Caviar

Es diu caviar[1] a les huevas del peix esturión (espècie originària dels rius i llac de l'est d'Europa i el centre d'Àsia), semiconservadas en sal o conservant, que servix com a aliment.
De les vinticinc varietats existents de esturión, les tres més conegudes es capturaven en mar Càspia:[2] beluga, sevruga i esturión rus o osiotr (el seu caviar es denomina osetrá, és dir, genitiu en rus de osiotr), i en cada una de les zones autòctones de cada espècie es capturaven de forma local.
L'alt preu del caviar és un reflex de la rarea o escassa disponibilitat del esturión, ya que és un animal en perille d'extinció (CITES 1997). També existixen succedàneus fets en hueva d'atres peixos (com lumpo, abadejo, salmón o mújol). Tots ells es consideren una exquisitez culinària.
Característiques

Tradicionalment, el millor caviar és el del esturión que es peixcava en el mar Càspia en Azerbaiyan, Iran i Rússia, des dels anys 90 la producció de caviar es va ser traslladant a piscifactoría tant en Europa, com Estats Units i Àsia. Els majors preus es paguen pel caviar de les varietats beluga, osetra i sevruga (el caviar de beluga es referix a l'esturión beluga i no a la beluga, una varietat de cetáceo que no té res a vore en el caviar).
Per factors com sobrepesca i polució, el número de esturiones s'ha reduït considerablement, per lo que una atra opció o succedàneu comú és la hueva del salmón, també cridat caviar roig en determinats països.
La nomenclatura "Caviar" està regulada en la "Norma per al caviar de esturión", dins de les Normes Internacionals dels Aliments (CODEX ALIMENTARIUS).
Com a resposta al problema anterior i a la creixent demanda, des de fa varis anys es ve desenrollant la piscicultura de l'esturión[3].[1]
La forma de produir-ho en captiveri consistix en criar els esturiones en vivers; quan alcancen l'edat fèrtil es inseminan artificialment i, aplegat el moment, s'extrau la hueva, es netegen, es salen i casi immediatament es envasen, sense que hi haja cap atre procés, ya que afectaria negativament a la calitat del producte. Hui en dia no solament es consumix un caviar de calitat que siga originari d'Iran o de països que linden en el mar Càspia, sino que també es produïx en Espanya, en piscifactoría, dels pocs i el primer en obtindre certificació ecològica, un caviar d'altíssima calitat de esturión de la varietat Acipenser naccarii, en Riofrío, en Granada. Ademés també s'envasen succedàneus de caviar de gran calitat en la costa rumana del mar Negra, Estats Units, Argentina, França, Colòmbia, Uruguay, Israel i Espanya. Actualment està sorgint un cert consum d'atres productes que s'assemblen lejanamente al caviar en la seua apariència, com per eixemple els huevecillos de caragol. En Espanya existix una indústria d'este producte en un gran potencial d'extensió.
Història del caviar
Els perses varen ser el primer poble que va consumir caviar de manera regular. En anterioritat només es consumia la carn del esturión, i no el seu huevas. Els perses tenien la creència de que el caviar potenciava la força i resistència física. Els romans inclús varen aplegar a atribuir al caviar qualitats curativas. Existix una menció al consum del caviar en el Quixot de Miguel de Cervantes. En el capítul LIV es llig:
Durant l'Edat Mija, en Rússia, el consum de caviar era alguna cosa propi de les classes més altes, els qui consumien caviar com a substitutiu de la carn en els dies d'abstinència i dejuni. És famosa aixina mateix l'anècdota ocorreguda en la recepció oferida per Luis XV de França a l'embaixador del sar Pedro el Gran. L'embaixador li va brindar al seu amfitrió com a present una caixa de caviar. Davant la sorpresa de tots, Luis XV ho va escopinyar. És irònic pensar cóm durant el XIX el caviar va ser al mateix temps un aliment habitual entre les taules més selectes de l'aristocràcia russa, i un aliment propi “de pobres” en EE. UU. Mentres els sars oferien caviar als seus comensals més distinguits, en Estats Units, primer productor llavors del món per les seues immenses captures en el riu Delaware, era consumit per les classes populars pel seu baix cost.
El caviar es va convertir en un element de distinció i bon gust en les taules pudientes d'Occident despuix de la Revolució russa de 1917. Això es va deure a l'emigració de gran part de l'aristocràcia russa al París dels alegres anys 1920. Peça fonamental varen ser els germans Petrossián, els qui varen aplegar a un acort en el Govern rus per a conseguir en exclusiva els drets d'exportació del caviar rus. Els germans Petrossián ho varen donar a conéixer en l'Exposició Universal de París de 1925 (varen tindre la precaució de colocar múltiples escupideras en previsió de rebuig).
Pero va anar el multimillonari Charles Ritz, fill de César Ritz, qui va consolidar el consum del caviar entre l'alta societat, en incloure caviar entre els plats preferits elaborats pels gourmet dels seus prestigiosos hotels.
Servici
Per a presentar el caviar s'ha de servir en un recipient fondo de cristal. Es coloca este en un atre recipient ple fins a la mitat de neu (gèl partit). El caviar s'adorna en berros i se servix enviant al mateix temps en un plat aparte rebanadas de pa anglés (millor encara que el pa moreno) untades en manteca llaugerament salada, trossos de llima i cebollino finamente picat.
Caviar de Kalix

El caviar de Kalix és una especialitat culinària sueca de l'archipèlac de la Baïa de Botnia (Kalix és una ciutat sueca de la Baïa de Botnia). Es tracta bàsicament de huevas de corégono blanc, pero la gran afluència en la mar de l'aigua dolça dels rius suecs ha transformat el sabor dels ous fent-los únics, per lo que la UE ha concedit al caviar de Kalix l'Indicació Geogràfica Protegida,[4] sent l'únic producte suec en esta distinció.
Se sol servir caviar de Kalix en els convits reals, i és comú en els convits del premi Nobel.[5]
El caviar de Kalix és específic de la part sueca de la Baïa de Botnia. Els rius de la Laponia sueca són grans i aboquen enormes cantitats d'aigua dolça en dita baïa, més de 40 millons de metros cúbics a l'any. En el costat finlandés de la baïa, l'entrada d'aigua dolça és baixa, el fondo és de pedra i poc profunt, aixina que no és una bona terra de desove de corégono blanc.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ lan Davidson, Tom Jaine, The Oxford companion to food, Oxford University Press, 2006, ISBN 0-19-280681-5, ISBN 978-0-19-280681-9, p. 150.
- ↑ «Granja de esturión (ru)».
- ↑ «Reglamento (CE) N o 510/2006 del Consejo "Kalix löjrom"». Comisión Europea. Consultat el 24 de agosto de 2010.
- ↑ whatthefood (2020-12-23). «El caviar de los Premios Nobel» (en es). whatthefood. Consultat el 2021-12-21.