Diferència entre les revisions de "Dénia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 105: Llínea 105:
 
* [https://www.uv.es/barroso/galeria Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia]
 
* [https://www.uv.es/barroso/galeria Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia]
 
* [http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
 
* [http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
 +
* [https://deniadigital.es/art/19741/la-tradicion-de-bous-a-la-mar-de-denia-un-patrimonio-cultural-que-merece-ser-defendido#ath La tradición de ‘Bous a la Mar’ de Dénia: un patrimonio cultural que merece ser defendido - ''Dénia Digital'']
  
 
{{Municipis de La Marina Alta}}
 
{{Municipis de La Marina Alta}}

Última revisió del 11:47 29 set 2024

Dénia
Localització de la Marina Alta respecte del País Valencià.png Escut de Dénia.svg
Localització de Dénia respecte de la Marina Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°50′26″N 0°06′20″E
Altitut: 22 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 43.899 hab. (2022)
Densitat:
Gentilici: Denier, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03700
Festes majors: Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde: Vicent Grimalt Boronat (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web de l'ajuntament de Dénia


Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana. Situada en la costa nort de la província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com el Marquesat de Dénia.

Història[editar | editar còdic]

Castell de Dénia

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat fruí d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En época musulmana la ciutat conseguirà el moment culminant de la seua expansió i espenta, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en l'any 1010 per l'amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre de 1708. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de l'Independència. En el sigle XIX, Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El florent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 43.899 habitants.

Economia[editar | editar còdic]

La crisis de la passa, des de principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.

Gastronomia i festes[editar | editar còdic]

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, polp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les panses són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política[editar | editar còdic]

L'Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per l' PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalició Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reeditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Chornet Torres UCD
1983 - 1987 Jaime Sendra Timoner PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
1991 - 1995 Sebastià Garcia i Mut Bloc
1995 - 1999 Sebastià Garcia i Mut (1993-1995)
Pedro Pastor (1995-1997)
Bloc
Gent de Dénia
1999 - 2003 Miguel Ferrer Marsal (*) PPCV
2003 - 2007 Francisca Viciano Guillem PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisca Viciano Guillem
Ana Kringe Sánchez(**)
PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 Ana Kringe Sánchez PPCV
2015 - 2019 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE
2019 - 2023 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE
2023 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva