Diferència entre les revisions de "L'Havana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
 
En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.
 
En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.
  
El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Àmerica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.  
+
El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Amèrica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 02:13 9 abr 2023

Vistes panoràmiques de L'Havana

L'Havana [1] és la capital de Cuba, la seua urbs més gran, el principal port, el seu centre econòmic-cultural i el seu principal pol turístic. És la ciutat més poblada del país en una població de 2.492.618 habitants en 2022, i la més poblada de la regió del Carip. Com a capital de Cuba, la ciutat és la sèu oficial dels òrguens superiors de l'Estat i el Govern cubà, de tots els organismes centrals i de casi la totalitat d'empreses i associacions d'àmbit nacional. Ademés, reunix la major cantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres radicades en Cuba.

Fundada en 1514 (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador Pànfilo de Narváez (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de &*quot;Vila de Sant Cristóbal de La Habana&*quot;,​ fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del sigle XVI. En 1561, la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies),​ construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics,​ convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.

El 20 de decembre de 1592, Felip II conferix a la vila el títul de &*quot;ciutat&*quot;, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.

En 1634 per Decret Real se li va declarar &*quot;Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals&*quot;.

En 1665, se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.

El sucre i el comerç varen influir notablement en que durant els sigles XIX i XX l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'Amèrica Central i Carip. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.

Enllaços externs

Commons


 
Capitals d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre