Diferència entre les revisions de "Almàssera"

Almàssera (en castellà Almácera) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort. Conta en 6.883 habitants.

Geografia

Situat al nort de la ciutat de Valéncia, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en Alboraya i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que va causar danys copiosos).

El clima és mediterràneu.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: Alboraya, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Accessos

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. També conta en estació de ferrocarril en la llínia 3 de Metrovalencia.

Història

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.

Despuix fins a 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en 1814.

Demografia

Almàssera té una població de 6.883 habitants.

Evolució demogràfica d'Almàssera ^[1]
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
Població	1.675	1.956	2.261	2.335	2.625	2.729	2.965	4.713	5.482	5.396	5.759	6.737	6.883

Economia

La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalices. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.

La principal indústria és la ceràmica i la fosa.

Monuments

Iglésia Parroquial. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al sigle XIV. En 1699 va ser reconstruïda. En 1792 es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del sigle XIX. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.

Creu Coberta (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom es tracta d'una creu coberta perqué no es degrade per les inclemències del temps.

Festes locals

Festes Majors. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'agost, en el seu dia cima el quart dumenge d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del Corpus, en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.

Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de la Chopà que consistix en una batalla d'aigua entre els veïns.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Bayarri Orrios	UCD
1983 - 1987	Antonio Sánchez Aguilar	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Bayarri Orrios Antonio Sánchez Aguilar Rafael Yagüe Monrabal	UCD PSPV-PSOE
1991 - 1995	Julián Puché Enric Ramon i Montanyana	PPCV UV
1995 - 1999	Enric Ramon i Montanyana	UV
1999 - 2003	Enric Ramon i Montanyana	UV
2003 - 2007	Enric Ramon i Montanyana	Ex-UV
2007 - 2011	Laura Roig Panach	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

Web Oficial d'Almàssera
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Web Informació sobre Almàssera

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Almácera de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa

↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1] Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1]

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de [[1372]] i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
-Després fins a [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en [[1814]].
+Despuix fins a [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en [[1814]].
 ==Demografia==