La Lliga de Torgau (en alemà: Torgauer Bund) de 1526 va ser una aliança dels príncips protestants alemans que s'oponien al Edicte de Worms, incloent a Felipe I d'Hesse i a Juan de Sajonia, en el context inicial de la Reforma protestant en el Sacre Imperi Romà Germànic. Al no tindre una dimensió militar substancial, va ser incapaç d'alcançar influència ni política ni religiosa. Va quedar sense vigència des de la Dieta d'Espira (1529).

Molt més transcendent va ser la formació de la Lliga d'Esmalcalda en 1531, que tenia una forta dimensió militar.

Els aspectes polítics de l'aliança entre els príncips alemans es varen reactivar en una nova reunió en Torgau, que va tindre lloc en 1551 i que va resultar en la denominada Aliança de Torgau, Acort de Torgau o Tractat de Torgau, que explícitament pretenia el reestableciemiento de les llibertats alemanes, en el context del periodo final de la guerra d'Esmalcalda (posterior al Interim d'Augsburc, 1548, i anterior a la Pau d'Augsburc, 1555).[1] La personalitat dominant d'esta segona lliga de Torgau va ser Maurici de Sajonia, en el decisiu respal del rei Francisco I de França, catòlic, pero enemic de l'emperador Carlos V. A l'any següent es va firmar el Tractat de Chambord entre els príncips protestants alemans i França.[2]

Vore també

Notes

  1. ↑
  2. ↑
    • Hermann Weber: Li traité de Chambord (1552). In: Charles-Quint, li Rhin et la France. Droit savant et droit pénal à l’époque de Charles-Quint. Actes dones journées d'études de Strasbourg (2–3 mars 1973). Istra, Straßburg 1973, S. 81–94.
    • Johannes Herrmann: Moritz von Sachsen. Beucha 2003, S. 164 f.
    • Politische Korrespondenz dones Kurfürsten Moritz von Sachsen, Bd. 5, bearbeitet von Johannes Herrmann, Günther Wartenberg und Christian Winter, Berlin 1998, S. 198.