seria quechua i l'atre aimaraico. Esta última hipòtesis no ha segut respalada pels especialistes.

Ubicació geogràfica

El Señorío Ychma va comprendre les valls mig i baix dels rius Lurín i Rímac, en la costa central de l'actual província de Lima, en part del territori a on antany va florir la cultura llima. Efectivament, les fonts etnohistóricas parlen d'una ètnia ichma que va dominar dits valls fins a l'época incaica; no obstant, les senyes arqueològiques disponibles mostren diversos estils en la ceràmica i variades expressions en l'arquitectura, per lo que devem assumir que el terme ichma va agrupar en realitat a varis curacazgos que tenien característiques distintes.

Hi ha els qui sostenen que pel sur, els ichmas varen aplegar fins a la vall de Mala. No obstant, encara no han segut definits els llímits de l'estat ichma.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Llima History, the Chancay and Ichma Culture». www.limaeasy.com. Archivat des de l'original, el 2012-07-31. Consultat el 2012-05-25.
  2. ↑ Soriano, Valdemar Espinoza(2014).«L'ètnia Ishma (Ychsma, Ichma, Ichmay)».Investigacions Socials.18(32): 117–159.ISSN 1818-4758.doi:10.15381/is.v18i32.10950.(en es)
  3. ↑ Cerrón-Palomino, Rodolfo (2008). Veus del Vaja: ensajos sobre onomàstica andina, 1. ed edició, Fondo Editorial de la Ponrificia Universitat Catòlica del Perú, p. 175. ISBN 978-9972-42-856-2. Consultat el 2024-03-04.
  4. ↑ Cerrón-Palomino, 2008, p. 176.
  5. ↑ Sant Tomás, Dumenge de (2013 [1560]). Lexicón o vocabulari de la llengua general del Perú : Compost pel Maesro Fra Dumenge de Sant Thomas de l'orde de Sant Dumenge (vol. 1), Universitat de Sant Martín de Porres, p. 363. ISBN 9786124088766.
  6. ↑ Anònim, possiblement Blas Valera (2014 [1586]). Art i vocabulari en la llengua general del Perú, Llima: PUCP, p. 114. ISBN 9789972832628.
  7. ↑ González Holguín, Diego (1608). Vobcavlario de la lengva general de tot el Perv cridada llengua Qquichua, o del Inca, Llima: Francisco del Cante, p. 368.
  8. ↑ Torero, Alfredo (2005). Idiomes dels Andes: llingüística i història, 2a ed edició, Ed. Horisó, pp. 139-140. ISBN 978-9972-699-38-2. Consultat el 2024-03-04.
  9. ↑ 9,0 9,1 Cerrón-Palomino, 2008, p. 177.
  10. ↑ Cerrón-Palomino, R. (1990). Reconsideración del cridat "quechua costeño". En Ballón Aguirre, E., & R. Cerrón-Palomino (Eds.), Diglosia linguo-lliterària i educació en el Perú : homenage a Alberto Escobar (pp. 179-240). Lima: CONCYTEC/ GTZ, pp. 185-186.
  11. ↑ 11,0 11,1 Cerrón-Palomino, 2008, p. 179.
  12. ↑ Torero Fernández de Córdova, 2009, pp. 139.
  13. ↑ Makowski, Krzysztof(2015).«Pachacamac—Old Wak'a or Inka Syncretic Deity?: Imperial Transformation of the Sacred Landscape in the Lower Ychsma (Lurín) Valley».The Archaeology of Wak'as: Explorations of the Sacred in the Pre-Columbian Andes.: 127–166.(en en)

Bibliografia

  • Díaz Arriola, Luisa (2022). Els ychsma. Habitants prehispànics de Lima
  • Archivat el 27 de decembre de 2022 archivat en Wayback Machine.. Municipalitat Metropolitana de Lima. ISBN N° 978-9972-726-48-4
  • Denise Pozzi-Escot B.: El Perú Antic III (500-1400). El Horisó Mig i els Estats Regionals. Colecció Història del Perú, editada per l'Empresa Editora El Comerç S.A. Llima, 2010. ISBN 978-612-4069-88-8
  • Rostworowski de Dèu Canseco, María: Costa Peruana Prehispánica. Obres completes III. Primera Edició 2004 (Tercera Edició de 1977). ISBN 9972-51-098-0


Referències