Diferència entre les revisions de "Chirivella"
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de [[Vara de Quart]] (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el [[paper]]. | Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de [[Vara de Quart]] (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el [[paper]]. | ||
− | Cal destacar la presència en el [[Barri de | + | Cal destacar la presència en el [[Barri de La Llum]] des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3 que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses. |
== Vore també == | == Vore també == |
Revisió de 17:01 13 set 2023
Chirivella és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i situat en l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
Geografia
Chirivella se situa en l'Horta de Valéncia, a l'oest de la capital. El clima és clima mediterràneu.
La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu Túria no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la riuada de 1957, és va modificar el llit del riu Túria i es va construir el nou llit per mig del proyecte Pla Sur. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a Valéncia capital, a l'est, i el gros del rest municipal, a l'oest.
Localitats llimítrofs
Chirivella llimita en les següents localitats: Alaquàs, Aldaya, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Demografia
Conta en 30.326 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2000 | 2011 | 2019 | 2022 | |||||||||||
1.429 | 1.727 | 2.981 | 6.250 | 24.124 | 26.053 | 30.405 | 29.623 | 30.326 |
Economia
Un 60 % dels ocupats en l'any 2008 lo estaven en el sector servicis, un 25,5 % en l'indústria, un 12,2 % en la construcció i solament un 2 % en l'agricultura. Hi havia eixe mateix any 216 hectàrees cultivades, de regadiu gràcies a les séquies de Benáger, Faitanar i Chirivella, entre les que predominaven els cultius herbáceos i hortalices (150 ha) i els cítrics (60 ha).
Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de Vara de Quart (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el paper.
Cal destacar la presència en el Barri de La Llum des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3 que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Chirivella
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Chirivella
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chirivella.
Municipis de L'Horta Sur | |
---|---|
Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent |