Diferència entre les revisions de "Washington D. C."

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right '''Washington D.C.''' oficialment District of Columbia, és la capital dels Estats Units. Este distrit es fundà en [[1...».)
 
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:DCmontage3.jpg|thumb|right]]
+
[[File:DCmontage3.jpg|thumb|right|Washington D. C.]]
'''Washington D.C.''' oficialment District of Columbia, és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]].
+
'''Washington D. C.''' oficialment District of Columbia, en honor a [[Cristòfol Colon]] i [[George Washington]], és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en l'any [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En l'any [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i el restant de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
La ciutat fon planificada a finals del [[sigle XVII]] per a servir de capital per als [[Estats Units]] i fon nomenada aixina en honor a [[George Washington]], el primer president dels [[Estats Units]].
 +
=== Sigle XIX ===
 +
[[File:Washington Monument Dusk Jan 2006.jpg|thumb|right|Monument a [[Washington]]]]
 +
En l'any [[1814]] la ciutat fon incendiada pels [[Anglaterra|anglesos]] [[Canadà|canadencs]] en represàlia per cremar [[Toronto]] en la [[Guerra anglo-estadounidens de 1814]], que al final guanyà [[Estats Units]]. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en [[1850]]. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la [[Guerra Civil Estadounidens]], en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el [[Monument a Washington]], el [[Monument a Lincon]] o el [[Monument a Jefferson]].
 +
 
 +
=== Sigle XX ===
 +
En el [[sigle XX]] ciutat creixqué en els estímuls deguts a [[La Gran Depressió]] i la [[Segona Guerra Mundial]]. També es produí l'arribada del [[metro (transport)|metro]]. Important fon l'igualtat racial en la ciutat.
 +
 
 +
=== Sigle XXI ===
 +
En el [[sigle XXI]] fallà l'intent de derribar la [[Casa Blanca]].
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Washington, D.C.}}
 +
 
 +
{{Capitals Amèrica}}
 +
 
 +
[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
 +
[[Categoria:Estats Units]]

Última revisió del 16:51 5 abr 2024

Washington D. C.

Washington D. C. oficialment District of Columbia, en honor a Cristòfol Colon i George Washington, és la capital dels Estats Units. Este distrit es fundà en l'any 1790 i en 1791, es reconegué la ciutat de Washington a l'est de Georgetown. En l'any 1871 s'uniren els governs de les dos ciutats i el restant de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu Potomac.

Història[editar | editar còdic]

La ciutat fon planificada a finals del sigle XVII per a servir de capital per als Estats Units i fon nomenada aixina en honor a George Washington, el primer president dels Estats Units.

Sigle XIX[editar | editar còdic]

Monument a Washington

En l'any 1814 la ciutat fon incendiada pels anglesos canadencs en represàlia per cremar Toronto en la Guerra anglo-estadounidens de 1814, que al final guanyà Estats Units. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en 1850. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la Guerra Civil Estadounidens, en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el Monument a Washington, el Monument a Lincon o el Monument a Jefferson.

Sigle XX[editar | editar còdic]

En el sigle XX ciutat creixqué en els estímuls deguts a La Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial. També es produí l'arribada del metro. Important fon l'igualtat racial en la ciutat.

Sigle XXI[editar | editar còdic]

En el sigle XXI fallà l'intent de derribar la Casa Blanca.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre