Diferència entre les revisions de "Paterna"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC. | + | El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al [[giner]] i els 27 ºC al [[juliol]], conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC. |
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]]. | Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes. | + | Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes. |
La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana. | La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana. | ||
| − | Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html] | + | Al [[febrer]] del [[2009]] l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html] |
| − | En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp. | + | En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[segle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp. |
| − | L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció. | + | L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el [[segle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció. |
| − | La creació del Polígon Font del | + | La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Paterna en al voltant de 3.505 habitants en 1900. La creació del Polígon Font del | + | Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població. |
| − | El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al decembre del 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens) | + | El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al [[decembre]] del [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens) |
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones. | La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones. | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%. | El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%. | ||
| − | Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del | + | Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia. |
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat... | La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat... | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
* La Vallesa | * La Vallesa | ||
* La Canyada | * La Canyada | ||
| − | * Font del | + | * Font del Picher |
* Santa Rita | * Santa Rita | ||
* Paterna | * Paterna | ||
| Llínea 119: | Llínea 119: | ||
=== Ceràmica de Paterna === | === Ceràmica de Paterna === | ||
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. | En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. | ||
| − | El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. | + | El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. |
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]]. | Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]]. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Ademés de la gastronomia típica de la zona de | + | Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrosos]] i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | Març: [[Falles]] | + | [[Març]]: [[Falles]] |
| − | Agost: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà. | + | |
| + | [[Agost]]: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà. | ||
=== [[Cordà|La Cordà de Paterna]] === | === [[Cordà|La Cordà de Paterna]] === | ||
| − | És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 | + | És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim [[dumenge]] d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 |
Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. | Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. | ||
Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors. | Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors. | ||
==Fets rellevants== | ==Fets rellevants== | ||
| − | * El 5 de setembre de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va desapegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars de [[Paterna]] (Valéncia), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[peseta|pesetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref> | + | * El [[5 de setembre]] de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va desapegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[peseta|pesetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref> |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 13:29 29 abr 2010
Paterna, municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, està situat al nort-oest de la comarca de L'Horta Oest a 5 quilómetros al nortoest de la capital, Valéncia, i en la ribera esquerra del riu Túria. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la província de Valéncia.
Geografia
El seu clima és clima mediterràneu àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia.
Barris i pedanies
Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, Terramelar, Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.
Història
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els ibers, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
La documentació relativa a l'arribada dels romans es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana.
Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els segles I i III, que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[1]
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica del rei Jaume I d'Aragó en terres paterneres. Segons el Llibre del Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Sogorp.
L'expulsió dels moriscs va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el Antic Règim, la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en 1769 es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per paludisme. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües (1866), es construïx una nova seu per a l'ajuntament (1881) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de 1888), formant part de la llínea València-Llíria, que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en chalets i vivendes per a la burguesia de Valéncia, i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el segle XX, va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
Demografia
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en 1900. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al decembre del 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.509 | 3.781 | 5.042 | 6.353 | 10.008 | 11.724 | 16.951 | 22.944 | 34.425 | 42.855 | 47.498 | 54.560 | 57.343 | 59.043 | 61.941 |
Estadística demogràfica 2004
- Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
- Variació població 2000-2004: 7,7%
| Lloc | Total | % |
|---|---|---|
| Europa | 965 | 44,8 |
| Àfrica | 414 | 19,2 |
| Amèrica | 663 | 30,8 |
| Àsia | 108 | 5,0 |
| Oceania | 3 | 0,1 |
| Total | 2.153 | 4,6 |
| Nucli | Hòmens | Dones | Total |
|---|---|---|---|
| Núcleu Urbà | 17.965 | 17.983 | 35.948 |
| La Canyada | 5.316 | 5.179 | 10.495 |
| La Coma | 2.758 | 2.816 | 5.574 |
| Valterna | 1.591 | 1.509 | 3.100 |
| Terramelar | 1.307 | 1.358 | 2.665 |
| Creu de Gràcia | 58 | 66 | 124 |
| Total | 28.995 | 28.911 | 57.906 |
Economia
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...
Estadística econòmica 2004
- Nivell econòmic: 7
- Oficines bancàries: 37
- Activitats industrials: 1.101
- Supermercats: 15
- Centres comercials: 2
- Índex industrial: 223
- Índex comercial: 144
Principals vies de comunicació
- Autopista A-7 que comunica l'eix mediterràneu
- Autovia A-3 que comunica en Madrit
- Autovia V-30 que comunica en el Port de València
- CV-35 que es dirigix a l'interior de la província de Valéncia (Autovia Valéncia - Llíria - Ademús)
- Aeroport de Valéncia en Manises (Valéncia)
Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de MetroValencia, en els noms de:
- La Vallesa
- La Canyada
- Font del Picher
- Santa Rita
- Paterna
- Campament
- TVV
- Lloma Llarga-Terramelar
- Santa Gema
- Tomàs i Valent
- La Coma
- Mas del Rosari
Ceràmica de Paterna
En la Edat Mijana i el Renaiximent, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterràneu. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el Museu Arqueològic Nacional (Madrit) i en atres de Valéncia, Barcelona, Paris, Londres o Nova York.
Gastronomia
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: paella, arrosos i verdures, destaca el cachap: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
Festes
Agost: Festes Majors en desfilades de Moros i Cristians i la Cordà.
La Cordà de Paterna
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.
Fets rellevants
- El 5 de setembre de 1909, Joan Oliver, dit com "el volaoret", va desapegar en un aeroplà de 200 quilos en els terrenys militars de Paterna (Valéncia), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les pesetes.[1]
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament de Paterna
- Policia Local Paterna
- Agència de Desenroll Local
- Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme
| Municipis de L'Horta Oest | |
|---|---|
| Alaquàs • Aldaya • Chirivella • Manises • Mislata • Paterna • Picanya • Quart de Poblet • Torrent | |