Gudala
Els gudala (o djuddala,[1] o djuddála[2] o godala) eren un clan nómada bereber migeval que va viure en la costa atlàntica de l'actual Mauritània i participava en minera i comerç de sal. Pertanyia a la confederació Sanhadja junt en atres grups bereberes com els lamtuna.[3]
Història
Se'ls relaciona en l'antiga tribu bereber dels getulos.[4][1]
Es considera que en un principi la zona d'assentament dels gudala era l'estuari del riu Senegal a on vivien de la peixca i de la captura de tortugues. Extreen sal prop de l'illa d'Awlil ( In-Wolalan) al nort de l'estuari i controlaven el comerç transahariano cap al sur de Marroc.[5]
En el curs de la campanya dels almorávides per a contrarrestar l'alçament de Siyilmasa en 1056, es va quebrar la confederació entre gudalas i lamtunas. Quan Yahya ibn Umar, el líder dels lamtunas, va alvançar cap al replanell d'Adrar, els gudala els varen atacar en la batalla de Tabfarilla, que va terminar en la derrota dels lamtunas i la mort del seu líder.[1]No obstant, temps despuix varis clans gudalas varen participar en els almorávides en les campanyes del Magreb.[6]
En el curs del XIV, els gudalas es trobaven en el sur de Saguia el Hamra. Més tart es varen traslladar de nou a Mauritània. Hui en dia casi han desaparegut i només queden chicotets grups.
Islamisació
El croniste al-Zhuri (XII) senyala que durant el regnat del califa Omeya Hishám ibn 'Abd al-Malik (724-743), va tindre lloc la conversió a l'islam del poble gudala, junt en atres membres de la confederació sanhaya, els massufas i els lamtunas.[7]
Entre l'any 1039 i 1048 va tindre lloc el primer contacte en el líder espiritual islàmic Ben Yasín, fundador de la corrent morabita i de la confederació almorávide. En estos primers anys Ben Yasín va intentar enfortir la fe musulmana dins dels clans i transmetre les seues reformes puritanas. Entre 1054 i 1058 la relació dels gudalas en Ben Yacín va terminar en un violent rebuig per part dels notables del grup que es varen negar a seguir les mides extremes que en matèria sobretot de castics per desviacions en la fe va instaurar el líder religiós. Només el respal dels caps lamtunas li va permetre a Ben Yacín permanéixer en el seu programa fins a 1059, quan va tindre lloc la seua mort.[8][9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cortés López, José Luis; Cortés Echevarría, Carmen (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, p. 106. ISBN 978-84-7295-210-2. Consultat el 2024-05-16.
- ↑ Fasi, Muhammad (1992). Història general d'Àfrica. III, Àfrica entre els sigles VII i XI, Madrit: Unesco, p. 142. OCLC 954704184. ISBN 9788430908981. Consultat el 15/05/2024.
- ↑ UNESCO General History of Africa, Vol. IV: Josef Ki-Zerbo, ed.: D. T. Niane, UNESCO, 1984, p.62 ISBN 9780520066991.
- ↑ Africanus, Leo; Brown, Robert; Pory, John: The History and Description of Africa: And of the Notable Things Therein Contained. Cambridge University Press, 2010, ISBN 978-1-108-01289-8, p. 366.
- ↑ Juan Vernet, Texts àraps de viages per l'atlàntic Consultat el 16 de març de 2020.
- ↑ Fasi, Muhammad (1992). Història general d'Àfrica. III, Àfrica entre els sigles VII i XI, Unesco, p. 359-360. ISBN 9788430908981.
- ↑ Fasi, Muhammad (1992). Història general d'Àfrica. III, Àfrica entre els sigles VII i XI, Unesco, p. 90. ISBN 9788430908981.
- ↑ Fasi, Muhammad (1992). Història general d'Àfrica. III, Àfrica entre els sigles VII i XI, Unesco, p. 356. ISBN 9788430908981.
- ↑ Shillington, Kevin (2005). Encyclopedia of African history (en anglés), Nova York: Fitzroy Dearborn, p. 1318. ISBN 9781849722209.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gudala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.