Mèxic

Estados Unidos Mexicanos Estats Units Mexicans

Bandera Escut

himne nacional: Himno Nacional Mexicano     Capital  • Població  • Coordenades Ciutat de Mèxic 8.720.916 19°26′ N 99°08′ O ciutat més poblada Ciutat de Mèxic Idioma oficial Espanyol i 62 llengües indígenes que tenen la mateixa validea en tot el territori mexicà. Forma de govern República Federal President Felipe Calderón Hinojosa Independència  •  • Data D'Espanya 16 de setembre de 1810 de 1991 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 14ºº 1.972.550 km2 km2 2,5% 3.152 km Població  • Total  • Densitat Lloc 11ºº 107.550.697 (2009) 54,0 hab/km² hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 13ºº US$ 1,088.128 millones US$ 10,235.000 PIB (PPA)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 11ºº US$ 1,548.3007 millones US$ 14,119.813 IDH (2006) 0,842 (51ºº) – Alt Moneda Peso Mexicano ‎Gentilici Mexicà/-na Fus horari  • en estiu UTC-6 a UTC-8 UTC-5 a UTC-7 Domini Internet .mx Prefix telefònic ++52 Prefix radiofònic 4AA-4CZ, 6DA-6JZ, XAA-XIZ Còdic ISO 484 / MX / MEX Membre de: TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5.

Mèxic (náhuatl: Mēxihco, espanyol: México), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'Amèrica del Nort. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la Ciutat de Mèxic, del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

Llimita al nort en els Estats Units d'Amèrica, al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en Belize i Guatemala, i al oest en l'oceà Pacífic. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del mon ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el castellà conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en 1810. Posteriorment, durant prop d'un sigle el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del sigle XX (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any 2001 havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com Alemanya o Síria. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de petròleu, encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.

Història

El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de caçadors i recolectorés nómadas fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any 9000 a.C. es desenrollaven els processos que varen dur a la domesticació de plantes com la carabassa i el huaje en regions com el Valle de Tehuacán i la serra de Tamaulipas. La domesticació del dacsa va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va anar una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en Mesoamèrica.

Oasisamèrica

Artícul principal → Oasisamèrica.

Els oasisamericans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de sapos i tortugues, i la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.

Aridoamèrica

Artícul principal → Aridoamèrica.

Els habitants de la regió coneguda com Aridoamèrica varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com cova de la Gossa (12000 a.C.), cova de la Candelaria (8000 a.C.), El Conchalito (1000 a.C.) i les coves de la Serra de Sant Francisco (10500 a.C.).

Mesoamèrica

Artícul principal → Mesoamèrica.

Olmeques

L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any 2500 a.C., en l'aparició de la cantereria i els primers llogarets agrícoles, i el 1500 a.C. Durant el Preclàsic Mig (sigles XV-IV a.C.) es va difondre la cultura olmeca en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser La Venda i Tres Zapotes. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.

El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de Texistepec, situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.

La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de jade. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de que per a construir-les.

El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.

Es pensa que els cvaren ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en la qual cosa es pensa que la cultura olmeca es va disseminar atrevixes de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser a la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del volcà Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mèxic.