Diferència entre les revisions de "Carcaixent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 45 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Carcaixent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta (Valéncia)|Ribera Alta]]. Té una població de 21.973 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]). La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis de [[Alzira]] i [[Algemesí]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.
+
[[File:El Passeig (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|350px|Passeig de Carcaixent]]
 +
'''Carcaixent''' (en [[castellà]] ''Carcagente''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
  
 +
La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis de [[Alzira]] i [[Algemesí]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 +
 
El [[terme municipal]] se situa entre el marge dret del riu [[Xúquer]], la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.
 
El [[terme municipal]] se situa entre el marge dret del riu [[Xúquer]], la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.
  
−
La ciutat de  Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que a més li dòna nom.  
+
La ciutat de  Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que ademés li dòna nom.  
  
−
Pel que fa a l'orografia, cal dir que és regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.
+
Per lo que fa a l'orografia, cal dir que estàs regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.
  
−
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mijà de la [[A-7]] i després prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
+
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mig de la [[A-7]] i despuix prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
  
 
=== Barris i pedanies ===
 
=== Barris i pedanies ===
−
En el terme municipal de  Carcaixent es troben també els següents nuclis de població:
+
 
 +
En el terme municipal de  Carcaixent es troben també els següents núcleus de població:
 
* '''Barraca d'Aigües Vives'''.
 
* '''Barraca d'Aigües Vives'''.
 
* '''Papada'''.
 
* '''Papada'''.
  
 
Per la seua banda, el núcleu de  Carcaixent es dividix en quatre barris:
 
Per la seua banda, el núcleu de  Carcaixent es dividix en quatre barris:
 +
 
* Santa Bárbara  
 
* Santa Bárbara  
 
* [[Les Barraques]]  
 
* [[Les Barraques]]  
Llínea 23: Llínea 28:
  
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
=== Localitats llimítrofes ===
−
El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.
+
 
 +
El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".
 
  
−
La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[segle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).
+
Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época [[Neolític|neolítica]], especialment de rests ibèrics i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una [[alqueria]] musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".
  
−
Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[segle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.
+
La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[sigle XIII]] i la posterior repoblació, varen produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).
  
−
L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.
+
Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'[[Edat Mija]] i part de l'[[Edat Moderna]] (fins al [[sigle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada varen ser cremades.
  
−
En el [[segle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el segle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.
+
L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[sigle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats a on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la [[morera]] i del comerç de la [[seda]]. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, ademés, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.
  
−
En el [[segle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.
+
En el [[sigle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre els anys [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es varen posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.
  
−
Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del segle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el segle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.
+
En el [[sigle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.
  
−
La [[Guerra de la Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.
+
Per lo que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental l'introducció del [[taronger]], que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, varen plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el [[sigle XIX]] va començar a exportar-se la [[taronja]] a gran escala.
  
−
Al setembre de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] van produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.
+
La [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar a la localitat, i va tindre lloc una batalla en la qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.
 +
 
 +
En [[setembre]] de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] varen produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.
  
 
En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.
 
En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.
 +
 +
== Sobre el topònim ==
 +
 +
* Documentat a partir del [[Llibre del Repartiment|Repartiment]]: [[1248]] (Donació de [[Jaume I]] a Matheo de Sangosa) "III iovatas terre in alcheria que dicitur Carcasneu" (L.R., II, P.134). La mateixa grafia se repetix en atres llocs del Repartiment (CFR. L.R., II, Assents: 934, 935 i 941).
 +
* 1310 (Bernat de Clapers compra vàries cases) "In alcaria de Carcaixent" (Sanchis, Nomenclator, P.174).
 +
* L'impost del morabatí dels anys [[1373]], [[1433]], [[1456]] i [[1481]] registra sempre la mateixa grafia: "Carcaxen" (ARV., Maestre Racional, 10866, 10872, 10874 i 10877).
 +
* El mateix impost, corresponent a l'any 1499 acusa ya el variant "Carcaxent" (Aneu., 10880). En atres documents apareix el variant "Carquaxent".
 +
* [[Menéndez Pidal]] escriu respecte al topònim, "Carcagente" (Valencia), en valencià "Carcaixent", falsa forma per "Carcagén", "Carcaixen", postula un "Carcasius"; comp. el topònim "Carcasio", variant de "Carcaso", "Carcasona" (M. Pidal, Toponímia Prerromana., P.127).
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Carcaixent conta en 21.695 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
+
 
 +
Carcaixent conta en 20.498 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
 +
 
 +
<center>
 
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Carcaixent<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Carcaixent<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
 
|-
 
|-
−
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !!
+
![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 9.255|| align=center| 12.503 || align=center| 12.262 || align=center| 13.520|| align=center| 13.834 || align=center| 15.393 || align=center| 17.846 || align=center| 17.216|| align=center|17.937 || align=center| 18.971 || align=center| 22.164 || align=center| 20.062|| align=center| 20.609 || align=center| 21.753 ||align=center| 21.695 ||align=center| 21.973
+
| align=center| 9.255 || align=center| 12.503 || align=center| 12.262 || align=center| 13.520 || align=center| 13.834 || align=center| 15.393 || align=center| 17.846 || align=center| 17.216 || align=center| 17.937 || align=center| 18.971 || align=center| 22.164 || align=center| 20.062 || align=center| 20.609 || align=center| 21.753 ||align=center| 21.695 ||align=center| 21.973 ||align=center| 20.424 ||align=center| 20.498
 
|}
 
|}
 +
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
−
L'[[agricultura]] era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la [[taronja]] (des del [[segle XIX]]). Pero a partir dels 60 del passat segle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.
+
L'[[agricultura]] era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la [[taronja]] (des del [[sigle XIX]]). Pero a partir dels 60 del passat sigle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.
  
−
Pel que fa a la indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..
+
Per lo que fa a l'indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..
  
 
Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial ''Ribera del Xúquer'', una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.
 
Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial ''Ribera del Xúquer'', una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.
Llínea 67: Llínea 87:
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
  
−
*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[segle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga església de Ternils, que va ser a més la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Esglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.
+
[[File:Ermita de Sant Roc de Ternils, 3 (País Valencià).jpg|thumb|Ermita de Sant Roc de Ternils, en Carcaixent]]
 +
 
 +
*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[sigle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga iglésia de Ternils, que va ser ademés la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Iglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de [[fusta]] al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de [[rajola|rajoles]] fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.
 
 
−
*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[segle XVI|segles XVI]]-[[segle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.
+
*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[sigle XVI|sigles XVI]]-[[sigle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.
  
−
*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta església pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els segles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].
+
[[File:Església de l'Assumpció de Carcaixent (Ribera Alta-País Valencià).jpg|thumb|Iglésia de l'Assunció de Carcaixent]]
−
*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el segle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'església del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el segle XVIII.
 
  
−
:En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la [[desamortisació de Mendizàbal|desamortisació]] en l'any [[1835]], quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta església o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.
+
*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de [[1736]], el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any [[1770]]. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].
 +
*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un païsage de gran bellea. Les obres primitives daten del [[sigle XIII]], pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el [[sigle XVI]]. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el [[sigle XVIII]].
  
−
*[[Monasteri del Corpus Christi (Carcaixent)|Monasteri del Corpus Christi]].(Auditori de les Dominiques) D'este antic monasteri, que data de [[1654]], tan sols queda l'església, que ara és propietat municipal (1979) i que ha segut remodelada i convertida en Auditori. L'església actual va ser acabada en l'any [[1689]]. Consta d'una nau, rematada despresa en ornaments neoclàssics. Està coberta en una volta de mig canó, en finestres, soportada per pilastres i contraforts interiors. Els exteriors d'alts murs, en un esvelt frontó barroc i un reduït campanar de paret contenen una portada neoclàssica (tapiada i mutilada).
+
:En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la [[desamortisació de Mendizàbal|desamortisació]] en l'any [[1835]], quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta iglésia o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.
 +
 
 +
*[[Monasteri del Corpus Christi (Carcaixent)|Monasteri del Corpus Christi]].(Auditori de les Dominiques) D'este antic monasteri, que data de [[1654]], a soles queda l'iglésia, que ara és propietat municipal (1979) i que ha segut remodelada i convertida en Auditori. L'iglésia actual va ser acabada en l'any [[1689]]. Consta d'una nau, rematada despuixa en ornaments neoclàssics. Està coberta en una volta de mig canó, en finestres, soportada per pilastres i contraforts interiors. Els exteriors d'alts murs, en un esvelt frontó barroc i un reduït campanar de paret contenen una portada neoclàssica (tapiada i mutilada).
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
−
*[[Palau del Marqués de Montortal]]. Més conegut com a Palau de la ''Marqueseta'' (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any [[1780]] i reformat en l'any [[1850]]. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del [[segle XVIII]], i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any [[1993]] ve sent utilisat per a dependències municipals.
+
*[[Palau del Marqués de Montortal]]. Més conegut com a Palau de la ''Marqueseta'' (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any [[1780]] i reformat en l'any [[1850]]. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del [[sigle XVIII]], i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any [[1993]] ve sent utilisat per a dependències municipals.
  
 
*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.
 
*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.
−
*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almasent de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipologia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  
+
 
−
*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[segle XIX]] i començament del [[segle XX]].
+
[[File:Magatzem de Ribera (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|Almagasén de Ribera en Carcaixent]]
 +
*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almagasén de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipològia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  
 +
*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[sigle XIX]] i començament del [[sigle XX]].
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
Llínea 93: Llínea 119:
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_2 = Vicente E. Pla Noguera
 
   | Alcalde_2 = Vicente E. Pla Noguera
−
   | Partit_2 = PSPV-PSOE
+
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_3 = Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet
 
   | Alcalde_3 = Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet
−
   | Partit_3 = PSPV-PSOE
+
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_4 = Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura)
 
   | Alcalde_4 = Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura)
−
   | Partit_4 = PSPV-PSOE i [[Unió Valenciana]]
+
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] i [[Unió Valenciana]]
 
   | Alcalde_5 = Rafael Navarro Ferrer
 
   | Alcalde_5 = Rafael Navarro Ferrer
 
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana]]
 
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana]]
Llínea 103: Llínea 129:
 
   | Partit_6 = [[PPCV]]
 
   | Partit_6 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_7 = María Dolores Botella Arbona  
 
   | Alcalde_7 = María Dolores Botella Arbona  
−
   | Partit_7 = PPCV
+
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_8 = María Dolores Botella Arbona  
 
   | Alcalde_8 = María Dolores Botella Arbona  
−
   | Partit_8 = PPCV
+
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = María Dolores Botella Arbona
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Francesc Salom Salom
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Francesc Salom Salom
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Carolina Almiñana
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Listaref}}
 
{{Listaref}}
  
 +
* [https://www.carcaixent.es/ Ajuntament de Carcaixent]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Carcaixent INE. Població de Carcaixent]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.carcaixent.es/ Ajuntament de Carcaixent]
+
{{commonscat|Carcaixent}}
  
−
{{Traduït de|es|Carcaixent}}
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
−
{{Municipis de La Ribera Alta}}
+
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:07 5 set 2023

Passeig de Carcaixent

Carcaixent (en castellà Carcagente), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta.

La conurbació que forma en l'actualitat en els municipis de Alzira i Algemesí constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la província de Valéncia, darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.

La ciutat de Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que ademés li dòna nom.

Per lo que fa a l'orografia, cal dir que estàs regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-42 i CV-41 o per mig de la A-7 i despuix prenent la CV-543. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de Proximitats Valéncia (RENFE).

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents núcleus de població:

  • Barraca d'Aigües Vives.
  • Papada.

Per la seua banda, el núcleu de Carcaixent es dividix en quatre barris:

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Carcaixent llimita en Alberic, Alzira, Benifairó de la Valldigna, Benimuslem, Xàtiva, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Simat de Valldigna i Vilanova de Castelló, totes elles de la província de Valéncia. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans de Carcaixent, Alzira i Algemesí es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.

Història[editar | editar còdic]

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de rests ibèrics i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "Horta de Cent" o "Horta de Carcaixent".

La conquista cristiana per Jaume I d'Aragó en el sigle XIII i la posterior repoblació, varen produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de Carcaixent. En l'any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos núcleus depenien de la vila de Alzira, una de les més importants del Regne de Valéncia. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mija i part de l'Edat Moderna (fins al sigle XVI). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any 1348, la guerra de l'Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada varen ser cremades.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del sigle XVI, en l'any 1521, era un dels principals núcleus agermanats a on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, ademés, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d'Alzira, quan va assumir l'autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcagenteel títul d'Universitat (1576) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

En el sigle XVII es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre els anys 1654 i 1679, en l'autorisació del rei Felipe IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es varen posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el sigle XVIII es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei Felip V en la guerra de Successió li va valdre diversos privilegis i gràcies.

Per lo que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental l'introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any 1781, Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, varen plantar els primers camps de tarongers en la partida de la Bassa del Rei. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el sigle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

La guerra d'Independència va afectar a la localitat, i va tindre lloc una batalla en la qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.

En setembre de l'any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d'Àfrica varen produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.

En l'any 1916, se li va concedir el títul de ciutat.

Sobre el topònim[editar | editar còdic]

  • Documentat a partir del Repartiment: 1248 (Donació de Jaume I a Matheo de Sangosa) "III iovatas terre in alcheria que dicitur Carcasneu" (L.R., II, P.134). La mateixa grafia se repetix en atres llocs del Repartiment (CFR. L.R., II, Assents: 934, 935 i 941).
  • 1310 (Bernat de Clapers compra vàries cases) "In alcaria de Carcaixent" (Sanchis, Nomenclator, P.174).
  • L'impost del morabatí dels anys 1373, 1433, 1456 i 1481 registra sempre la mateixa grafia: "Carcaxen" (ARV., Maestre Racional, 10866, 10872, 10874 i 10877).
  • El mateix impost, corresponent a l'any 1499 acusa ya el variant "Carcaxent" (Aneu., 10880). En atres documents apareix el variant "Carquaxent".
  • Menéndez Pidal escriu respecte al topònim, "Carcagente" (Valencia), en valencià "Carcaixent", falsa forma per "Carcagén", "Carcaixen", postula un "Carcasius"; comp. el topònim "Carcasio", variant de "Carcaso", "Carcasona" (M. Pidal, Toponímia Prerromana., P.127).

Demografia[editar | editar còdic]

Carcaixent conta en 20.498 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de nacionalitat estrangera.[1]

Evolució demogràfica de Carcaixent[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2018 2022
9.255 12.503 12.262 13.520 13.834 15.393 17.846 17.216 17.937 18.971 22.164 20.062 20.609 21.753 21.695 21.973 20.424 20.498

Economia[editar | editar còdic]

L'agricultura era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la taronja (des del sigle XIX). Pero a partir dels 60 del passat sigle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.

Per lo que fa a l'indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Ermita de Sant Roc de Ternils, en Carcaixent
  • Ermita de Sant Roc de Ternils. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del sigle XIII), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga iglésia de Ternils, que va ser ademés la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Iglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any 1980 es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.
  • Iglésia de Sant Bartomeu. L'iglésia va ser construïda entre els sigles XVI-XVII, encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.
Iglésia de l'Assunció de Carcaixent
  • Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any 1434. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any 1625, se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre Joaquín Bernabéu. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de Segrelles.
  • Convent d'Aigües Vives. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un païsage de gran bellea. Les obres primitives daten del sigle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el sigle XVI. En l'any 1597 es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el sigle XVIII.
En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la desamortisació en l'any 1835, quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta iglésia o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.
  • Monasteri del Corpus Christi.(Auditori de les Dominiques) D'este antic monasteri, que data de 1654, a soles queda l'iglésia, que ara és propietat municipal (1979) i que ha segut remodelada i convertida en Auditori. L'iglésia actual va ser acabada en l'any 1689. Consta d'una nau, rematada despuixa en ornaments neoclàssics. Està coberta en una volta de mig canó, en finestres, soportada per pilastres i contraforts interiors. Els exteriors d'alts murs, en un esvelt frontó barroc i un reduït campanar de paret contenen una portada neoclàssica (tapiada i mutilada).

Monuments civils[editar | editar còdic]

  • Palau del Marqués de Montortal. Més conegut com a Palau de la Marqueseta (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any 1780 i reformat en l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del sigle XVIII, i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any 1993 ve sent utilisat per a dependències municipals.
  • Casa consistorial. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any 1847. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per Salvador Escrich consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.
Almagasén de Ribera en Carcaixent
  • Almasent de Ribera. La construcció de l'edifici del Almagasén de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre 1905 i 1910. La construcció està inspirada en la tipològia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.
  • Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del sigle XIX i començament del sigle XX.

Festes[editar | editar còdic]

  • Festes Patronals. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir, Patró de Carcaixent.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente E. Pla Noguera PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente E. Pla Noguera PSPV-PSOE
1987 - 1991 Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet PSPV-PSOE
1991 - 1995 Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura) PSPV-PSOE i Unió Valenciana
1995 - 1999 Rafael Navarro Ferrer Unió Valenciana
1999 - 2003 Maria Dolores Botella Arbona PPCV
2003 - 2007 María Dolores Botella Arbona PPCV
2007 - 2011 María Dolores Botella Arbona PPCV
2011 - 2015 María Dolores Botella Arbona PPCV
2015 - 2019 Francesc Salom Salom Compromís
2019 - 2023 Francesc Salom Salom Compromís
2023 Carolina Almiñana PPCV

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  2. ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carcaixent&oldid=281652»