Diferència entre les revisions de "Colòmbia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 125: Llínea 125:
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'[[Amerindis de Colòmbia|amerindis]] indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestiços (el 48%), blancs (el 30%), negres (el 10%), mulats (el 9%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Hui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant a Colòmbia és el [[catolicisme]] romà.  
+
La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'[[Amerindis de Colòmbia|amerindis]] indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestiços (el 48%), blancs (el 30%), negres (el 10%), mulats (el 9%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Hui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant en Colòmbia és el [[catolicisme]] romà.  
  
Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, despuix del [[Brasil]] i de [[Mèxic]]. El moviment de població rural a les àrees urbanes ha estat fort durant el [[segle XX]]. La població urbana va aumentar del 57% de la població total el [[1951]] a aproximadament el 74% cap al [[1994]]. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constituïxen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilómetro quadrat.
+
Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, despuix del [[Brasil]] i de [[Mèxic]]. El moviment de població rural en les àrees urbanes ha estat fort durant el [[sigle XX]]. La població urbana va aumentar del 57% de la població total el [[1951]] a aproximadament el 74% cap al [[1994]]. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constituïxen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilómetro quadrat.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 11:44 28 gin 2016

República de Colombia
Bandera de Colòmbia Escut de Colòmbia
Bandera Escut
Lema: Libertad y orden
himne nacional: Himno nacional de Colombia
 
Situació de Colòmbia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Bogotá
Escudo de Armas de Bogota.svg


n/d
Idioma oficial Espanyol
Forma de govern República presidencialista
Juan Manuel Santos
Germán Vargas Lleras
Independència
 •   Declarada

  Definida
de Espanya
20 de juliol de 1810
7d'agost de 1819
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 26º
1141748 km2
8.8 %
6004 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 28º
48422708 (2015)
n/d
PIB (nominal)
 • Total (2015)
 • PIB per càpita
Lloc 29º
US$ 427 139 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2015)
 • PIB per càpita
Lloc 28º
US$ 668 977 millons
n/d
IDH (2013) 0,711 (98º) – Alt[1]
Moneda Peso ($) (COP)
‎Gentilici colombià, -na
Fus horari UTC−5
Domini Internet .co
Prefix telefònic +57
Prefix radiofònic HJA-HKZ, 5JA-5KZ
Sigles país per a avions HK y HJ
Sigles país per a automòvils CO
Còdic ISO 170 / COL / CO
Membre de: UNASUR, ONU, Aliança del Pacífic, OEA, CA, FLAR, FIFA, Mercosur, UL, CIVETS, ABINIA, Oiea, BCIE, OEI, FAO, G-3, G-77, Grup de Riu, IADB, IBRD, ICAO, IFAD, CFI, IFRCS, OMS, OIT, FMI, IMO, Interpol, ISO, ITU, NAM, OPANAL, UNCTAD, Unesco, UNHCR, UNIT, UPU, WIPO, WMO, OMC OMT, AEC.

La República de Colòmbia és un estat d'Amèrica del Sur. La seua costa nort i nort-est és al mar Carib, llimita en Veneçuela a l'est, en Brasil al sur-est, en Perú i Equador al sur, i en Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.

Política

Colòmbia és una república en la que el poder eixecutiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt en el vicepresident pel vot popular per a un termine de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.

El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consistix en el Senat, de 102 escans, i la Cambra de Representants, de 166 escans. Els membres d'abdós cambres són decidits pel vot popular per servir en termines de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la década dels noranta.

Regions geogràfiques naturals i culturals de Colòmbia

Regions naturals de Colòmbia

Els departaments colombians estan agrupats en les següents regions geogràfiques naturals i culturals:

[2]

Subdivisió administrativa

Artícul principal → Departaments de Colòmbia.
Departaments de Colòmbia

Colòmbia se subdividix políticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(*), que depén administrativament del Departament de Cundinamarca (els números es corresponen en els del mapa):

Economia

Artícul principal → Economia de Colòmbia.

El Producte Interior Brut (PIB) de Colòmbia l'any 2006 es sifrava, més o menys, en els 371 billons de pesos, uns 190 mil millons de dólars. La distribució per activitats econòmiques consistia: 13,9% agricultura, 30,3% indústria i 55,8% servicis.

Durant l'any 1999, l'economia de Colòmbia va registrar el seu primer creiximent negatiu des de els anys trenta, trencant un récort de creiximent sostingut superior al d'atres economies de la regió.

Demografia

La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'amerindis indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestiços (el 48%), blancs (el 30%), negres (el 10%), mulats (el 9%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Hui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant en Colòmbia és el catolicisme romà.

Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, despuix del Brasil i de Mèxic. El moviment de població rural en les àrees urbanes ha estat fort durant el sigle XX. La població urbana va aumentar del 57% de la població total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constituïxen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilómetro quadrat.

Referències

  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada IDH Colombia
  2. Mapa de les regions geogràfiques naturals de Colòmbia

Enllaços externs


 
Països d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Canadà    Estats Units    Mèxic

Amèrica Central: Belize    Costa Rica    El Salvador    Guatemala    Hondures    Nicaragua    Panamà
Carip: Antigua i Barbuda    Bahames    Barbados    Cuba    Dominica    República Dominicana    Granada    Haití    Jamaica   Sant Cristòfol i Nevis    Sant Vicent i les Granadines    Santa Llúcia    Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina    Bolívia   Brasil    Chile    Colòmbia    Equador    Guyana    Paraguai    Perú    Surinam    Uruguai    Veneçuela