Ontinyent

Ontinyent
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38°49′20″N, 0°36′26″O
• Altitut:	359 m.
Superfície:	127 km2
Població:	35.946 hab. (INE 2021)
• Densitat:	278,700 hab./km²
Gentilici:	ontinyentí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46870
Festes majors:	3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians), 3er dilluns de novembre (fira) i la Concepció en decembre
Alcalde:	Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE
Pàgina web:	Web oficial de l'ajuntament

Ontinyent (en castellà Onteniente) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall d'Albaida de la Província de Valéncia.

Història

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.

Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Requena i Albert	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Requena i Albert	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa	PPCV BNV
2003 - 2007	Manuel Reguart Penadés	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Mª Lina Insa Rico	PPCV
2011 - 2015	Jorge Rodríguez Gramage	PSPV-PSOE Compromís
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000
13.564	14.689	18.787	23.685	28.123	29.511	31.343
2006	2007	2009	2010	2011	2013	2018
36.368	36.695	37.735	38.222	37.606	35.395	36.974

Monuments

Iglésia de Santa Maria

Ermita de Sant Esteve

• Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
• La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
• Palau de la Duquesa d'Almodòvar
• Cases Senyorials.
• Ermita de Sant Esteve.
• Ermita de Sant Josep del Pla.
• Ermita de Santa Ana
• Convent dels Pares Franciscans.
• Muralles de la ciutat.

Museus

• Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
• Museu Fester - (96 238 02 52).
• Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

Festes

La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.

Fills ilustres

• Jose Melchor Gomis: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, (Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
• Lluís Fullana i Mira: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
• Juan Carlos Ferrero: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
• Vicent Lluis Montés: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'Universitat de Valéncia. Te un carrer dedicat.
• María Carmen Crespo Roig: MM. Carmelita sierva de Deu.
• José Maria Ferrero Pastor : Mestre de Musica i compositor

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ontinyent.
• Ajuntament d'Ontinyent