Diferència entre les revisions de "Almàssera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 40: Llínea 40:
 
Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de [[1372]] i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
 
Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de [[1372]] i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
  
Després fins a [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en [[1814]].
+
Despuix fins a [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en [[1814]].
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==

Revisió de 16:17 20 oct 2016

Almàssera
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°30′42″N 0°21′2″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 2,7 km²
Població: 6.883 hab.
Densitat: 2565.93 hab./km²
Gentilici: Almasserer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46132
Festes majors: 4º dumenge d'agost
Alcalde: Laura Roig Panach (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Almàssera (en castellà Almácera) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort. Conta en 6.883 habitants.

Geografia

Situat al nort de la ciutat de Valéncia, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en Alboraya i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que va causar danys copiosos).

El clima és mediterràneu.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: Alboraya, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Accessos

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. També conta en estació de ferrocarril en la llínia 3 de Metrovalencia.

Història

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.

Despuix fins a 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en 1814.

Demografia

Almàssera té una població de 6.883 habitants.

Evolució demogràfica d'Almàssera [1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006
Població 1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.883

Economia

La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalices. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.

La principal indústria és la ceràmica i la fosa.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al sigle XIV. En 1699 va ser reconstruïda. En 1792 es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del sigle XIX. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
  • Creu Coberta (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom es tracta d'una creu coberta perqué no es degrade per les inclemències del temps.

Festes locals

  • Festes Majors. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'agost, en el seu dia cima el quart dumenge d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del Corpus, en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.

Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de la Chopà que consistix en una batalla d'aigua entre els veïns.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Bayarri Orrios UCD
1983 - 1987 Antonio Sánchez Aguilar PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Bayarri Orrios
Antonio Sánchez Aguilar
Rafael Yagüe Monrabal
UCD
PSPV-PSOE
1991 - 1995 Julián Puché
Enric Ramon i Montanyana
PPCV
UV
1995 - 1999 Enric Ramon i Montanyana UV
1999 - 2003 Enric Ramon i Montanyana UV
2003 - 2007 Enric Ramon i Montanyana Ex-UV
2007 - 2011 Laura Roig Panach PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa