Azugui

Azugui

Azugui, també Azougui o Azuggi (àrap آزوكي), va ser una ciutat de Mauritània noroccidental, situada en la Replanell de Adrar, al noroest de Nugar. En el sigle XI, va ser la base des de la que es va expandir l'Imperi almorávide, que va conquistar el territori que s'estenia entre l'Imperi de Ghana fins al sur de la península ibèrica.

Núcleu comercial transahariano

El croniste al-Bakri afirma que Yannu ibn Umar, un germà dels primers caudillos almorávides Yahya ibn Umar al-Lamtuni i Abu Bakr Ibn Umar, va fundar en el lloc una fortalea rodejada de vint mil palmeres; la població fixava la frontera entre les terres Lamtuna i Gudala. Estes eren tribus bereberes cenhegíes del desert i antics aliats: els Lamtuna varen formar el núcleu dels almorávides en acabant de que els Gudala abandonaren el moviment religiós. Prop de la localitat, en un lloc cridat Tabfarilla, els almorávides varen sofrir la seua primera derrota significativa: els gudala varen véncer a un eixèrcit almorávide lamtuna que havia aplegat de Azugui i varen matar al seu cap, Yahya ibn Umar, en 1056. Com a conseqüència, tant Azugui com el propenc camp de batalla varen devindre per als almorávides llocs de devoció. El croniste al-Zuhri, que va escriure en la década de 1150, va cridar a Azugui la «capital dels almorávides».

Al-Idrisi va indicar que Azugui era un de les fites principals de la ruta comercial transahariana que unia Marroc i Ghana («Quienquiera anar als països de Sila, Takrur i Ghana en les terres del Sudan, no pot evitar esta ciutat»). També senyala que els «guineanos» (provablement, els soninké) la cridaven Quqadam.

Se sap, pels petroglifos del sigle VII, que el poblament del lloc és inclús anterior al periodo cenhegí.

Es conserva part de la ciutadella i la necròpolis del teòlec almorávide al-Imam al-Hadrami.

Patrimoni mundial

El lloc es va incloure com a candidat en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco el 14 de juny de 2001, en la categoria cultural.