Anar al contingut

Protesta de Espira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Juan de Sajonia, elector del Sacre Imperi Romà Germànic, un dels líders de la Protesta de Espira, per mig de la qual sis príncips i 14 ciutats lliures d'Alemània varen reclamar la tolerància religiosa a l'emperador Carlos V. Image d'una de les vidrieres de l'Iglésia del Recort, en Espira.

La Protesta de Espira —o de Spira o de Speyer, com també es coneix a la ciutat alemana d'Espira— és el document que sis príncips i catorze ciutats lliures alemanes del Sacre Imperi Romà Germànic varen presentar el 19 d'abril de 1529 per a protestar contra l'edicte de l'Emperador Carlos V, que anulava la tolerància religiosa que havia segut llegalment concedida als principats alemans, en la finalitat de reprimir al moviment de reforma de l'Iglésia catòlica iniciat per Martín Lutero en 1517. Està considerat com un dels documents més importants del protestantisme, del com pren la seua denominació.

Antecedents

En 1517 el teòlec i monge catòlic agustino alemà Martín Lutero, de l'universitat de Wittenberg, capital del Ducado de Sajonia, va publicar les 95 tesis, qüestionant l'autoritat del Papa. Este històric fet va originar una série de confrontacions religioses entre Lutero i la Santa Sèu, en les que es varen vore involucrats varis principats i nobles alemans, aixina com amplis sectors populars que compartien les propostes religioses de Lutero.

En 1521 el Papa León X excomulgó a Lutero i pocs mesos despuix el recent elegit emperador Carlos V (també rei d'Espanya) va sancionar l'Edicte de Worms, declarant-ho pròfuc i hereje i prohibint les seues obres en tot l'imperi. Pero, pese a l'orde imperial, Lutero és protegit per Federico III de Sajonia i uns atres nobles alemans, i la reforma religiosa comença a estendre's, tant territorialment com en els seus continguts, al mateix temps que es radicalisa la confrontació en el Papa. Mentrestant, en 1522 apareix en Zuric i s'estén per Suïssa una nova corrent reformadora liderada pel teòlec Ulrico Zuinglio, de la qual es desprén a la seua volta una atra corrent encara més radical que durà el nom d'anabaptisme.

Entre 1524 i 1525 teòlecs i predicadores luteranos i anabaptistas desencadenen la sanguinosa Guerra dels llauradors alemans, durament reprimida en el resultat de decenes de mils de morts. A la seua finalisació, varis Estats catòlics alemans varen formar la Lliga de Dessau per a combatre als evangèlics.

La Dieta de Espira de 1526

Per a llavors els luteranos s'havien estés, mentres que el Sacre Imperi Romà Germànic es vea amenaçat pel Imperi Otomà, dirigit per Suleiman Kanuni, que havia conquistat Hongria i es preparava per a atacar Àustria (el Lloc de Viena ocorre entre el 27 de setembre a 14 d'octubre de 1529, dates molt posteriors a la segona Dieta de Espira, efectuada en març de 1529). El perill exterior va dur a l'emperador Carlos V a buscar una postergaació del conflicte religiós intern, i para això va convocar a una reunió de la Dieta Imperial (Reichstag), una assamblea de nobles, llaics i religiosos que tenia funcions llegislatives. La Dieta es va reunir en Espira en 1526 i va resoldre, en el consens del Rei Fernando I enviat per Carlos V, que "cada Estat deurà viure, governar i creure com desige i confie, responent davant Deu i el seu Majestad Imperial". Es tractava d'un armistici religiós, durant el qual quedava suspés l'Edicte de Worms, que prohibia el luteranisme.


La decisió de la Dieta de Espira de 1526 va ser utilisada pels príncips luteranos per a expandir encara més el nou moviment religiós. Immediatament despuix de la Dieta, el Landgraviato de Hesse i l'Electorat de Sajonia formen la Lliga de Torgau, i a l'any següent el príncip elector Juan de Sajonia establix oficialment l'Iglésia Luterana i assumix com a primer bisbe de la mateixa. En els tres anys següents, la major part del nort d'Alemània va adoptar les idees de Lutero, en excepció del margraviato de Brandeburgo, el ducado albertino de Sajonia-Meissen i el ducado de Brunswick-Wolfenbüttel.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lindsay, Tomás. . Història de la Reforma. Iglésia Batista Berea de Monterrey.

Bibliografia

  • White, Ellen G. (1975). «11. La protesta dels príncips», El conflicte dels sigles, Mountain View, CA, Estats Units: Publicacions Interamericanes, pp. 179-192.


Referències