Canvis

Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan del [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.

Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].

Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].