Diferència entre les revisions de "Meliana"

El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del Barranc del Carraixet. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínia 3 de Metro Valéncia.

Barris i pedanies

El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 ha. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: Roca ( en 9,30 ha) i Nolla (en 4,80 ha).

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents: Alboraya, Almàssera, Foyos i les pedanies de Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que només es coneix la dada que mesurava 12,5 cm. De llarc.

Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria estes terres en 1238 i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.

En 1646, quasi mig sigle despuix de la expulsió dels moriscs, Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el sigle XIX el creiximent va ser molt considerable.

Entre 1834 i 1885 va patir diverses vegades la presència del còlera.

Demografia

Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de 1991, fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 9.512 habitants en 2005.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
2.696	3.199	3.392	4.002	4.530	4.659	5.173	7.122	8.847	9.122	9.051	9.512	9.622

Economia

Els cultius predominants són les hortalices (creïlles, melons d'Alger, carchofes, cebes i tomaques), chufes per a fer orchata i, en menors proporcions, el tabac, els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la Séquia Real de Moncada, que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: de la Plaça, Chincholer i Botifarra. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.

A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.

La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.

L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.

Des de 1995 se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la Horta Nort. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de calitat.

Monuments

Iglésia Parroquial dels Sants Joans. Va ser construïda a mijan sigle XVI segons els cànons renacentistas. En el sigle XVIII va ser recoberta en elements churriguerescs, destacant la série de taulellets que recobrixen el sòcol.

Palau de Nolla. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del sigle XIX com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana.

Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del sigle passat una creu de terme del sigle XV, despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre 2004 i 2007 la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.

Cultura

Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en 1989 de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. Ademés, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les falles, les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. Se celebra també la Hortanet LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca.

Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.

Festes locals

Festes Majors. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"Moros i cristians" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.

Ciutats agermanades

Daira de Bojador , Sàhara Occidental

Accessos

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Metro de Valéncia.

Bibliografia

Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Algunes fotos de Meliana en Flickr
FIMEL
Institut Municipal de Cultura
Bàsquet Club Meliana
Club d'atletisme de Meliana
Web de la "Hortanet"
Escola de Bàsquet Meliana
Falla avinguda Sta. Maria i Adjacents de Meliana

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Meliana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa

@@ Llínea 59: / Llínea 59: @@
 ==Economia==
-Els cultius predominants són les hortalices ([[creïlles]], [[melons d'Alger]], [[carchofa|carchofes]], [[ceba|cebes]] i [[tomata|tomaques]]), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el [[tabac]], els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.
+Els cultius predominants són les hortalices ([[creïlles]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[carchofa|carchofes]], [[ceba|cebes]] i [[tomata|tomaques]]), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el [[tabac]], els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg.
 A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.