Diferència entre les revisions de "Massamagrell"
Llínea 71: | Llínea 71: | ||
== Personages rellevants == | == Personages rellevants == | ||
− | |||
+ | * [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp. | ||
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | * [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | ||
− | |||
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. | * [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. | ||
Revisió de 17:00 16 maig 2023
Massamagrell (en castellà Masamagrell), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.
Geografia
Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.
També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any 1238, pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
En l'any 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any 1646, quasi mig sigle despuix que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | José María Izquierdo Sorus | PCE |
1983 - 1987 | José Maria Izquierdo Sorus | PCE |
1987 - 1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | J.M. Trujillo - Dominique François | EU - PPCV |
1999 - 2003 | E. Boria - M. Gude - M. Bailach | PSPV-PSOE - IEM - PPCV |
2003 - 2007 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
2007 - 2011 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta en 16.223 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2021 | 2023 | |||||||
12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.002 | 14.568 | 15.752 | 16.132 | 16.223 |
Economia
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ganaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
- Convent de la Magdalena
Festes locals
- Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
- Festes a San Francisco d'Asís . Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, despuix d'acabar les Festes Patronals.
- Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
- Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
Personages rellevants
- Fra Lluís Amigó (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934),religiós de la Orde dels Capuchins, fundador de les Germanes Terciàries Capuchines i dels Germans Terciaris Capuchins, posteriorment bisbe de Solsona i de Sogorp.
- Carmen Pichastor Ferrer, seglar apòstol de la caritat.
- Juan Bautista Celda Visitación (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
Vore també
Referències
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Massamagrell
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Barrón Abad, Sofía (2003). Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell. Ajuntament de Massamagrell. p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massamagrell.
- Ajuntament de Massamagrell
Municipis de l'Horta Nort | |
---|---|
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa |