Moratòria nuclear
Es denomina moratòria nuclear a la suspensió temporal del desenroll de polítiques de construcció i posada en marcha de centrals energètiques de fissió atòmica (centrals nuclears).
En les décades dels 70 i 80 de el XX, a raïl d'alguns accidents en diverses centrals d'Estats Units i atres països, un sector de la comunitat científica i l'incipient moviment ecologiste varen començar a defendre que les activitats que implicaven la fissió atòmica suponien un risc per a la població i el mig ambient en general, pels riscs de fugues radioactivas o la complexa gestió dels residus.
Açò va dur a varis governs a plantejar-se la detenció, i a voltes la finalisació, dels programes nuclears en curs. A la parada temporal dels programes se li va denominar en Espanya moratòria nuclear, ya que no implicava el tancament d'instalacions actives, sino únicament la paralisació sine die de noves construccions. Esta moratòria va finalisar en 1997, pero la construcció de noves centrals nuclears requerix l'aprovació prèvia del Govern en Consell de Ministres, per lo que seguix sent una decisió política.
Per esta moratòria, en Espanya la factura elèctrica va incloure entre 1996 i 2015 un cànon o sobrecarregue per a les grans companyies elèctriques en compensació per les enormes despeses que varen realisar per a escomençar a construir centrals nuclears que després no es varen terminar de construir en rescindir l'Estat els permissos de manera unilateral. L'import total va ascendir a 5717 millons d'euros.
Història
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Energia nuclear en Espanya.
A partir de 1950 es produïx en Espanya un gran interés en l'energia nuclear en que en la década de 1960 dona lloc a la llei d'energia nuclear i a la primera central d'este tipo en Zorita. A esta li varen seguir Garoña, Vandellós I, Ascó, etc., propietats totes elles de les grans elèctriques del país (Unión Fenosa, Iberdrola i Endesa).
Despuix de l'arribada del PSOE al poder, en 1982, es varen suspendre els ambiciosos programes d'energia nuclear ya que la pressió social havia fet incloure esta suspensió en el programa electoral d'eixe partit, entre uns atres. Des de 1983-1984[1] es va escomençar a realisar la reestructuració dels proyectes nuclears, es paralisen les obres de tres noves centrals nuclears que ya s'estaven construint (Lemóniz en Viscaya, Sayago en Zamora i Valdecaballeros en Badajoz). En 1991, es paralisen, sent posteriorment suspeses, les obres de 7 reactors nuclears proyectats (Lemóniz I i II, Valdecaballeros I i II, Trillo II , Regodola I i Sayago I). Les pèrdues alcançarien els 729 000 millons de pessetas (4359 millons d'euros[2]) donades les tremendes inversions que havien tingut que realisar les elèctriques, i que ara no podrien recuperar en haver-se anulat els permissos. La moratòria es va consolidar finalment en 1994 en la Llei d'Ordenació del Sistema Elèctric (Llei 40/1994, de 30 de decembre[3])
Per a compensar-les, l'Estat espanyol va aprovar en 1996, una disposició que permet a les companyies elèctriques cobrar un percentage per a recuperar les inversions que va permetre el govern iniciar i posteriorment va detindre (340 054 millons de pessetes per a la central nuclear de Valdecaballeros, 378 238 millons de pessetes per a la central nuclear de Lemóniz i 11.017 millons de pessetes per a l'unitat II de la central nuclear de Trillo.). Este percentage és d'un 0,02 % sobre la cantitat total a facturar abans d'imposts.[4] El determini durant el que eixa moratòria deu permetre recuperar les inversions realisades és de 25 anys a partir de 1995 (açò és, fins a l'any 2020).[5] La normativa de la moratòria nuclear contemplava la possibilitat de que les centrals paralisades cediren el dret de compensació a tercers, creant el Fondo de Titulació d'Actius resultants de la Moratòria Nuclear el 4 de juliol de 1996,[2] de modo que les empreses afectades varen poder rebre d'una sola volta la compensació i sanear aixina en els seus balanços el deute. Les condicions de dit fondo de compensació han anat canviant a lo llarc del temps, sofrint inclús una reestructuració en 2006.[6]
Per la disminució dels tipos d'interés i al fort aument de la demanda elèctrica, en 2006 es modifiquen els criteris de la moratòria, en amortisar-se més ràpidament de lo previst el deute contret. Per això es va disminuir el percentage pagat en la factura elèctrica, passant d'un 1,72 % a un 0,33 %, disminuint a la seua volta el determini d'amortisació fins a l'any 2015, terminant de pagar-se finalment el 26 d'octubre de 2015.[7]
Les companyies afectades varen ser: Iberdrola (propietària de Lemóniz i del 48 % de Valdecaballeros) compensada en 3256 millons d'euros, Sevillana (propietària del 52 % de Valdecaballeros) compensada en 1060 millons d'euros, Unión Fenosa (propietària del 64 % de Trillo II) compensada en 42,17 millons d'euros i Endesa (propietària del 36 % de Trillo II) compensada en 24,05 millons d'euros. De modo que en percebre d'una sola volta l'import de compensació gràcies a la creació del Fondo de Titulización d'Actius resultants de la Moratòria Nuclear, varen conseguir liquidar els seus deutes i enfortir-se financerament.[2] L'adquisició dels drets per part del fondo es va finançar per mig de l'emissió d'abonaments (1292 millons d'euros) i la subscripció de dos préstams (A i B per valor de 1935 millons d'euros i 1069 millons d'euros respectivament). <timeline> Colors=
aneu:lightgrey value:gray(0.9) aneu:darkgrey value:gray(0.8) aneu:sfondo value:rgb(1,1,1) aneu:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:700 height:403 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:5000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:50 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1995 text:1995 bar:1996 text:1996 bar:1997 text:1997 bar:1998 text:1998 bar:1999 text:1999 bar:2000 text:2000 bar:2001 text:2001 bar:2002 text:2002 bar:2003 text:2003 bar:2004 text:2004 bar:2005 text:2005 bar:2006 text:2006 bar:2007 text:2007
bar:2008 text:2009
bar:2009 text:2009 bar:2010 text:2010 bar:2011 text:2011 bar:2012 text:2012 bar:2013 text:2013 bar:2014 text:2014 bar:2015 text:2015
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1995 from: 0 till:4359.66 bar:1996 from: 0 till:4211.82 bar:1997 from: 0 till:3998.50 bar:1998 from: 0 till:3736.53 bar:1999 from: 0 till:3404.30 bar:2000 from: 0 till:3083.78 bar:2001 from: 0 till:2752.64 bar:2002 from: 0 till:2327.13 bar:2003 from: 0 till:1854.53 bar:2004 from: 0 till:1342.63 bar:2005 from: 0 till:783.44 bar:2006 from: 0 till:512.85 bar:2007 from: 0 till:504.51 bar:2008 from: 0 till:504.51 bar:2009 from: 0 till:504.51 bar:2010 from: 0 till:423.67 bar:2011 from: 0 till:366.87 bar:2012 from: 0 till:317.18 bar:2013 from: 0 till:250.50 bar:2014 from: 0 till:184.16 bar:2015 from: 0 till:0.0
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text:Senyes preses de CNMC
</timeline>
Possibles causes
[editar | editar còdic]Existixen bàsicament dos interpretacions sobre les causes de la moratòria nuclear.
La primera posa l'émfasis en els moviments ecologistes, que en aquella época tenien una fortalea creixent i eren marcadament antinuclears despuix de l'accident de Three Mile Island[8] i més encara despuix de Chernóbil (aun cuando cal tindre en conte que este accident va ser posterior a la moratòria). En Espanya, les preocupacions ecologistes varen quedar empañadas per actuacions terroristes, aplegant ETA a alegar en l'assessinat de José María Ryan, ingenier cap de la Central nuclear de Lemóniz en maig de 1982, supostes motivacions ecologistes. En octubre d'eixe mateix any el PSOE gana les eleccions generals, havent inclós en el seu programa la llimitació de l'energia nuclear. En 1984 revisa el Pla Elèctric Nacional, llimitant la construcció de noves centrals a 4 i paralisant atres 5, i en decembre de 1994 es paralisa definitivament, deixant en el balanç de les empreses una inversió convertida en improductiva per eixa decisió política, de 729.000 millons de pessetes. El govern va decidir tornar eixa inversió a les empreses per mig de l'afectació a eixe fi d'un percentage de la facturació per venda d'energia als usuaris.[9]
En paraules posteriors del president que va impondre la moratòria en Espanya, Felipe González, esta es va produir per "dos raons: la seguritat i l'agobi i sobrerresponsabilidad" que suponia l'impossibilitat d'eliminar els residus radiactius.[10] Circumstàncies que, segons va alegar, haurien canviat en 2006, la qual cosa explicaria el seu canvi de posició sobre l'energia nuclear.
Una atra interpretació de la moratòria nuclear, que d'una forma o una atra es va donar en casi tot lo món, apunta a causes purament econòmiques, derivades de la crisis del petròleu de 1973.[11]
Segons David Bodansky, els encàrrecs en EE. UU. varen passar de 129 en el periodo de 1971 a 1974 a 13 en el periodo 1975-1978.[12] En Estats Units no va existir una moratòria nuclear i Three Mile Island va succeir un any despuix del paró en Estats Units.
Els defensors d'esta opinió senyalen dos motius principals:
- A la crisis del petròleu de 1973, li varen seguir fortes tensions inflacionarias, que varen acabar derivant en fortes pujades dels tipos d'interés quan Paul Volcker va aplegar a la presidència de la FED en 1979.[13] Açò va supondre que els costs per a la construcció de noves centrals foren inabordables, aixina com la cancelació de molts proyectes existents.
- Ademés el mateix efecte va produir una contenció del consum elèctric en Estats Units respecte a les previsions. Es va passar d'un aument mig anual del 9 % entre 1900 a 1973, a un aument anual mig del 2.5 % des de 1974.[14]
En Espanya un dels defensors d'esta teoria és el per llavors diputat socialiste en el Parlament Vasc i posteriorment Ministre d'Indústria i Energia en 1993 Juan Manuel Eguiagaray, que aplega a dir que la moratòria nuclear va ser tant una compensació per les construccions paralisades, com un rescat financer de les companyies elèctriques:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Club Espanyol de l'Energia - Quaderns d'Energia Nº 21 (Pag. 39 de el PDF)».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Càlcul de la anualidad de 2014 i de l'import pendent de compensació a 31 de decembre de 2014». Acort pel que s'aprova el càlcul dels imports pendents de compensació relatius a la moratòria nuclear. CNMC. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2016. Consultat el 2 de setembre de 2016.
- ↑ «Llei d'ordenació del Sistema Elèctric Nacional». BOE. Consultat el 2 de setembre de 2016.
- ↑ «Tarifa aplicada en el R.D. 1634/2006 (Anex I)».
- ↑ «Llei 54/1997 de 27 de novembre del sector elèctric.».
- ↑ «El pagament de compensació per la moratòria nuclear termina en 2015». CNMC blog. Consultat el 2 de setembre de 2016.
- ↑ «Tarifa elèctrica i Moratòria Nuclear. Confederació de Consumidors i Usuaris CECU.». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2009. Consultat el 30 de juny de 2009.
- ↑ «Sèt nous reactors en EE UU.Artícul en El País.».
- ↑ «Moratòria Nuclear - Una miqueta d'història i informació. Un món tècnic.». Archivat des d'el original, el 18 de març de 2009.
- ↑ «Felipe González propon revisar la moratòria nuclear en Espanya. Artícul en El País.».
- ↑ «Renaixença nuclear: un part en fórceps. Artícul d'opinió en El País de Marcel Coderch».
- ↑ David Bodansky. "Nuclear Energy - Principles, Practices, and Prospects"
- ↑ «Paul Volcker, l'home que murmurava a l'inflació».
- ↑ «Teaching About Values and Engineering: The American Electric Utility Industry as a Case Study (Inglés)». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2009. Consultat el 9 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moratoria nuclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.