Anar al contingut

Endesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Endesa
Per a atres usos d'este terme vore Empresa Nacional d'Electricitat.

Endesa, S. A., fundada com a Empresa Nacional d'Electricitat, S. A., és una empresa espanyola que opera en els sectors elèctric i gasístico. Actualment és propietat en un 70 % de l'elèctrica italiana Enel, el principal accioniste de la qual és a la seua volta l'Estat italià, i el restant està en mans d'inversors i accionistes privats. Endesa és una de les tres grans companyies del sector elèctric en Espanya, que, junt a Iberdrola i Naturgy, dominaven entorn al 80 % del mercat elèctric nacional en 2023.[1] Endesa desenrolla activitats de generació, distribució i comercialisació d'electricitat i gas natural. En 2021 va ser la segona empresa que va emetre més tonellades equivalents de CO2 en Espanya en 9,3 Mt.[2] Endesa va anunciar que deixarà tot el seu negoci de gas natural en l'horisó de 2040, dins de la nova estratègia de descarbonisació llançada per Enel, la seua matriu, que inclou una bestreta d'una década en el seu objectiu de ser una companyia zero emissions, de 2050 a 2040.[3]

Història

Fundació

Va ser fundada pel Institut Nacional d'Indústria (INI) el 18 de novembre de 1944, baix el nom de Impresa Nacional di Ilectricidad, SA, en l'objectiu de controlar un sector considerat estratègic com l'energètic, per mig d'una empresa pública, de la mateixa manera que empreses d'atres sectors com les drassanes AESA o Bazán, l'aerollínia Iberia o l'automovilística SEAT.

  • Compostilla I va ser la seua primera planta de producció, la construcció de la qual va començar en 1945, i es va inaugurar en Ponferrada, capital de la comarca lleonesa d'El Bierzo, el 28 de juliol de 1949. Elloc elegit per a la central, sufragada en fondos públics, va priorisar la rodalia a les pedreres de carbó nacional, ya que suponia abaratir de forma considerable la cadena de suministrament per a la central elèctrica, en un moment en que Espanya vivia bloquejada despuix de la Guerra Civil. Va ser una central termoelèctrica dissenyada per a reduir la dependència que fins a llavors havia de l'energia hidràulica en Espanya. En 1965 es va inaugurar en el municipi limítrof de Cubillos del Sil, la central Compostilla II, que va substituir a Compostilla I en 1972.[4]

En febrer de 1972, per acort del Consell de Ministres, Endesa va passar a explotar els jaciments carboníferos que l'Empresa Nacional Calvo Sotelo posseïa en Ponts de García Rodríguez (La Corunya) i Andorra (Terol)[5] i les centrals tèrmiques que operava; eixe mateix any la companyia es va fusionar en Hidrogalicia.[6] En eixa época també va passar a operar la llínea Andorra-Escatrón,[7] un ferrocarril que havia construït ENCASO en la década de 1950 per a traslladar el combustible fòssil en el que alimentar la central tèrmica d'Escatrón. A l'hora que Endesa començava la seua actuació en Ponferrada, es va fer notar l'escassea d'energia elèctrica en punts concrets del país, sense possible solució a curt determini. En aquell moment, es va pensar que l'implantació de centrals mòvils podria solucionar unes situacions d'emergència que es varen presentar moltes voltes en el sistema elèctric espanyol. Per a tot això, Endesa va comprar dèu unitats mòvils per a atendre situacions crítiques en el suministrament elèctric en Sevilla, Barcelona, Cartagena, Astúries i Mallorca. Varen nàixer aixina els denominats “Bombers de l'Electricitat”. A partir d'estes primeres actuacions, Endesa va ser incrementant progressivament la seua potència instalada per mig de la construcció d'un elevat número de centrals elèctriques a lo llarc de la geografia nacional. Posteriorment, en els anys 80 i 90, va iniciar les seues activitats de distribució i venda d'electricitat per mig de l'adquisició en diverses empreses públiques i privades. En 1988, baix el Govern de Felipe González, PSOE, va escomençar la privatisació de la companyia, en un llançament inicial a Bossa del 18 %. Durant els anys següents, tres OPVs varen completar la seua privatisació: en 1994, 1997 i 1998 (estes dos últimes ya baix el mandat de José María Aznar-PP).

1991 és un any d'expansió a nivell nacional. Adquire el 87,6 % d'Electra del Viesgo i el 24,9 % de Nansa. Eixe mateix any adquirix el 40 % de Fecsa, 33,5 % de Sevillana d'Electricitat participacions que són ampliades, en abdós companyies, fins al 75 % en 1994. En 1992 Endesa inicia la seua expansió internacional en Iberoamèrica

En 1998 es crea «Endesa Energia», la comercializadora d'Endesa que gestiona els clients en el mercat d'electricitat i gas natural. En 2003 es conclou la privatisació completa de la companyia. Des de 2009 i despuix de successius intents d'Opa de diferents companyies, el 70 % de la seua capital pertany a la companyia energètica estatal italiana Enel, a través d'Enel Energy Europe.[8]

En 2017, Endesa crea una filial, Endesa X, per a promoure l'oferta d'energies renovables i facilitar als usuaris la transició energètica.[9] Entre els seus objectius figura l'instalació de 8500 punts de recarrega públics de vehículs elèctrics en Espanya en 2023, en una inversió de 65 millons d'euros. A lo llarc de 2020 s'instalaran els primers 2000 punts de recarrega.[10]

Cronologia

1944: El 18 de novembre, es crea Endesa a través del Institut Nacional d'Indústria (INI).[11]

1945: En Ponferrada, capital de la comarca d'El Bierzo, s'inicia la construcció de la Central Tèrmica de Compostilla, sent inaugurada el 28 de juliol de 1949. El primer grup de producció de la central, que s'anirà ampliant en anys posteriors, es posa en marcha en 1957. En 1972, la seua primera tèrmica Compostilla I, va ser substituïda per Compostilla II, situada en el municipi limítrof de Cubillos del Sil.[12]

1972: Fusió en Hidrogalicia. A lo llarc d'esta década i la següent, la companyia adquirix distintes explotacions mineres en diversos punts d'Espanya (Ponts de García Rodríguez, en La Corunya; Andorra, en Terol). Al mateix temps, afiança el seu parc generador en la construcció i posada en marcha de les centrals tèrmiques de Ponts de García Rodríguez, en La Corunya; Andorra i Escatrón, en Terol i Saragossa respectivament; i Llitoral d'Almeria, en Almeria. Aixina mateix, posa en funcionament els grups diésel de Ceuta i Mella, ademés del grup II de la central nuclear d'Ascó, en Tarragona.

1983: Constitució del Grup Endesa en l'adquisició de les accions propietat dellavors Institut Nacional d'Indústria (INI) en les companyies Enher, GESA, Unelco i Encasur. Posteriorment en eixe mateix any, Elèctriques Reunides de Saragossa (ERZ) s'incorpora també al Grup Endesa.

1985: Per llegislació europea, Endesa separa les seues activitats de distribució d'alta i mija tensió (Operadora del transport del sistema), creant-se Ret Elèctrica d'Espanya.

1988: Arranca el seu procés de privatisació en una Oferta Pública de Venda (OPV) que reduïx la participació de l'Estat en la Companyia al 75,6 per cent. Este mateix any la companyia cotisa en la Bossa de Nova York per primera volta.

1991: Adquisició del 87,6 per cent d'Electra de Viesgo; 40 per cent de Fecsa; 33,5 per cent de Sevillana d'Electricitat, i 24,9 per cent de Bots del Nansa.

1992: Adquisició del 61,9 per cent de Carboex i entrada en el capital de dos empreses argentines.

1993: Adquisició del 55% de la societat Hidroelèctrica de Catalunya (Hecsa) i pren de participació en la companyia portuguesa Teixixc Energia.

1994: L'Estat ven un segon paquet d'Endesa, reduint la seua participació al 66,89 % capital. En enguany es constituïxen, en participació d'Endesa, la Companyia Peruana d'Electricitat i Distrilima i l'empresa adquirix l'11,78 % del capital de la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar).

1996: Ampliació de la participació fins al 75 per cent del capital en Fecsa i Sevillana d'Electricitat.

1997: OPV del 25% del capital d'Endesa. La companyia entra a participar en el grup energètic llatinoamericà Enersis, del que posteriorment es convertix en accioniste de control. La suma de les seues participacions directes i de les que posseïx a través d'Enersis la convertix en la major empresa elèctrica de Chile, Argentina, Perú i Colòmbia i en forta presència en Brasil. Adjudicació del segon operador de telefonia fixa espanyol, Retevisión, al consorci liderat per Endesa.

1998: OPV del 33% del capital d'Endesa, última participació de l'Estat.[13] Desapareix l'Empresa Nacional d'Electricitat com a Societat Estatal i passa a ser una empresa privada en el simple nom d'Endesa. Este pas es correspondria en la directiva europea que establia per a 2000 que tots els membres de l'UE devien tindre com a mínim un 30% del seu mercat lliberalisat.

2000: Comença la cotisació de les accions d'Endesa en la Bossa “Off Shore” de Santiago de Chile i adquirix a LEAP Wireless International la companyia de telefonia mòvil Smartcom PCS ingressant al mercat de les telecomunicacions en Chile.

2001: Endesa crea la figura del Defensor del Client.

2002: La Companyia és seleccionada per a incorporar-se, en la millor calificació entre les empreses del seu sector, al índex Dow Jones Sustainability World Index (DJSI Word) i renova la seua presència en el Dow Jones Stoxx Sustainability Index (DJSI Stoxx) europeu. Endesa i la portuguesa Sonae constituïxen una empresa mixta per a comercialisar electricitat en Portugal.

2003: El Consell d'Administració d'Endesa aprova el Reglament Intern de Conducta en els Mercats de Valors.

2005: Endesa abandona la seua activitat en el sector de les telecomunicacions -considerat no estratègic-, despuix de la venda de la seua filial chilena de telefonia mòvil, Smartcom PCS, a l'operadora mexicana Amèrica Mòvil, i la venda de la majoria de la seua participació en el grup Aüna. Al mateix temps, ha anat unificant baix una sola marca les empreses per mig de les que prestava els seus servicis en les distintes regions d'Espanya. Despuix de les desinversión en el sector de les telecomunicacions, Endesa va dividir les seues activitats en dos grans àrees de negoci: energia -a on s'agrupen els actius elèctrics, els relacionats en el gas, cogeneración, energies renovables, mig ambient i aigua- i transmissió de veu i senyes per mig de l'encara incipient tecnologia Power Line Communications (PLC). En setembre va ser objecte d'una OPA hostil per part de Gas Natural sobre la totalitat del capital, que va suscitar gran polèmica política i empresarial.

2006: El 3 de febrer el govern espanyol aprova la OPA en algunes condicions, per entendre que no planteja problemes de competència i que favorirà la posició espanyola en el sector de l'energia. El 21 de febrer Endesa rep una contra-OPA, esta volta amistosa, d'E. ON, una important empresa alemana del sector energètic. A diferència de l'atra OPA, l'empresa alemana assegura que no hi haurà expedients de regulació i sí que hi haurà inversions en el sector elèctric espanyol. El dia 22, l'empresa italiana ENEL es va oferir a ajudar a Gas Natural si decidia rellançar la seua OPA. El 26 de setembre Acciona adquirix el 10 per cent del capital social d'Endesa. El 16 de novembre la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) autorisa la OPA d'E. ON sobre el cent per cent del capital social d'Endesa.

2007: El 10 de giner Acciona comunica a la CNMV que la seua participació total en el capital d'Endesa ascendix al 23,03 per cent. El 26 de giner s'inicia el determini d'acceptació de la OPA d'E. ON sobre el cent per cent del capital d'Endesa. L'1 de febrer Gas Natural desistix de la seua OPA pel 100 % del capital social d'Endesa. El 27 de febrer Enel adquirix una participació del 9,993 per cent en el capital social d'Endesa. El 12 de març Enel comunica que el número total d'accions d'Endesa que té contractat per mig de "equity swaps" supon un 14,98 %, en lo que la seua participació directa i indirecta en el capital de la companyia ascendix al 24,973%. El 10 d'abrila OPA d'E. ON es tanca en resultat negatiu en haver alcançat únicament un 6,01% d'acceptació i no haver renunciat l'oferente a la condició de que la seua oferta fora acceptada per, a lo manco, el 50,01% del capital social d'Endesa. El 5 d'octubre la Comissió Nacional del Mercat de Valors comunica el resultat final en èxit de la OPA formulada per Acciona i Enel Energy Europe sobre Endesa. El 18 d'octubre, el Consell d'Administració d'Endesa adopta els acorts necessaris per a adaptar la seua composició a l'estructura de propietat derivada de la culminació en èxit de la OPA d'Acciona i Enel.

2008: El 27 de març ENEL i Acciona alcancen un acort en I. On sobre el valor dels actius que s'han de transmetre a esta última com a conseqüència de l'un pacte firmat en abril de 2007 per les tres societats mencionades. El valor ascendix a 11 500 millons d'euros.

2009: Finalment, el 21 de febrer, Enel va adquirir per 11 107 millons de € el 25 % de les accions d'Endesa, que estaven en mans de la constructora Acciona, i es va fer en el control del 92,06 % de la companyia.[14] En el marc de l'acort, Endesa convé en vendre a Acciona determinats actius de generació eòlica i hidràulica. El 24 de març el Consell d'Administració d'Endesa nomena a Borja Prat Eulate president de la Companyia.[15]

2014: Endesa designa nou conseller i vicepresident del consell a l'actual conseller delegat d'Enel, Francesco Starace, en substitució de Fulvio Conti. Starace ya havia substituït a Conti com a primer eixecutiu d'ENEL.[16] En setembre, Endesa va aprovar la venda a Enel de la seua participació en la chilena Enersis, per mig de la que controlava els actius en Llatinoamèrica, i el repartiment de dos dividents extraordinaris per un valor històric de 14 605 millons d'euros. Estes operacions s'inscriuen en el procés de reestructuració de la companyia, el negoci de la qual se centrarà ara en Espanya i Portugal. Enel es va fer en el 60% que posseïa Endesa en Enersis per mig de l'adquisició d'Endesa Llatinoamèrica, propietària del 40% de la chilena, i del 20% de les accions restants controlades directament per l'elèctrica espanyola.[17] En novembre, es va produir una OPV en la que Enel va vendre un 22% del capital d'Endesa, reduint la seua participació del 92% al 70%.[18]

2016: En giner Endesa presenta un nou logotip.[19] El 27 de juliol Endesa anuncia la compra a l'empresa italiana Enel, del 60% d'Enel Green Power Espanya, per 1207 millons d'euros, fent-se aixina propietària de total del paquet accionario.[20]

2017: El 5 de juny, Endesa crea una filial, Endesa X, per a estendre la movilitat elèctrica i liderar la transició energètica en Espanya en vistes a la total descarbonisació europea en 2050. El seu objectiu, és facilitar als consumidors finals l'accés a les noves energies renovables i una major eficiència en el consum.[21]

2019: El 12 d'abril el consell d'Endesa aprova el nomenament de Juan Sánchez-Calero com a nou president.[22]

OPA d'Enel sobre Endesa

Artícul principal → Opa sobre Endesa.

La primera tentativa de fusió de la companyia es va produir en 2001, a on Endesa i Iberdrola varen portar a terme un intent fallanc de fusió, i a finals de 2002, Gas Natural va intentar una operació similar en tractar de fer-se en el control d'Iberdrola per mig d'una OPA hostil. La maniobra, valorada en 15 000 millons d'euros, va ser rebujada per qüestions regulatorias a principis de 2003.[23]

La primera oferta pública d'adquisició d'accions (OPA), sobre Endesa, es produïx en setembre de 2005 per Gas Natural. Mesos més vesprada, en febrer de 2006, l'elèctrica alemana E. ON realisava una contra-OPA sobre Endesa, millorant l'anterior oferta en un 30%.[24] La directiva presidida per Manuel Pizarro va rebujar abdós ofertes i va apostar pel seu propi proyecte. En febrer de 2007, l'elèctrica estatal italiana Enel, entra de ple en la pugna per fer-se en Endesa i desembarca en el seu accionariat adquirint un 10% de la companyia, manifestant la seua intenció d'ampliar-ho.[25] A finals de març de 2007, E. ON situa la seua oferta en 40 euros per acció, mentres que l'italiana Enel, va incrementar el seu percentage en l'accionariat fins al 25%. La companyia espanyola multisectorial Acciona, que posseïx el 21% d'Endesa, firma un acort en Enel el 26 de març de 2007, en el que es comprometen a llançar una opa conjunta en un preu mínim de 41 euros per acció. El 46% de l'accionariat d'Endesa, controlat en eixe moment entre Enel i Acciona, provoca que 2 d'abril de 2007, es produïxca l'acort que posa fi a l'intent d'OPA de l'elèctrica alemana.[26] E. ON retira la seua oferta d'adquisició pública sobre Endesa, a canvi d'obtindre actius de la companyia en varis països d'Europa i obtindre el control de Viesgo, la quinta elèctrica espanyola, que en eixe moment és propietat d'Enel. Per una atra part l'11 d'abril de 2007, Enel i Acciona llancen la OPA sobre l'accionariat d'Endesa, a 41,3 euros per acció, culminada el 5 d'octubre de 2007, en fer-se conjuntament en el 92% del capital d'Endesa.[27] Finalment en febrer de 2009, Acciona va vendre la seua participació del 25% en Endesa a Enel, convertint a la companyia estatal italiana, en titular d'entorn al 90% de l'accionariat.[28]

En novembre de 2014 Enel posa a la venda el 22% del capital de la companyia a través d'una OPV dirigida a inversor minoriste i inversor institucional. Despuix d'esta oferta pública de venda d'accions la seua presència en el capital social d'Endesa passa del 92,06% al 70,14%.[29]

Activitats

Endesa actua en diversos mercats majoristes d'electricitat europeus per a optimisar les seues posicions fòra del mercat ibèric, dispondre del suministrament necessari per a donar cobertura als contractes en els seus clients europeus i optimisar la gestió de la cartera de generació per mig de l'interconexió França-Espanya. Ademés, Endesa és un operador rellevant en el sector del gas natural i desenrolla atres servicis relacionats en l'energia.

Espanya i Portugal

La generació d'electricitat d'Endesa en Espanya i Portugal en 2025 va ser de 61.011 GWh[30]

A 31 de decembre de 2025, Endesa tenia un total de 9,59 millons de clients (punts de suministrament) en Espanya i Portugal. 3,389 millons en el mercat regulat i 6,201 millons en elliberalisat.[30]

Sobre gas natural, el volum total de gas comercialisat en l'eixercici de 2025 va ascendir a 62.547 GWh i el número de clients en el mercat convencional estava integrat per més d'1,699 millons de punts de suministrament.[30]

Distribuïdores més importants. Són les empreses que mantenen les rets de transport i distribució en cada zona:
i-distribució (Endesa)
i-DE (Iberdrola)
Unión Fenosa (Naturgy)
     Rets (EDP)
     Viesgo (Repsol)

En Espanya, despuix d'una denúncia de l'OCU en 2018, la CNMC obliga a les companyies elèctriques a operar en el mercat regulat baix un atre nom i un atre logo distint al del mercat lliure. D'esta manera, Endesa opera en el mercat regulat baix el nom d'Energia XXI. Sobre la distribució, els clients no elegixen la seua companyia elèctrica, sino que el manteniment de la ret ho realisa una determinada empresa en cada zona d'Espanya. i-distribució és la distribuïdora d'Endesa i manté la ret total o parcialment en 27 províncies espanyoles de dèu comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Balears, Canàries, Aragó, Extremadura, Castella i Lleó, Navarra, Comunitat Valenciana i Galícia. En total, 316 506 km en rets de distribució i transport i 131 090 GWh d'energia distribuïda en 2021.[30]

En 2022, Endesa va guanyar el concurs de transició de la central de carbó de Pego en Abrantes a un proyecte renovable (eòlic i solar). Eventualment contaria en la bateria més gran d'Europa, operant en una capacitat de fins a 365 Megavats d'energia solar i 264 Megavats d'energia eòlica. L'inversió totalisarà 600 millons d'euros.[31]

Enel Green Power Espanya

En juliol de 2016 Endesa compra a la seua matriu Enel el 60% d'Enel Green Power Espanya. La companyia es dedica a la producció d'energia renovable per mig de generadors eòlics, hidràulics, solars i de biomassa. A principis de 2020 gestiona casi 266 centrals d'orige renovable en una capacitat instalada de 6,55 GW. No obstant, a finals de 2020 Enel Green Power Espanya ha conseguit finalisar la construcció i conectar a la ret 389 MW. Esta capacitat es distribuïx en dotze nous proyectes (6 nous parcs solars fotovoltaics i 6 nous parcs eòlics). Estos últims proyectes estan repartits en les províncies d'Aragó, Andalusia, Extremadura, Castella-la Mancha i Balears, representant una producció anual de 911 GWh, evitant aixina una emissió a l'atmòsfera de més de 424 228 tonellades de CO2 a 1 any.[32]

A finals de 2021 Enel Green Power Espanya conta en 293 centrals de producció elèctrica renovable i una capacitat total de 8,9 GW.[33]

Centrals en Espanya

Carbó
Fuel-Gas/Diésel
Cicle combinat
Nuclear
Hidroelèctrica
Solar Eòlica
Central de cicle combinat de Sant Roque Central nuclear d'Ascó Unitat de producció hidroelèctrica Noroest Planta solar fotovoltaica de Totana Parc eòlic dels Arcs
Central tèrmica de Ponts de García Rodríguez

(tancada en 2020)

Central tèrmica de Maó Central tèrmica Besós V Central nuclear de Vandellós Unitat de producció hidroelèctrica Ebre-Pirineus Planta solar fotovoltaica de Coriscada Parcs eòlic de Paradela
Central tèrmica Compostilla II

(tancada en 2020)

Central tèrmica d'Eivissa Central tèrmica Cristóbal Colón Central nuclear Santa María de Garoña

(tancada en 2013)

Unitat de producció hidroelèctrica Sur Planta solar fotovoltaica Valdecaballeros Euder Parcs eòlic de Serra dones Penes
Central tèrmica Llitoral d'Almeria

(tancada en 2020)

Central tèrmica de Jinámar Central tèrmica de Sò Reus Central nuclear d'Almaraz Central hidroelèctrica El Carpio Planta solar fotovoltaica Valdecaballeros Ingenostrum Parc eòlic El Camp
Central tèrmica d'Andorra

(tancada en 2020)

Central tèrmica de Barranc de Tirajana Central tèrmica de Cas Tresorer Central nuclear de Trillo Central hidroelèctrica d'Iznajar Planta solar fotovoltaica dels Barris Planta eòlica L'Estanca
Central tèrmica de Caletillas Central tèrmica de Cicle combinat d'As Pontes Central hidroelèctrica de Guillena Planta solar fotovoltaica Aznalcóllar Parc eòlic Loma Grossa
Central tèrmica de Granadilla Central hidroelèctrica Mengibar Planta solar fotovoltaica d'Alacant Parc eòlic Sant Dumenge de Lluna
Central tèrmica de Punta Gran Central hidroelèctrica La Rocha Planta solar fotovoltaica Apicio Parc eòlic Reformat de Pena Ventosa
Central tèrmica El Palmar Central hidroelèctrica Sant Augusto Planta solar fotovoltaica Augusto Planta eòlica de Campoliva I
Central tèrmica de Plans Blancs Central hidroelèctrica molí de Dalt- Peralejos Planta solar fotovoltaica Les Corchas Planta eòlica de Serra La La Costera I
Central tèrmica Els Guinchos Central hidroelèctrica Quereño Planta solar fotovoltaica Els Tarongers Parc eòlic de Motilla del Palancar
Central diésel de Mella Central hidroelèctrica de Flix Planta solar fotovoltaica CF Alacant Parc eòlic de Muniesa
Central diésel de Ceuta Central hidroelèctrica de Susqueda Planta solar fotovoltaica Tajo de l'Encantada Parc eòlic de Fuendetodos
Central tèrmica de les Salines Central hidroelèctrica de Camarasa Planta solar fotovoltaica La Vega I i II Planta eòlica dels Forques
Central hidroelèctrica d'Anllo Planta solar Farda Parc eòlic Acampe
Central hidroelèctrica d'Arroibar Planta solar Beturia Parc eòlic Ágreda
Central hidroelèctrica de Castadón-Hervedoiro Planta solar Cincinato Parc eòlic Aguillón
Central hidroelèctrica de Castro Planta solar Doblón Parc eòlic Aldeavieja
Central hidroelèctrica de Fervenzas-Coiro Planta solar Don Quixot Parc eòlic Allueva
Central hidroelèctrica de Graus Planta solar Castelo Parc eòlic Alt de les Caselles I i II
Central hidroelèctrica d'Ízbor Planta solar Castiblanco Parc eòlic Barbanza
Central hidroelèctrica de la Castellana Planta solar Hernán Cortés Parc eòlic Serra del Tallat i Ampliació
Central hidroelèctrica de Mandeo-Zarzo Planta solar Navalvillar Parc eòlic Els Plans i Ampliació
Central hidroelèctrica de Molinaferrera-Cabrit Planta solar Bertobriga Parc eòlic Angosturas
Central hidroelèctrica de Moria Planta solar Porta Palmes Parc eòlic Aragó
Central hidroelèctrica de Pé dona Vinya Planta solar Sant Antonio Parc eòlic Belmonte
Central hidroelèctrica de Requeixo (As Chas) Planta solar Tico Parc eòlic Caldereros
Central hidroelèctrica de Rosarito Planta solar Torrepalma Parc eòlic Campoliva I i II
Central hidroelèctrica de Sant Joan de Mur Planta solar Veracruz Parc eòlic Cantiruela
Central hidroelèctrica de Viella Planta solar Zurbarán Parc eòlic Cañaseca
Central hidroelèctrica de Villameca Planta solar Sacaseta Parc eòlic Capelada I i II
Planta solar Biniatria Parc eòlic Careón
Planta solar Gorona del vent Parc eòlic Cogollos II
Parc eòlic Coriscada
Parc eòlic Corzán
Parc eòlic Couto Sant Sebastià
Parc eòlic Dehesa de Mallen
Parc eòlic Do Villán
Parc eòlic Eee
Parc eòlic El Port-Trinitat
Parc eòlic Feladoira-Vedat Tixido
Parc eòlic Farlan
Parc eòlic Farrapa
Parc eòlic Jagants
Parc eòlic Granujals
Parc eòlic La Molga II i III
Parc eòlic Lanchal
Parc eòlic Les Pardas
Parc eòlic Els Llances
Parc eòlic Madroñals
Parc eòlic Montargull
Parc eòlic Mont de les Navas
Parc eòlic Castelo
Parc eòlic Chan Do Tenon
Parc eòlic d'Enix
Parc eòlic d'Escolta + Sant

Just |-

Parc eòlic Leboreiro
Parc eòlic Els Barrancs
Parc eòlic Menaute
Parc eòlic Padul
Parc eòlic Tico
Parc eòlic Pena Revolta
Parc eòlic Penya Armada
Parc eòlic Penya del Gat
Parc eòlic Penya Forcada
Parc eòlic Penya II
Parc eòlic Pesur
Parc eòlic Picazo
Argent eòlic Europea
Parc eòlic Pousadoiro
Parc eòlic Primoral
Parc eòlic Pucheruelo
Parc eòlic Sant Andrés
Parc eòlic Sant Francisco de Borja
Parc eòlic Sant Pedro Alarcon
Parc eòlic Saso Pla
Parc eòlic Serra La La Costera II
Parc eòlic Serra de la Verge
Parc eòlic Serra d'Oriche
Parc eòlic Serra del Madero I i II
Parc eòlic Serra Pelarda
Parc eòlic Touriñan
Parc eòlic Valdesamario
Parc eòlic Valdihuelo
Parc eòlic Viravento
Parc eòlic Arico I i II
Parc eòlic Barranc de Tirajana
Parc eòlic Cova Blanca
Parc eòlic Far Fuencaliente
Parc eòlic Finca Sant Antonio
Parc eòlic d'Epina
Parc eòlic de Garafía (Juan Adalid)
Parc eòlic Granadilla I i II
Parc eòlic Punta de Teno
Parc eòlic Santa Lucía

Iberoamèrica

Al començament dels anys 90, Endesa considerava d'interés preferent la seua presència en Argentina, pel potencial del país i l'oportunitat de les seues privatisacions; en Chile, com a plataforma de respal per a operacions en atres països, junt en empreses chilenes; i en Veneçuela, per l'abundància dels seus recursos energètics i per la seua proyecció cap a l'àrea del Carib, a on contava en la ventaja de l'experiència en l'explotació de sistemes elèctrics insulars. Endesa va aplegar a ser la major multinacional elèctrica privada d'Iberoamèrica, en activitats en Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú. En l'actualitat (2022) ya no té presència en el continent.

Administració

Consell d'administració

El consell d'administració d'Endesa està compost pels següents membres:«Consell d'Administració». endesa. com. Consultat el 12 de setembre de 2022.

Càrrec Denominació
President Juan Sánchez-Calero Guilarte
Vicepresident Flavio Cattaneo
Conseller Delegat Gianni Armani
Vocal Guillermo Alonso Olarra
Vocal Stefano d'Angelis
Vocal Gianni Vittorio Armani
Vocal Eugenia Bieto Caubet
Vocal Elisabetta Colacchia
Vocal Ignacio Garralda Ruíz de Velasco
Vocal Pilar González de Fruts
Vocal Francesca Gostinelli
Vocal Francisco de Lacerda
Vocal Michela Mossini
Vocal Cristina de Parias Falcó
Secretari Borja Acha Besga

Presidents

Estructura empresarial

Des de que la seua capital ixquera a bossa en 1998, forma part de l'Ibex 35 i posseïx l'identificador ELE.

Accionariat

Matriu Societat % de participació
Enel SPA Enel Iberia SL 70,101%[8]

Patrocinis deportius

Bàsquet

El deport que concentra els principals patrocinis d'Endesa és el bàsquet.[34] És el soci patrocinador principal de la Federació Espanyola de Bàsquet i de totes les seues seleccions nacionals des de 2012.[35] A nivell de competicions de clubs, és patrocinador principal i dona el nom «Lliga Endesa», a les dos lligues nacionals de màxima categoria: masculina des de 2011, i femenina des de 2019.[36][37][38]

Polèmiques

Oligopoli

En el sector elèctric espanyol únicament existixen cinc grans companyies, dominant tres d'elles el 90% del mercat, Endesa, Iberdrola i Naturgy, d'acort en un informe de la Comissió Nacional d'Energia (CNE). Segons les senyes d'Eurostat, Espanya és un dels països de l'Unió Europea en l'electricitat més cara.[39]

En 2011, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va impondre una multa de 61 millons d'euros a Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa (actual Naturgy), Hidroelèctrica del Cantàbric (actual EDP) i E. ON (actual EDP). Se'ls acusa d'haver pactat preus i atres condicions comercials, aixina com d'obstaculisar als usuaris la possibilitat de poder canviar-se d'empresa comercializadora, denegant l'accés a les senyes dels clients.

Contaminació

En 2021 va ser la segona empresa que va emetre més tonellades equivalents de CO2 en Espanya.[2]

La central tèrmica que Endesa té en Carboneras (Almeria), és el major foc de contaminació d'Andalusia. Este anàlisis s'ha realisat per l'Observatori de la Sostenibilitat, a partir de les emissions verificades entre 2006 i 2016, i incloses en el Registre Nacional de l'Emissions/RENADE que medix les emissions en producció d'energia, indústria del petròleu, cementeras, empreses ceràmiques i atres instalacions industrials.[40]

En 2019, Endesa solicita l'autorisació per a la desconexió de la central de Carboneras procedint a la seua desconexió en decembre de 2021 despuix de rebre l'autorisació per part del Govern Espanyol.[41]

Portes giratòries

Des de numerosos àmbits, inclosa l'oposició política, s'han alçat veus contra el fet de que en les empreses elèctriques espanyoles acaben com a directius numerosos polítics que haurien favorit a estes empreses des dels seus antics càrrecs («portes giratòries»). Esta situació va ser, entre uns atres, denunciada pel secretari general de Podem, Pablo Iglésies Turrión, encara que, pocs mesos despuix, un assessor pròxim al citat partit va terminar en el consell d'administració d'eixa mateixa elèctrica.[42]

Beneficis caiguts del cel

Pel sistema marginalista del mercat majoriste de l'electricitat en Espanya, es venen les energies més barates de produir al preu de les més cares. Les elèctriques conseguixen, per tant, uns màrgens de benefici desproporcionados. Es coneixen com windfall profits, beneficis caiguts del cel. Joan Baldoví, diputat de Compromís per la província de Valéncia en el Congrés dels Diputats, va botar a l'escena mediàtica criticant que "paguem un bocata de calamars a preu de caviar iraní" i va afegir que "cal acabar d'una volta en esta clavada. Cal fer auditories per a saber lo que costa la llum i pagar per lo que val realment".[43]

El 13 de setembre de 2021, el govern presidit per Pedro Sánchez, del Partit Socialiste Obrer Espanyol i Podem, va anunciar que retallaria estos beneficis per a atenuar la pujada del preu de la llum ocasionada per la pujada històrica dels preus del gas.[44] La patronal del sector de l'energia núclear va respondre amenaçant en el tancament anticipat de les centrals nuclears.[45] El decret per a realisar la retallada va ser aprovada en el Congrés dels Diputats el 15 d'octubre de 2021. PNV, Junts i PDeCAT es varen abstindre. PP, Vox i Ciutadans varen votar en contra.[46]

Vore també

Referències

  1. ↑ Error: es necessita omplir el camp títul.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Descarbonización 2022». Observatori de Sostenibilitat (1 d'octubre de 2022). Consultat el 6 de novembre de 2022.
  3. ↑ «Endesa anuncia que abandonarà el negoci del gas abans de 2040, per a quan alvança la plena descarbonización» (24 de novembre de 2021). Consultat el 6 de novembre de 2022.
  4. ↑ Endesa condena al tancament a les seues centrals de carbó nacional cincodias. elpais. com
  5. ↑ IGME, 1991, p. 28.
  6. ↑ «Història d'Endesa». endesa. com. Consultat el 2022-08-08.
  7. ↑ Sánchez Ojanguren, Abril de 1982, p. 23.
  8. ↑ 8,0 8,1 Enel notifica una participació del 70,14% d'Endesa despuix del tancament de la OPV
  9. ↑ «Endesa crea una filial per a accelerar la transició energètica» (en es). La Vanguardia (2020-09-28). Consultat el 2020-12-30.
  10. ↑ Press, Europa (2020-05-13). «Endesa manté pla d'alcançar els 2000 punts de recarrega de coche elèctric en 2020, a pesar del Covid-19». www. europapress. es. Consultat el 2020-12-30.
  11. ↑ Endesa en la seua història
  12. ↑ Compostilla en juny de 2020 «acabarà en la poca mineria que queda» abc. és
  13. ↑ «Els particulars pagaran per acció 3.372 pessetes en la OPV d'Endesa», El País, 1998-06-08. Consultat el 2021-09-16 (en es).
  14. ↑ Enel compra a Acciona el 25% d'Endesa i pren el control de la companyia.
  15. ↑ «Història d'Endesa». Archivat des de l'original, el 12 d'agost de 2014. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  16. ↑ Endesa designa conseller i vicepresident a Francesco Starace en substitució de Fulvio Conti
  17. ↑ d'Endesa aprova hui la venda d'actius en Llatinoamèrica i el divident de 14 605 millons
  18. ↑ Endesa fixa en 13,5 euros el preu del seu OPV
  19. ↑ https://graffica.info/el-nuevo-logotipo-de-endesa-cargado-de-energia-y-movimiento/
  20. ↑ https://www.lavanguardia.com/economia/20160727/403511377372/endesa-compra-enel-green-power-espana.html
  21. ↑ Huete, Juliol (2018-11-19). «Endesa X: "el pla definitiu" per a impulsar la movilitat elèctrica en Espanya - innovació en espanyol» (en es). innovaspain. Consultat el 2020-12-30.
  22. ↑ https://www.europapress.es/economia/noticia-consejo-endesa-aprueba-nombramiento-sanchez-calero-nuevo-presidente-20190412152828.html
  23. ↑ Natural sobre Endesa. El Món
  24. ↑ llança una oferta per Endesa que supera en un 29% la de Gas Natural
  25. ↑ Enel resucita la batalla per Endesa en la compra en el mercat del 10% de l'elèctrica espanyola elmundo. és
  26. ↑ Enel i Acciona per a retirar la seua opa elmundo. és
  27. ↑ Enel i Acciona culminen la seua opa a Endesa elmundo. és
  28. ↑ Enel pren el control d'Endesa elpais. com
  29. ↑ «Endesa fixa 13,5 euros per acció el preu de la OPV», La Veu de Galícia, 21/11/2014. Consultat el 10/2/2023.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 «Endesa en Sifres - 2025». endesa. com. Consultat el 2026-03-25.
  31. ↑ «Pego, l'antiga central tèrmica que mostra el camí cap a la transició energètica justa». L'Economiste. Consultat el 23 d'agost de 2022.
  32. ↑ «Endesa conecta 389 MW de renovables en 2020, distribuïts en 12 parcs eòlics i solars». El Periódico de l'Energia.
  33. ↑ «Sifres Enel Green Power en Espanya». Consultat el 2022-11-08.
  34. ↑ «Endesa i el bàsquet espanyol» (en es). endesabasketlover. com (2024-06-01).
  35. ↑ «Endesa i la FEB renoven el seu acort de colaboració per tres temporades més» (en es). feb. és (2015-05-08).
  36. ↑ «Endesa renova per dos temporades com a patrocinador principal de la Lliga Femenina Endesa» (en es). feb. és (2022-04-22).
  37. ↑ . acb. com (2024-04-18).
  38. ↑ «El patrocini 360º de més duració i èxit del deport espanyol» (en es). endesa. com (2024-04-18).
  39. ↑ «Electricity price statistics - Statistics Explained». ec. europa. eu. Consultat el 2021-01-08.
  40. ↑ Informe de l'Observatori de la Sostenibilitat (2016) "Empreses més contaminants d'Andalusia"
  41. ↑ «Adeu a la central tèrmica de Carboneras», Diari d'Almeria, 2021-12-16. Consultat el 2022-11-08.
  42. ↑ elEconomista. és. «Enagás ficha de conseller a un assessor de Podem que va firmar un manifest contra el gas - elEconomista. és» (en es). www. eleconomista. es. Consultat el 2021-12-13.
  43. ↑ «La dura crítica de Baldoví a les elèctriques pel preu de la llum: "Paguem un bocata de calamars a preu de caviar iraní"». laSexta (22 de juliol de 2021).
  44. ↑ «Sánchez confiscarà els beneficis extraordinaris de les energètiques per a topar el gas». ABC.
  45. ↑ «La patronal nuclear amenaça en el tancament de la producció davant les mides del Governe». El Confidencial.
  46. ↑ «El Congrés aprova la retallada de beneficis a les elèctriques per a rebaixar la factura de la llum un 22%». Antena 3.

Bibliografia

Enllaços externs