Replanell de Adrar
Adrar (en tifinagh: ⴰⴷⵔⴰⵔ, significa lliteralment montanya) és una replanell d'una regió natural i històrica, situada a uns 500 m s. n. m. en el desert del Sàhara, compresa dins dels llímits de l'actual Adrar en Mauritània.[1] Està formada per canons, deserts de roques i camps de dunes.
Adrar va estar densament poblada durant el Neolític. Molts jaciments arqueològics d'aquella época es conserven be gràcies a les condicions de aridez. Entre ells destaquen varis crómlechs i la ciutat d'Azougui, datada en les postrimetrías del Neolític. Actualment està escassament habitat. La majoria de la seua població es concentra en Nugar. Prop del seu extrem sur es localisa la ciutat d'Uadane, declarada Patrimoni de la Humanitat,[2] aixina com el singular accident geogràfic denominat Estructura de Richat.
Este territori va ser reclamat per Espanya a fins de el XIX despuix de que exploradors espanyols procedents del Riu d'Or firmaren tractats de protectorat en els xeics de la regió, no obstant com el repartiment fet en el Tractat de Berlín otorgava pràcticament tot el Sàhara a França, ya en 1900, la zona del Adrar hui mauritano estava baix l'àrea d'influència francesa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ham, Anthony (2010). Lonely Planet Africa (en anglés), Lonely Planet, pp. 430-431. ISBN 9781741049886.
- ↑ Ham, Anthony (2010). Lonely Planet Africa (en anglés), Lonely Planet, p. 437. ISBN 9781741049886.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta de Adrar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.