Anar al contingut

Central nuclear de Vandellós

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Central nuclear de Vandellós

La central nuclear de Vandellós és una central nuclear espanyola situada en el terme municipal de Vandellós i Hospitalet de l'Infant, Tarragona. Inicialment constava de dos grups: Vandellós I i Vandellós II, dels quals el primer va ser clausurat en 1989 despuix de sofrir un accident i es troba en procés de desmantellament.

A finals dels anys 1970 es va proyectar la construcció d'un tercer reactor, Vandellós III, participat per Enher (58 %), HECSA (30 %), FECSA (8 %) i EDF (4 %),[1] pero finalment el proyecte es va desestimar per la moratòria nuclear decretada en 1984.

De la mateixa manera que la central nuclear d'Ascó, Vandellós està gestionada per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós, que està participada per Endesa i Iberdrola.[2]

Vandellós I

Central nuclear de Vandellós vista des del Delta de l'Ebre, any 1987

Vandellós I aportava 480 MW de potència, conectats a la ret elèctrica el 6 de març de 1972.[3] Constava d'un reactor de tipo GCR (grafit-urani natural) i refrigerada per gas, l'únic d'este tipo construït en Espanya.[4] Era propietat de la companyia Hispà-Francesa d'Energia Nuclear, S. A. (HIFRENSA), un consorci creat per EDF (25 %), FECSA (23 %), Enher (23 %), HECSA (23 %) i Forces del Segre (6 %). Durant els seus 17 anys d'activitat va generar un total de 55 647 GWh.[3]

Incident i desmantellament

AP

Erro al crear miniatura:
Vandellós I. En l'image pot vore's el caixó que aïlla els restants de la central nuclear de Vandellós I de l'exterior despuix del seu incident i desmantellament. El color blau del caixó és per a integrar-ho millor en l'entorn. Image de l'any 2013

El 19 d'octubre de 1989 es va declarar un incendi en la zona de turbines, calificat a posteriori com a incident de nivell 3 en l'escala INES («incident important»), és dir, no va provocar emissió de radioactividad a l'exterior. L'elevat cost de les mides exigides per l'organisme regulador espanyol (CSN) per a corregir les irregularitats detectades va fer que l'empresa explotadora decidira el seu tancament definitiu. En l'actualitat la central es troba parcialment desmantellada, trobant-se en la denominada fase 2. Durant la primera fase (1991-1997), es va realisar la descàrrega del reactor i l'evacuació de combustible gastat, l'acondicionament dels residus d'operació i l'extracció i preacondicionamiento dels residus depositats en les siges de grafit. Ademés, es varen realisar alguns desmontages convencionals com els d'els depòsits de CO2 i els grups turboalternadores principals.[3]

La segona fase es desenrolla ya únicament baix l'autoritat d'Enresa, que ha passat a ser la propietària de les instalacions. En esta segona fase, es varen desmantellar totes les estructures, sistemes i components llevat el caixó del reactor, lliberant la major part de l'emplaçament i mantenint el restant com a zona reglamentada, en el caixó del reactor confinat i cobert per una estructura de protecció de ras de nova construcció. El caixó del reactor, que és ara l'única estructura que queda en peu, i que inclou el reactor, ya descarregat, junt a les seues estructures internes i sistemes de control varen ser preparats per a passar a un estat d'espera i decaiguda denominada fase de latencia. Este procés durarà 25 anys. La fase de latencia va escomençar en 2003, per lo que en 2028 es procedirà en eixecutar el nivell 3, que consistix en el desmantellament del caixó del reactor per a lliberar totalment l'emplaçament. Durant el periodo de latencia el caixó permaneixerà tancat en un revestiment, realisat en acer galvanizado, que queda separat 1,5 metros del caixó, arranca en la cota +16 i s'eleva 6 metros per damunt de la llosa del caixó, en la cota +63, en a on s'ha colocat una coberta. El pes d'esta estructura és de 350 tonelladas i està dissenyada per a aguantar raches de vents a més de 200 km/h i precipitacions de 140 l/m².

Vandellós II

Vandellós II, 2013
Erro al crear miniatura:
Vista dels reactors nuclears Vandellós I (esquerra) i Vandellós II (dreta). Image de 2013

Començada a construir en 1981 per la constructora Copisa, va alcançar la seua operatividad comercial en 1988. És una central del tipo PWR (reactor d'aigua llaugera presurizada). Potència tèrmica 2912 MWt, potència elèctrica 1087 MWe. Inicialment es repartien la propietat entre Enher (54 %), HECSA (28 %), Forces del Segre (10 %) i FECSA (5 %). En 1988 Hidrola va adquirir la participació d'HECSA;[5] per una atra part, FECSA va absorbir a Forces del Segre i, posteriorment, va ser absorbida per Endesa, junt a Enher. Despuix d'estos canvis, actualment la propietat és compartida, sent un 72 % d'Endesa i un 28 % d'Iberdrola.

Incidents

L'1 de juny de 2007 els problemes de corrosió detectats (agost de 2004) en el sistema de refrigeració[6] de Vandellós II varen ser classificats com a incident de nivell 2 en l'escala INES. Per això en agost de 2006 la central va ser sancionada en 1,6 millons d'euros. A raïl de l'incident Endesa i Iberdrola, propietàries de l'instalació, varen iniciar les obres d'un sistema alternatiu de refrigeració, en aigua dolça.[7][8]

El 24 d'agost de 2008 es va produir un incendi (que va durar menys de 2 hores) en l'edifici de turbines per un fallo en l'interruptor de generació del turboalternador a les 8:49, que va produir la parada automàtica del reactor i per tant la seua desconexió de la ret.

L'incident no va tindre cap conseqüència radiològica i els sistemes de seguritat varen actuar correctament segons el seu disseny, per lo que el succés es categoriza com a nivell 0 en l'escala INES. Degut a que l'incendi va durar més de 10 minuts es va activar la prealerta d'emergència del Pla d'Emergència Interior (PEI) activant-se per lo tant el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) en situació 0.[9]

El 2 de març de 2018 es va iniciar una parada no programada del reactor per a accedir al recint de contenció i localisar l'orige d'un goteig d'aigua en la zona del llaç A del sistema de refrigeració del reactor. Esta mida ha segut presa per a descartar que corresponga en una fuga en la barrera de pressió (conjunt de tots els components somesos a la pressió del reactor i que formen part del seu sistema de refrigeració o que estan conectats a ell).[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]».
  2. ↑ ANAV: Senyes tècniques.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Memòria del desmantellament. 1998-2003 Central Nuclear Vandellós I». Enresa. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2013. Consultat el 1 de decembre de 2012.
  4. ↑ «Informació sobre Vandellós I». CSN. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2007.
  5. ↑ «[2]».
  6. ↑ [3] Artícul titulat El personal de Vandellòs va alertar durant anys dels problemes de corrosió de les canonades publicat en el periòdic espanyol El País el 10 de maig de 2005
  7. ↑ [4] Artícul titulat Vandellòs busca la seua redenció publicat pel periòdic espanyol El País el 14 de novembre de 2005
  8. ↑ Seridom Proyectes Significatius
  9. ↑ Nota informativa del CSN sobre l'incendi en Vandellós II.
  10. ↑ [enllaç trencat]