Diferència entre les revisions de "Museu de Belles Arts de Valéncia"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Despuix del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes. | Despuix del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/museos/mc/arquitectura-museos/museos-gestion-transferida/comunitatvalenciana/Museo-de-Bellas-Artes-de-Valencia.html Cultura y Deporte. Museu de Belles Arts] | * [https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/museos/mc/arquitectura-museos/museos-gestion-transferida/comunitatvalenciana/Museo-de-Bellas-Artes-de-Valencia.html Cultura y Deporte. Museu de Belles Arts] | ||
Revisió de 11:04 6 jul 2024
.jpg)
El Colege de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts de Valéncia i seu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any 1683, la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el sigle XVIII. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el Túria li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any 1925. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre els anys 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficència, i en 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar.
Despuix del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts. Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de Joan de Joanes, Ribera, Velázquez, Goya, Pinazo o Sorolla entre atres insignes artistes.
Referències
- Cultura y Deporte. Museu de Belles Arts
- Directorio de museos. Gobierno de España
- «El Museu de Belles Arts rep prop de 140.000 visitants en 2017, un 5% més que l'any anterior». Diari La Veu, 2018
- Història del Museu de Belles Arts de Valéncia
- Museu de Belles Arts de Valéncia. Generalitat Valenciana
- San José, Héctor (24 de marzo de 2021): «La última donación Gerstenmaier, para el Bellas Artes de Valencia», ars magacine
Bibliografia
- Guía de Museos de la Comunidad Valenciana. Valéncia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. ISBN 84-7890-433-6
- Museu de Belles Arts. Jdiezarnal.com
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu de Belles Arts de Valéncia.- Web del Museu
- Selecció d'obres del museu
